FINS A LA INDEPENDÈNCIA

Segles d’assimilació cultural i la necessitat d’atraure molts ciutadans d’origen no-català a la causa de la independència durant la darrera dècada han provocat entre els catalans una relaxació en la defensa de la catalanitat del país i un afebliment de l’afirmació nacional.

La incapacitat dels polítics catalans d’administrar la victòria del 2017 ha fet que la nostra llengua continuï de ser constantment atacada a nivell intern i hagin augmentat els casos de catalanofòbia, supremacisme castellà o endofòbia. La nostra llengua també es veu exclosa de la projecció cultural de les noves indústries mediàtiques. El panorama no és gaire més galdós en altres àmbits culturals, afectats per menys dotacions pressupostàries.

Aquesta mateixa incapacitat ha evidenciat que la Policia de la Generalitat no és, malauradament, d’obediència catalana, i això ha malmès significativament la identificació entre la institució i el poble català. En paral·lel, com a resultat del nou model de societat que s’està implantant, ha augmentat la inseguretat.

La Nació Catalana és capdavantera en els nous patrons de vida i els canvis que es van imposant, de manera més o menys natural o dirigida, desinteressada o interessada, a les societats del Primer Món. Cal un discerniment profund sobre l’oportunitat i la conveniència d’aquests nous patrons de vida i canvi, i analitzar les repercussions a llarg termini que una assumpció acrítica d’aquests canvis pot tenir sobre la fortalesa dels vincles que ens són necessaris com a éssers socials per naturalesa que som.

Pel que fa al territori i a l’urbanisme, observem una tendència preocupant de tornar a cometre els errors històrics que van malmetre la bellesa paisatgística i la salut ambiental del país. També ens hem d’adaptar a noves visions que redefineixen la nostra relació de respecte envers els animals.

D’altra banda, el nivell de fluxos migratoris que ha suportat i suporta encara a Nació Catalana és insostenible del punt de vista de l’assimilació lingüística i cultural, i indica, alhora, que tenim un model econòmic no pensat per a les necessitats reals de la societat catalana, de la demografia del país i del territori. És, doncs, un model que no es pot assumir.

Mancades de poder polític d’ençà del 1714, les generacions de catalans que ens han precedit es van centrar en la cultura de l’esforç i van excel·lir en la creació de riquesa. Avui, però, els canvis demogràfics i el descrèdit de l’activitat empresarial entre els joves fan perillar aquest paradigma, i sobre el nostre país pesa l’amenaça d’esdevenir una societat subsidiada.

La Nació Catalana s’ha de ressituar en l’escena geoeconòmica mundial, ha de jugar la carta de la reindustrialització d’alt valor afegit, en la millor tradició històrica catalana, i no es pot refugiar en sectors que, hiperfrofiats, ens aboquen a una cronificació de la precarietat laboral i a una societat low cost.

I, en darrer terme, tenim una posició molt crítica envers el sistema educatiu, que ha de ser reformulat en totes les etapes, tot i la inqüestionable professionalitat i vocació de molts docents.

Dins d’aquest context general, no participarem en cap govern autonòmic ni farem president amb el nostre vot cap candidat que no defensi com a estratègia immediata la independència unilateral. Tot i així, entenem que sota el context d’ocupació actual, mentre es reconstrueix i s’articula l’independentisme nacionalista que cal per a no deixar l’estat independent en mans dels globalistes, en l’àmbit parlamentari potser es poden fer coses a favor dels interessos dels catalans.

Per tot aquest escenari, que no dubtem a qualificar de colonial, el FNC proposa:

A.1 NACIÓ

A.1.1 Impuls de la renacionalització i de la recatalanització de la Nació Catalana en tots els àmbits de la societat. Defensa de la catalanitat com a pal de paller de la cohesió social.

A.1.2 Restabliment i ampliació de la xarxa de delegacions de la Generalitat de Catalunya, de la Generalitat Valenciana i del Govern de les Illes Balears a l’exterior per tal de promoure els interessos nacionals al món i participar en els grans debats globals.

A.1.3 Afavoriment del retorn de la comunitat catalana a l’exterior, pel seu valor afegit.

A.1.4 Polítiques actives per trencar el marc mental de l’hispanocentrisme i de l’hexagonisme.

A.1.5 Activació i reforç de les relacions institucionals de tot l’àmbit nacional.

A.2 CULTURA

A.2.1 Projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes.

A.2.2 Defensa de la unitat de la llengua catalana a tot l’àmbit nacional. Ajuts i convenis a favor de la llengua, la cultura i la memòria històrica catalanes, especialment a les zones més amenaçades de la Nació Catalana.

A.2.3 Compliment de la Llei de Normalització Lingüística en els camps de la televisió i el cinema, així com en els nous escenaris de consum audiovisual. Revisió del marc legal actual sobre aquesta matèria.

A.2.4 Promoció i impuls del patrimoni cultural i històric català a través de les indústries culturals.

A.2.5 Priorització de partides pressupostàries destinades a un Pla Nacional de Protecció de la Cultura i el Patrimoni.

A.2.6 Suport a la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura, concretat sobretot en infraestructures i equipaments.

A.3 SEGURETAT INTERIOR

A.3.1 Defensa sense complexos d’una policia moderna com a garant de la seguretat pública, al servei de la convivència i la pau civil, efectuada d’acord amb els drets fonamentals.

A.3.2 Creació d’un Model de Seguretat Integral (Policia + SEM + Bombers + Protecció Civil + Forestals i Rurals).

A.3.3 Creació d’una Agència Catalana de Seguretat Nacional que centralitzi diverses subagències i depengui directament de Presidència, encarregada de la Ciberseguretat, la Seguretat Internacional i els Serveis d’Intel·ligència i Informació. Creació d’un Gabinet d’Identificació.

A.3.4 Reforç i optimització de les polítiques de prevenció del delicte.

A.3.5 Creació de cossos de policia pròpia a les Illes Balears i al País Valencià.

A.4 TERRITORI I MEDI AMBIENT

A.4.1 Conciliació del desenvolupament econòmic i la conservació del medi ambient.

A.4.2 Defensa dels Paisatges Natural, Agro-Natural i Urbano-Històric catalans com a elements de la nostra identitat. Introducció del principi rector de la salvaguarda d’aquells elements que han conformat les personalitats pròpies de cada territori del país. Codis urbanístics que potenciïn l’arquitectura tradicional catalana.

A.4.3 Fre a les urbanitzacions. Introducció del principi rector del foment de la convivialitat veïnal i del creixement annex i harmònic amb els nuclis primitius de les poblacions. Oposició a l’urbanisme desvinculat i desvinculant. Optimització de recursos, transport i distribució i l’aprofitament del sòl.

A.4.4 Oposició als grans projectes urbanístics i econòmics associats a l’especulació del sòl, a un gran impacte ambiental i a la precarietat laboral.

A.4.5 Principi de compensació al món agrari per la seva aportació en la salvaguarda mediambiental, camins i paisatges, i de totes aquelles externalitats positives que crea per a altres sectors i que no pot capturar com a retorn econòmic.

A.4.6 Afavoriment de la producció i el consum d’aliments de km 0, ecològics i saludables. Augment del grau de sobirania alimentària.

A.4.7 Promoció de les energies renovables. Sobirania energètica. Alliberament del model energètic mitjançant les energies renovables per tal de permetre i fomentar l’autoabastiment. Desnuclearització progressiva.

A.4.8 Electrificació del transport amb una xarxa massiva de punts de recàrrega i promoció del vehicle elèctric o híbrid.

A.4.9 Reducció de la contaminació lumínica i sonora, especialment en les seves formes vandàliques.

A.4.10 Educació en el respecte per al benestar dels animals.

A.4.11 Control de la publicitat invasiva que embruta espais patrimonials i naturals.

A.4.12 Recuperació i gestió de boscos, aqüífers, rius, deltes, platges naturals i fons marins.

A.4.13 Defensa d’una política agrària que activi la preservació i la promoció, en termes d’oportunitats d’ocupació, del ric patrimoni català de varietats agrícoles i ramaderes autòctones, avui no prou activades en termes de potencialitat de mercat. Mapa d’indicacions geogràfiques protegides, de denominacions d’origen i de tots aquells altres segells de qualitat que vagin enfocats a la promoció de les varietats tradicionals catalanes en les seves àrees d’origen o que els són pròpies.

A.5 SOCIETAT

A.5.1 Defensa de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.

A.5.2 Defensa de la família com a base de la societat.

A.5.3 Foment de la natalitat, vinculat a l’arrelament, per garantir la taxa de reemplaçament generacional, situada en els 2’1 fills per dona.

A.5.4 Promoció de la cultura de l’estalvi a través d’incentius fiscals com a instrument d’independència, conservació i capacitat de planificació del futur.

A.5.5 Racionalització dels horaris laborals per convergir amb els europeus. Defensa del descans dominical (i festiu), com a moment privilegiat, especialment per a aquells amb menys recursos, on poder coincidir els membres de la família en l’accés al lleure i a la cultura. Restricció i compliment estricte dels horaris comercials en dies festius.

A.5.6 Supressió de l’impost de successions.

A.5.7 En aspectes relacionats amb l’avortament, el FNC dóna opció als seus representants de fer vot de consciència.

A.5.8 En aspectes relacionats amb l’eutanàsia, el FNC dóna opció als seus representants de fer vot de consciència.

A.6 IMMIGRACIÓ

A.6.1 Conscienciació popular sobre la necessitat d’una futura moratòria indefinida en matèria d’immigració.

A.6.2 Foment de polítiques de retorn voluntari als països d’origen.

A.6.3 Anul·lació de les polítiques discriminatòries dels serveis socials. Obligatorietat per a la població estrangera en situació legal de declarar el seu patrimoni exterior per optar a ajuts socials.

A.6.4 Creació d’una oficina nacional que gestioni i coordini tots els ajuts socials concedits per les diferents administracions per evitar duplicitats.

A.7 ECONOMIA

A.7.1 Foment del creixement econòmic sostenible i amb valor afegit, amb polítiques actives de foment de l’ocupació per sobre de la subsidiarització.

A.7.2 Encoratjament de la iniciativa empresarial. Llei de l’emprenedoria. Modificació del sistema de cotitzacions a la seguretat social dels autònoms. Quotes assequibles, que no penalitzin l’emprenedoria i permetin iniciar un negoci sense deutes inicials.

A.7.3 Augment de l’eficiència de les inversions i de l’assignació pressupostària, amb criteri de racionalitat, servei públic i retorn social, i penalització de la corrupció i el malbaratament de cabals.

A.7.4 Reducció de tràmits burocràtics per a l’obertura de negocis. Simplificació dels procediments per llicències i substitució de les normatives complexes per inspeccions úniques prèvies a l’apertura.

A.7.5 Potenciació de les denominacions d’origen catalanes.

A.7.6 Defensa i foment de l’associacionisme del petit empresariat en les seves diverses formes per tal d’accedir a majors economies d’escala, a una major visibilitat i la interlocució col·lectiva.

A.7.7 Potenciació del sector corporativista.

A.7.8 Promoció de fórmules voluntàries per als promotors empresarials que fomentin la participació dels treballadors en alguna part de la propietat de les empreses com a instrument de corresponsabilitat .

A.7.9 Augment de la taxa turística en zones d’alta densitat hotelera per a compensar externalitats negatives del turisme i incentivar la qualitat del sector. Estabilització del nombre de places hoteleres a les zones amb excessiva pressió turística.

A.7.10 Defensa del principi rector de l’actuació compensatòria en les polítiques econòmiques i la intervenció administrativa a favor de l’equilibri territorial i de la descentralització demogràfica de Catalunya.

A.7.11 Reforçarment de les Oficines Exteriors de Comerç i Inversions de Catalunya, i d’ACCIÓ com a agència d‘internacionalització empresarial. Igualment, de les institucions valencianes i mallorquines equivalents.

A.7.12 Establiment d’un sistema de gestió d’assegurances a l’exportació amb l’objectiu d’assegurar el risc en projectes d’internacionalització d’empreses catalanes.

A.8 SANITAT I SEGURETAT SOCIAL

A.8.1 Eradicació del turisme sanitari públic de pacients de països amb els quals no hi hagi els convenis bilaterals adients.

A.8.2 Vinculació de la pràctica d’activitat física amb la prevenció sanitària connectant els Centres Esportius Municipals amb els Centres d’Atenció Primària.

A.9 ENSENYAMENT

A.9.1 L’escola té la Nació Catalana com a referent: en història, literatura, música, arts plàstiques, ciència, geografia. Del coneixement de Catalunya al coneixement del món.

A.9.2 Formació integral, humanista i tècnica, en valors i coneixements. L’escola ha de formar persones responsables i crítiques, a més d’ensenyar habilitats d’aprenentatge i coneixements tècnics.

A.9.3 Establiment d’un mínim de continguts obligatoris en un marc d’escolarització obligatòria.

A.9.4 Defensa del model mixt de xarxa pública i concertada que enriqueix el país de matisos i tarannàs educatius, un model basat en centres nascuts de la iniciativa del món civil i de l’administració pública.

A.9.5 Lliure elecció de centre per part dels pares en funció del model pedagògic, delimitada sempre pel respecte als drets fonamentals de la persona i per la voluntat de continuïtat de la identitat de la Nació, que es basa especialment en la defensa integral de la vehicularitat única de les llengües catalana i occitana en els seus territoris respectius.

A.9.6 Articulació de polítiques per tal que el principi de la lliure elecció de centre no es vegi circumscrit a les rendes altes.

A.9.7 Recuperació de la figura del docent com a autoritat pública.

A.9.8 Reforçament de la formació dels ensenyants (educadors de llar d’infants, mestres, professors de secundària i professorat universitari) i introducció o reforçament de l’ensenyament de la llengua catalana en la seva formació, actualment residual o inexistent.

A.9.9 Millora del domini de la llengua catalana dels alumnes, tant a nivell oral com escrit.

A.9.10 Impuls de l’Escola Bressol orientada a la conciliació i a la vida familiar.

A.9.11 Ensenyament de la metodologia d’immersió lingüística a Magisteri i al CFGS d’Educació Infantil, i inspecció exhaustiva per a garantir el compliment d’aquest mètode d’ensenyament de la llengua catalana a l’alumnat no catalanoparlant (en el benentès que la immersió inclou totes les habilitats lingüístiques: entendre, parlar, interaccionar, llegir i escriure).

A.9.12 Convalidació del nivell C de català amb el títol de l’ESO solament als alumnes que realment l’hagin assolit.

A.9.13 Foment de l’aprenentatge actiu i vivencial de llengües estrangeres en el benentès que en cap cas es faran assignatures, temes o projectes sencers en una llengua que no sigui la llengua catalana.

A.9.14 Construcció d’un model català de Cicles Formatius i Escoles Tècniques dual, integrat al teixit productiu.

A.9.15 En el disseny de l’oferta de Cicles Formatius, coplanificació amb els sectors productius i major implicació d’aquests en el seu finançament.

A.9.16 Recuperació de la figura del macip o aprenent.

A.9.17 Nou reglament que reguli l’ús del català com a llengua vehicular de la Universitat, així com l’ús d’altres llengües en l’activitat docent.

A.9.18 Racionalització del mapa universitari català.

A.9.19 Estatut de l’investigador per garantir les condicions salarials i laborals del col·lectiu.

A.10 ESPORT

A.10.1 Preservació del teixit esportiu del país, tant de base com d’alta competició, com a eines d’integració social i projecció de país.

A.10.2 Foment de competicions esportives que integrin clubs de tota l’àrea de la catalanitat.

A.10.3 Potenciació de les seleccions nacionals esportives, amb un model propi de base popular i treball d’alta competició.

A.11. ORGANITZACIÓ POLÍTICA I ADMINISTRACIÓ

A.11.1 Reforma de l’accés a la funció pública i de l’Administració. Revaloració del servei públic: meritocràcia i imparcialitat; accés i promoció professional basats en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.

A.11.2 Racionalització de l’Administració en funció de les diverses necessitats del territori.

A.11.3 Campanyes actives per donar a conèixer a la ciutadania els drets atorgats per les lleis de transparència.

A.12 POLÍTIQUES INTERNACIONALS

A.12.1 Reforçament dels àmbits de cooperació més enllà de la UE. Establiment de contactes amb l’EFTA i altres instàncies.

A.12.2 Activació, a través dels casals catalans a l’exterior, de l’aportació cultural dels catalans en la diàspora.

A.13 JUSTÍCIA

A.13.1 Implantació de mesures per a protegir els drets dels catalanoparlants en l’Administració de Justícia.

A.13.2 Suport jurídic i polític, per part del govern català, als represaliats i damnificats per la repressió espanyola.

A.13.3 Defensa de la reinserció via treball comunitari excepte en casos de delictes d’especial gravetat.

A.13.4 Defensa i divulgació del Dret Civil Català.

Fes Front per l’Estat Català.