A.4.1 Conciliació del desenvolupament econòmic i la conservació del medi ambient.
A.4.2 Defensa dels Paisatges Natural, Agro-Natural i Urbano-Històric catalans com a elements de la nostra identitat. Introducció del principi rector de la salvaguarda d’aquells elements que han conformat les personalitats pròpies de cada territori del país. Codis urbanístics que potenciïn l’arquitectura tradicional catalana.
A.4.3 Fre a les urbanitzacions. Introducció del principi rector del foment de la convivialitat veïnal i del creixement annex i harmònic amb els nuclis primitius de les poblacions. Oposició a l’urbanisme desvinculat i desvinculant. Optimització de recursos, transport i distribució i l’aprofitament del sòl.
A.4.4 Oposició als grans projectes urbanístics i econòmics associats a l’especulació del sòl, a un gran impacte ambiental i a la precarietat laboral.
A.4.5 Principi de compensació al món agrari per la seva aportació en la salvaguarda mediambiental, camins i paisatges, i de totes aquelles externalitats positives que crea per a altres sectors i que no pot capturar com a retorn econòmic.
A.4.6 Afavoriment de la producció i el consum d’aliments de km 0, ecològics i saludables. Augment del grau de sobirania alimentària.
A.4.7 Promoció de les energies renovables. Sobirania energètica. Alliberament del model energètic mitjançant les energies renovables per tal de permetre i fomentar l’autoabastiment. Desnuclearització progressiva.
A.4.8 Electrificació del transport amb una xarxa massiva de punts de recàrrega i promoció del vehicle elèctric o híbrid.
A.4.9 Reducció de la contaminació lumínica i sonora, especialment en les seves formes vandàliques.
A.4.10 Educació en el respecte per al benestar dels animals.
A.4.11 Control de la publicitat invasiva que embruta espais patrimonials i naturals.
A.4.12 Recuperació i gestió de boscos, aqüífers, rius, deltes, platges naturals i fons marins.
A.4.13 Defensa d’una política agrària que activi la preservació i la promoció, en termes d’oportunitats d’ocupació, del ric patrimoni català de varietats agrícoles i ramaderes autòctones, avui no prou activades en termes de potencialitat de mercat. Mapa d’indicacions geogràfiques protegides, de denominacions d’origen i de tots aquells altres segells de qualitat que vagin enfocats a la promoció de les varietats tradicionals catalanes en les seves àrees d’origen o que els són pròpies.
B.4.1 Polítiques de conciliació del desenvolupament econòmic i la conservació del medi ambient.
B.4.2 Defensa dels Paisatges Agro-Natural i Urbano-Històric catalans com a element de la nostra identitat. Introducció del principi rector de la salvaguarda d’aquells elements que han conformat les personalitats pròpies de cada territori del país. Codis urbanístics que potenciïn l’arquitectura tradicional.
B.4.3 Principi de compensació al món agrari per la seva aportació en la salvaguarda mediambiental, camins i paisatges, i de totes aquelles externalitats positives que crea per a altres sectors i que no pot capturar com a retorn econòmic.
B.4.4 Afavoriment de la producció i el consum d’aliments de km 0, ecològics i saludables. Augment del grau de sobirania alimentària.
B.4.5 Oposició als grans projectes urbanístics i econòmics associats a l’especulació del sòl, a un gran impacte ambiental i a la precarietat laboral.
B.4.6 Fre a les urbanitzacions. Introducció del principi rector del foment de la convivència veïnal i del creixement annex i harmònic amb els nuclis primitius de les poblacions. Oposició a l’urbanisme desvinculat i desvinculant. Optimització de recursos, transport i distribució i l’aprofitament del sòl.
B.4.7 Promoció de les energies renovables. Sobirania energètica. Democratització del model energètic mitjançant les energies renovables. Desnuclearització progressiva.
B.4.8 Electrificació del transport amb una xarxa massiva de punts de recàrrega i promoció del vehicle elèctric o híbrid.
B.4.9 Control de la publicitat invasiva que embruta espais patrimonials i naturals.
B.4.10 Reducció de la contaminació lumínica i sonora, especialment en les seves formes vandàliques.
B.4.11 Educació en el respecte al benestar dels animals
La pàtria també és un paisatge preservat. Cal tenir cura dels nostres espais conreats i de la natura. Si ho comparem amb fa 40 anys, el nostre medi ambient ha millorat en molts aspectes, tot i que hi persisteixen les mateixes amenaces. Però aquesta millora no és suficient per als pessimistes professionals del progressisme i les subvencions.
Amb el generós suport dels mitjans, aquests cercles s’esforcen per crear mala consciència a la gent per tal de coaccionar-la i augmentar les prohibicions. Aquesta pluja àcida de missatges negatius es tradueix en la proliferació d’impostos i en l’augment de taxes en nom de la protecció del medi ambient, una proliferació que és un reflex de l’activisme excessiu de l’Administració.
És també molt important frenar el despoblament a les comarques de muntanya. I això no es fa amb repoblaments absurds, sinó garantint amb serveis que els seus habitants no hagin d’anar-se’n. Passa per simplificar els tràmits per a la producció alimentària artesanal, facilitar l’accés a un habitatge i per unes bones comunicacions pensades per als seus habitants permanents, no per al trànsit de cap de setmana.
Hi ha moltes coses a fer que no són sancionar i crear observatoris. Entre altres:
Protegir el patrimoni natural. Augmentar els recursos dedicats a la conservació d’espècies i hàbitats propis i autòctons, com la rehabilitació de les petites rieres en àrees rústiques.
Donar suport als propietaris de boscos amb mesures fiscal condicionades a una gestió que redueixi la potencialitat d’incendis.
Netejar i restaurar corriols, torrents, rieres i corredors biològics compatibilitzant el medi amb l’activitat agrícola de la zona.
Catalogar, protegir, restaurar i recuperar els elements del patrimoni rural públic (camins, fonts històriques…). Pel que fa als elements privats, millorar els avantatges fiscals i, si convé, les limitacions normatives, per tal que els seus propietaris actuïn en la mateixa línia.
En les comarques costaneres, salvaguardar i recuperar la vegetació del litoral, tractant i recuperant dunes, deltes de riera, marenys, la flora pròpia d’aquest hàbitat i la vegetació subaquàtica litoral (alguers…). Aturar la construcció de més ports esportius. Traure totes les barreres d’accés al mar que sigui possible. Promoure les activitats nàutiques populars i l’accés al mar. La mar també és Catalunya.
Dignificar internament els espais comuns dels polígons industrials i reduir-ne l’impacte visual. Establir una moratòria en el seu creixement si no se’n demostra la necessitat.
Aturar el creixement extensiu dels nuclis urbans per sobre dels seus límits actuals a les comarques més densificades.
Eliminar dels espais no-urbans la publicitat estable de gran format.
Aturar la pèrdua d’hectàrees d’espai agrari a les comarques més densificades.
Salvar el patrimoni i els ambients arquitectònics, perquè el patrimoni arquitectònic històric no és una rèmora, ni una hipoteca per al desenvolupament. Ens dóna personalitat i ens explica.
Delimitar els sectors històrics urbans anteriors a la irrupció del racionalisme arquitectònic i protegir-los per tal de preservar les tradicions constructives locals.
Rehabilitar les naus del patrimoni fabril vuit i noucentista que tinguin rellevància com a espais per a empreses relacionades amb l’economia del coneixement o com a nous espais residencials.
Promoure un urbanisme convivencial, de mida humana, verd, sense places dures ni alçades excessives.
Donar prioritat al pressupost de neteja, manteniment i millora de la via pública. Perseguir el grafitisme incívic (neteja, sanció, treballs a la comunitat).
Crear una brigada de neteja i manteniment de camins i boscos formada per gent en edat de treballar que cobri ajuts municipals i comarcals.
Assegurar el dret al descans: reduir la contaminació lumínica i sonora, especialment en les seves formes incíviques.
