TORNA EL NACIONALISME
SOM PATRIOTES CATALANS
MARC GENERAL
Som testimonis de com Catalunya es va degradant cada dia més. La llengua i la identitat catalanes van perdent posicions dins de la nostra societat, desplaçades per les castellanes i les franceses; cada cop ens sentim menys segurs quan anem pel carrer; la situació econòmica de les classes populars i mitjanes és, com més va, més precària, i la classe política catalana no fa ni els mínims per resoldre aquests problemes. Ben al contrari, els provoca o agreuja.
Cada cop més catalans som conscients d’aquesta situació, per això volem fer-hi front amb el Front Nacional de Catalunya (FNC), i la manera és organitzar grups locals per fer llistes electorals en tants municipis de la Nació Catalana com sigui possible. Els catalans hem de tornar a ensenyorir-nos de les nostres viles i ciutats. Cal que torni el nacionalisme.
Som patriotes catalans i volem una Catalunya independent, rica, segura i on la llengua i la identitat catalanes siguin les hegemòniques.
Hom podria caure fàcilment en l’error de menystenir la importància que tenen els ens locals en l’estratègia de la renacionalització i de l’alliberament nacional. Seria un error menystenir i infravalorar la tasca lloable que duen a terme les viles i els municipis a favor dels seus habitants, i per tant, de la Nació sencera.
La independència i el control del territori comencen als municipis. La seguretat comença als municipis. La catalanitat comença als municipis. La riquesa comença als municipis. La llibertat comença als municipis. La pàtria comença als municipis.
Torna el nacionalisme. Catalunya l’ha de menester com l’aire que respira. Però perquè torni de debò i no sigui només una frase o un gest inútil, cal que torni de baix a dalt, començant pels municipis i escampant-se per tot el país. Amb el nacionalisme i els patriotes catalans tornen la Catalunya i el catalanisme sense complexos que sempre han estat latents però que havien estat arraconats pels mateixos catalans per tal de “fer-nos els simpàtics”, fer el viatge a Ítaca i arribar on som ara: enlloc.
La política local, comarcal i municipal ha de centrar recursos i esforços en les competències que li són pròpies, i en aquells àmbits on el coneixement del territori i la proximitat amb el Km 0 demanen un nivell de detall i un particularisme molt elevats. Cal no duplicar esforços en camps d’acció que no són propis de la política municipal, i alhora exigir que les altres administracions compleixin les seves competències sobre el territori local.
La funció de l’administració local és imprescindible, encara que poques vegades generi economies d’escala. En un món on triomfa aparentment una economia del no-lloc, s’ha fet imprescindible la política de la preservació del lloc. Davant del desgavell i la falta de visió de conjunt, cal més ordenació del territori i calen més criteris de sostenibilitat mediambiental. Davant la desvinculació amb el medi social, cal reforçar un medi urbà que enforteixi la convivencialitat.
TRES PRINCIPIS RECTORS
El retorn del nacionalisme als consistoris catalans es basarà en tres principis rectors:
1. COMPROMÍS amb els electors
Creiem en el compliment íntegre del mandat. Els electors s’allunyen de la política municipal perquè és molt habitual que alguns batlles deixin el seu càrrec a mig mandat
quan són designats a dit pel seu partit per a ocupar càrrecs superiors, de manera que els electors senten que han estat utilitzats com a trampolí professional. En les eleccions locals se sol votar les persones, més que no pas les sigles, per això l’elector se sent traït. El nostre compromís és que cap elegit nostre faci aquests salts.
2. COHERÈNCIA nacional
L’aritmètica electoral provoca pactes municipals antinaturals en què els partits mercadegen a canvi de certes quotes de poder. Per ser coherents, no pactarem amb cap partit espanyol o del bloc del 155 per a formar govern.
3. CLAREDAT I TRANSPARÈNCIA en nom del nacionalisme
Els casos de corrupció municipal sempre han estat notoris i sonats. La política municipal és la primera baula de les cadenes de favors, lligams i acords poc clars amb el poder econòmic. El nacionalisme, tal com s’ha viscut tradicionalment a Catalunya, per la seva dimensió especialment idealista i desinteressada, és el millor antídot contra aquestes pràctiques, més pròpies de les ideologies materialistes. Serem transparents pel que fa a la informació sobre els càrrecs de confiança i llurs remuneracions i eliminarem ‘menjadores’ i càrrecs superflus.
SIS EIXOS IDEOLÒGICS
Destaquem sis eixos ideològics que ens diferenciaran clarament de la resta d’opcions:
1. INDEPENDÈNCIA Tornarem a organitzar els catalans
Catalunya ha de recuperar el seu estat independent. Els ajuntaments han de treballar coordinadament per organitzar els seus ciutadans i impulsar un nou escenari d’unilateralitat. A tal fi, crearem els Voluntaris per Catalunya, una organització de ciutadans d’abast nacional, impulsada pels municipis i integrada per catalans amb vocació de participar en la protecció nacional, com a complement a la protecció civil ja existent. La pàtria es construeix de baix a dalt: assumint responsabilitats individuals. Portarem a Catalunya el model suís de compromís patriòtic.
2. SEGURETAT Tornarem a tenir seguretat
Cal que els delinqüents entenguin que delinquir té un cost. Els ajuntaments no poden canviar el Codi penal però poden fer més del que fan contra el crim: per exemple, que els delinqüents reincidents siguin exclosos del sistema de protecció social. D’això en podríem dir l’Ordenança ‘Qui la fa la Paga’.
3. CATALANITAT I IDENTITAT Tornarem a defensar la llengua i la identitat
L’administració no-nacionalista ha abandonat la llengua i la identitat catalanes a la seva dissort. Crearem als municipis una Oficina de Defensa de la Llengua i la Identitat Catalanes on els ciutadans podran vehicular qualsevol conculcació de drets en aquest àmbit. Aquestes oficines també tindran una funció proactiva, amb inspectors que vetllaran pel compliment al municipi de la Llei de Normalització Lingüística, de la Llei del Consumidor i de totes les lleis que regulin aquests aspectes. Serà un organisme amb competències sancionadores.
4. RIQUESA Tornarem a una redistribució més justa
No som contraris al paper redistributiu de l’Estat quan sigui necessari, però sí que discrepem, i molt, en com s’executa. Per això crearem una única oficina municipal que supervisi tots els ajuts socials i públics de les diferents administracions per optimitzar els recursos i evitar duplicitats i greuges comparatius entre ciutadans. Posarem fi a la discriminació en els serveis socials. La població estrangera també haurà de declarar el seu patrimoni exterior per optar a ajuts locals.
5. LLIBERTAT Tornarem a apoderar la societat civil
No hi ha llibertat sense una societat civil potent i independent dels poders polítics. Les entitats socials han de recuperar la seva independència de l’administració, escapar-ne del control, a tots nivells: financer, operatiu i polític. Apoderarem les entitats. Cal que la societat civil sigui un contrapoder real al poder polític, com ho era fa cent anys. No hi ha llibertat sense diners, per això fomentarem la independència econòmica de les entitats respecte a l’administració; per exemple, proposant majors desgravacions fiscals a les aportacions que fan els socis en concepte de quotes i donatius, per a entitats sense afany de lucre. A tal fi, demanarem les modificacions legislatives corresponents per a fer-ho possible.
6. MEDI AMBIENT I ORDENACIÓ DEL TERRITORI Tornarem a tenir un país harmònic
Catalunya està esquitxada d’urbanitzacions desconnectades dels municipis als quals pertanyen. Això té un cost per al territori i per al contribuent, i alhora és un fre a la integració, perquè crea nous nuclis sense identitat ni passat. Per això frenarem la urbanització desvinculada (representada pel model nord-americà de suburbs). Introduirem el principi rector del foment de la convivència veïnal i del creixement annex i harmònic amb els nuclis primitius de les poblacions.
A continuació, exposem els Sis Eixos Ideològics amb més detall:
EIX 1. INDEPENDÈNCIA I CONTROL DEL TERRITORI
Ja ens hem referit abans a la nostra proposta de crear a partir dels municipis el cos dels Voluntaris per Catalunya per a la protecció nacional, com a complement del cos de Protecció Civil. Cal organitzar els Voluntaris per Catalunya amb un mandat clar, objectius vinculants i una estratègia realista. Els Voluntaris per Catalunya s’han de poder mobilitzar en uns dies i romandre operatius les 24 hores del dia durant un període a determinar. La principal comesa dels Voluntaris per Catalunya serà la instrucció en la defensa de les institucions catalanes en cas que aquestes siguin amenaçades.
- Ens adherirem a l’Agència Tributària Catalana si efectivament funciona.
EIX 2. CATALANITAT I IDENTITAT. EL PAPER DE LA POLÍTICA LOCAL EN L’ARRELAMENT DEL CIUTADÀ AL KM 0
El sentiment de pàtria neix d’una terra concreta, de les seves tradicions, dels seus valors; a la família, al barri, al poble. La pàtria són dones i homes que conviuen pacíficament amb dones i homes, que senten un sentiment positiu de proximitat i identificació envers el seu país; és tenir respecte als qui comparteixen aquest sentiment i assumir responsabilitats en la vida col·lectiva.
Catalunya és la nostra pàtria. Conviure sense emoció és impossible. Les nostres muntanyes, llacs, valls i paisatges ens emocionen.
La família és el fonament essencial de la societat. Els pares eduquen llurs fills, els transmeten exemples i costums; els inculquen el respecte per l’ànima catalana que han construït les generacions anteriors. La pàtria és un lloc històric. Sense la història no es pot construir cap cohesió.
Catalunya no és un regal del qual es pugui gaudir sense esforç. Cada generació ha de merèixer-la i garantir-ne el benestar, comprometent-s’hi de tot cor, protegint la pàtria pensant en les generacions futures.
La integració no pot ser efectiva sense una identitat nacional forta. El multiculturalisme va en contra d’una identitat nacional forta i, per tant, en contra de la nació. Els qui vinguin a Catalunya s’han d’adaptar a la cultura nacional, mai a l’inrevés. El patriotisme és un sentiment positiu. Tenim dret a estar orgullosos i agraïts de poder viure al nostre país.
El globalisme perjudica el nostre país i també la integració: si ens neguem a comprometre’ns amb Catalunya, no ens ha d’estranyar de veure l’aparició de societats paral·leles entre els estrangers, fins i tot corrents extremistes com l’islam polític, que ocupen l’espai buit. Els qui neguen i menyspreen la pàtria són també els primers a participar en la política espanyola i de la Unió Europea quan aquestes tenen per objectiu destruir els fonaments de la identitat catalana.
La bandera de Sant Jordi es basa en una creu. El cristianisme ha influït d’una manera essencial, gairebé de forma nuclear, en la configuració del nostre país i de la nostra cultura. Els recursos públics no són per “convertir” els ciutadans ni en cristians ni en anticristians. Tampoc per descristianitzar les expressions culturals catalanes que provenen del cristianisme. Catalunya ha de ser, també, un país amb llibertat religiosa sempre que no hi hagi conflicte amb els valors catalans i el nostre ordre jurídic. Mantenir les nostres tradicions i els nostres costums implica invertir-hi diners, perquè han de competir amb la cultura global que ens arriba pels quatre cantons. La cultura popular catalana s’ha de reforçar per coexistir amb una cultura d’elit altament subvencionada i finançada.
Per tot això, en l’àmbit municipal:
Recuperarem, tant com sigui possible, les denominacions administratives històriques pròpies (universitat, jurat, Casa de la Vila, Comú, claver…).
Promourem la catalanitat (llengua, costums, tradicions) en l’àmbit cultural, econòmic i social com a eix bàsic i fonamental, enfortint les entitats culturals catalanes existents i promovent-ne de noves.
Donarem suport a la Generalitat perquè faci que el català sigui la llengua vehicular única a l’escola. Alhora, creiem que l’escola ha de donar una visió positiva de la identitat nacional. Els alumnes han d’aprendre cançons, rondalles i llegendes tradicionals catalanes a l’escola. El coneixement del país ha de comprendre la història i la geografia de Catalunya, i els costums i tradicions del país. L’escola ha de respectar i explicar les festivitats cristianes, articuladores seculars de la nostra vida col·lectiva.
Recuperarem i dignificarem l’heràldica municipal, així com la toponímia tradicional i l’onomàstica institucional.
Augmentarem el coneixement del Km 0 fomentant la creació de materials divulgatius d’història i medi natural de cada comarca i municipi respectiu en l’àmbit escolar, dins del currículum escolar general. Fomentarem que les escoles participin en les manifestacions de la cultura popular i tradicional. Donarem suport als quadres històrics que ja es celebren o que es puguin recuperar basats en fets d’especial significació esdevinguts a la comarca o municipi. Augmentarem la senyalística històrica (cases natals de personatges rellevants, fets històrics…).
Augmentarem els incentius a la recerca sobre la història i el medi natural de la comarca i el municipi per via de premis i beques, amb el suport als centres d’estudis comarcals i locals, col·laborant amb el sector editorial per editar col·leccions municipals pròpies d’obres de temàtica comarcal i local. Publicarem dietaris personals d’espacial interès històric.
Destinarem més recursos a la xarxa de museus i arxius. Recolzarem la digitalització de fons arxivístics i d’hemeroteques.
Consolidarem un calendari cultural i festiu que tingui en les festes tradicionals locals el seu eix principal.
Impulsarem un programa d’intercanvi escolar, amb suport de les administracions locals, amb les escoles i instituts de tot el territori català, de Salses a Oriola i del Cinca a l’Alguer. Potenciarem l’escoltisme.
No autoritzarem l’obertura de centres religiosos finançats amb capital estranger ni de temples que segreguin per raó de sexe en el seu accés.
Demanarem a la Generalitat que faci polítiques natalistes vinculades a l’arrelament cultural i a l’ús familiar de la llengua nacional per tal de garantir la taxa de reemplaçament generacional.
Impedirem la creació de guetos i la consolidació de societats paral·leles a la catalanitat.
Defensarem els paisatges naturals, agro-naturals i urbano-històrics catalans com a elements de la nostra identitat. Harmonitzarem codis urbanístics que potenciïn l’arquitectura tradicional catalana i els espais verds urbans. Frenarem l’urbanisme expansiu. Desenvoluparem i aplicarem rigorosament la Llei de Paisatge.
EIX 3. SEGURETAT
Catalunya és de fa anys la destinació europea preferida de les bandes criminals. Això té repercussions directes en la sensació de seguretat dels ciutadans. I quan no són bandes organitzades, és la delinqüència sobrevinguda.
El nostre sistema penal és insuficient. Els tribunals dictaminen sistemàticament sentències massa suaus, sobretot en casos de delictes violents. Les sentències indulgents neutralitzen la funció dissuasiva del sistema penal. La concepció actual del nostre sistema penal tendeix a les sancions suaus i orientades sobretot a l’assistència als delinqüents. La idea de l’efecte terapèutic supera el caràcter punitiu i dissuasiu.
Els jutges que pronuncien aquestes sentències tendeixen a oblidar les víctimes, especialment les víctimes dels actes de violència. També cal endurir els deures dels menors. El fet que els delinqüents de disset anys gaudeixin de penes molt més lleus que els adults és ben conegut en els cercles del crim organitzat, que recluten cada cop més joves menors d’edat per a cometre delictes.
Calen sancions molt més dures per a actes de violència comuna, especialment quan els agents de policia són atacats. En dret penal, només les sancions severes tenen un efecte dissuasiu. Per tant, hem d’augmentar les condemnes mínimes per a reduir el marge d’apreciació dels jutges. També és urgent endurir el dret penal dels menors. A més, una pena de presó no ha de ser com una estada en un centre de benestar.
En resum, l‘Estat avui tendeix a ocupar-se de tot i de qualsevol cosa, però a deixar de banda la seva tasca central: salvaguardar i protegir la població contra el crim i els delinqüents. Sabem que els ajuntaments tenen les mans lligades per a resoldre aquest problema. Les atribucions dels municipis són les que són. Tot i així, no és igual que un municipi sigui governat per un partit agenollat davant del globalisme que per un partit nacionalista. La visió que es té del problema de la seguretat determina les possibilitats d’acció sobre el terreny.
La defensa de la propietat privada és una de les principals obligacions de l’Administració. La història no deixa de recordar-nos que tan bon punt un Estat no garanteix la propietat dels seus habitants, la vida i la integritat física de les persones també es veuen amenaçades.
No acceptem que l’Estat protegeixi cada cop menys la nostra seguretat, que no controli les fronteres i que es negui a expulsar els criminals estrangers. La immigració massiva i les males polítiques d’asil permeten un flux de persones sovint d’origen incert. Moltes dones i gent gran ja no s’atreveixen a passejar pels nostres carrers de nit. Assassinats, baralles amb ganivets, violacions, robatoris, ocupacions de propietats privades i amenaces avui formen part de la vida quotidiana de les nostres viles i ciutats. Policies i fins i tot sanitaris són agredits. La llei del més fort preval en massa llocs. I hem de ser clars: la proporció d’estrangers entre els delinqüents ha arribat a un nivell preocupant.
Per tot això, farem un Model de Seguretat Integral (Policia + SEM + Bombers + Protecció Civil + Forestals i Rurals).
Com a ajuntament, exigirem que les estadístiques penals revelin la nacionalitat, per poder combatre la criminalitat amb totes les dades damunt de la taula.
També com a govern municipal, ens presentarem com a acusació particular en tots els casos d’agressions tant a ciutadans com a policies.
Combatrem els fraus al padró municipal. Actualment s’empadrona tothom, sense respectar la llei. No empadronarem qui no tingui els papers en regla. Controlarem i inspeccionarem els padrons, per tal que el nombre d’empadronaments en un domicili no superi els que permet la seva cèdula d’habilitat, i aplicarem sancions al propietari en cas d’incompliment.
EIX 4. RIQUESA
Considerem que la millor política social és la creació de riquesa. Per això donarem prioritat a la creació de riquesa abans que a la redistribució. Cal facilitar la creació d’empreses.
El diner està millor en poder de les famílies que no pas a les arques de l’Estat. Això vol dir que el FNC no creu en l’Estat? No, el FNC sí que creu en l’Estat, el FNC vol un Estat per a Catalunya, l’Estat que teníem; però el FNC no vol un Estat sense classe mitjana, o amb una classe mitjana exhausta i empobrida. El progressisme, en nom de les polítiques socials, afirma que és lícit prendre diners sense aturador a una part de la població per repartir-los a una altra part de la població. El progressisme promulga que tots els problemes es resolen amb els diners dels altres.
El FNC entén la funció redistributiva, però la vol acotar. Un Estat que es basa en la responsabilitat individual ha de garantir que cada ciutadà pugui disposar dels seus béns i diners de la manera més lliure possible i comprometre’ls com cregui convenient. No volem una Administració que tregui abusivament de la butxaca dels seus ciutadans els diners guanyats amb esforç i els redistribueixi com vulgui. El ciutadà sap perfectament com i on pot gastar els seus diners sota la seva responsabilitat. El soscavament abusiu d’aquest principi condueix directament al socialisme; per tant, a un Estat que monopolitza la propietat dels ciutadans per utilitzar-la per a les seves finalitats.
El nivell a què ha arribat l’endeutament públic és immoral i un atac al futur de les generacions que ens segueixen; fins i tot si es fa en nom de les anomenades “polítiques socials”. Per això ens regirem pel principi d’austeritat. No és acceptable crear constantment nous recursos fiscals per finançar noves tasques de l’Estat o l’Administració. Els àmbits on la intervenció ha de ser més urgent són, sens dubte, les anomenades “polítiques socials” i el “tercer sector”. Per preservar les conquestes socials ja existents, cal posar fre a «l’estat social» en contínua expansió. Cal redimensionar l’Administració a la baixa.
A banda dels impostos i les taxes que han augmentat els darrers anys en l’àmbit municipal, autonòmic i estatal, els poders públics obtenen ingressos addicionals imposant multes de tota mena. Les multes i les taxes tenen cada cop més el caràcter d’impostos.
La prosperitat i l’ocupació laboral només es poden salvaguardar si els ciutadans i les empreses tenen l’oportunitat de disposar dels seus ingressos. Avui treballem gairebé la meitat de l’any només per finançar les taxes obligatòries (impostos, primes, taxes i càrrecs). Només una reducció substancial de la càrrega fiscal mitjançant una reducció d’impostos i taxes pot generar inversió privada, augment del consum i creixement econòmic; ço és: llocs de treball. El FNC es bat contra la solució fàcil de crear més i més impostos i taxes, i aplicarà allà on governi una reducció de la càrrega fiscal.
Les petites i mitjanes empreses (PIME) són l’eix vertebrador de l’economia catalana. Per això el FNC està especialment compromès amb el benestar d’aquestes empreses. Defensem la llibertat dels emprenedors i ens posicionem contra la proliferació de lleis i prohibicions que obstaculitzen els negocis.
No hi ha res més social que crear llocs de treball. El treball és el remei més eficaç contra la pobresa i en favor de la riquesa col·lectiva. Això explica per què les economies de mercat són històricament i global les més eficients. Només es creen llocs de treball si les empreses tenen condicions favorables que fomentin la inversió.
Catalunya, amb els seus alts costos de producció, el seu petit mercat interior i la seva manca de matèries primeres depèn totalment de la innovació. Per tant, hauria de ser campiona mundial en aquesta disciplina. La recerca i la innovació han de menester unes condicions marc favorables: una força de treball ben capacitada, un baix nivell de regulació, un entorn fiscal competitiu, estabilitat política i protecció de la propietat intel·lectual. També hem de fer funcionar la formació professional dual, que ofereix la millor protecció contra l’atur juvenil i garanteix una successió de professionals ben formats.
Catalunya vol, també, preservar la seva agricultura. Per això cal fomentar la producció autòctona d’aliments. La nostra agricultura productiva assegura de la manera més eficient i rendible possible el manteniment de paisatges conreats diversificats i ben estructurats. Malauradament, la nostra política agrària ha pres el camí contrari; és a dir, es fomenta l’agricultura extensiva en detriment de l’agricultura productiva. Es fa exactament el que s’hauria d’evitar: s’importen cada cop més aliments els mètodes de producció dels quals es desconeix, i així augmenta la dependència alimentària de països estrangers.
Finalment, cap societat del benestar pot funcionar sense fronteres. És un tema sobre el qual els ajuntaments no tenen competències, però ser conscient d’això o no ser-ho determina les polítiques municipals que es fan. Amb competències o no, no és igual que governi un partit que defensa les fronteres que no pas que governi un partit que les vol eliminar.
Per tot això, proposem:
Reduir la pressió fiscal municipal, especialment el primer any després de l’obertura d’un negoci.
Consultar els ciutadans abans de fer endeutaments extraordinaris.
Reduir multes i taxes.
Reduir els tràmits burocràtics en general, i especialment en l’obertura de negocis. Simplificarem els procediments per obtenir llicències i substituirem les normatives complexes per inspeccions úniques prèvies a l’obertura.
Posar les condicions per tal que els productors de proximitat puguin vendre llurs productes a un preu competitiu, en igualtat d’oportunitats. Promourem els productes agrícoles catalans amb una forta inversió en imatge de marca i en publicitat, i en presència a les fires sectorials. Crearem marques i consells reguladors, si escau, i continuarem potenciant les denominacions d’origen existents. Facilitarem les formes de comercialització que escurcin la cadena entre el productor i el consumidor local.
Treballar en favor d’una agricultura productiva capaç d’assumir si més no una part de la nostra seguretat nacional alimentària. També impulsarem un principi de compensació al món agrari per la seva aportació en la salvaguarda mediambiental, camins i paisatges, i de totes aquelles externalitats positives que crea per a altres sectors i que no pot capturar com a retorn econòmic.
Defensar el comerç tradicional. Facilitarem la competitivitat comercial dels centres urbans històrics per poder competir amb les grans superfícies comercials.
Potenciar el Consell de Formació Professional com a instrument de participació real i punt de trobada dels diferents agents econòmics, educatius i institucionalitzats interessats a influir en la planificació i l’adequació de l’oferta de formació professional en el municipi.
Així mateix, desenvolupar programes de formació ocupacional per a recuperar arts i oficis per a joves de setze a vint-i-quatre anys sense feina i una brigada per formar aturats de llarga durada en la recuperació el patrimoni arquitectònic i material català en estat d’abandonament i ruïna.
Implantar un servei de menú diari a preu assequible, i a domicili, per a la gent gran que ho hagi de menester, així com per a malalts i discapacitats.
Prioritzarem, com a norma general, l’ajut econòmic concret en casos d’emergència habitacional al manteniment d’un parc d’habitatges de titularitat pública. Preferim la transferència de renda a la provisió del servei, pels alts costs de manteniment i gestió que té. Valorarem, també, la possibilitat de concertar amb el sector privat per a poder disposar d’habitatges amb aquesta finalitat.
EIX 5. LLIBERTAT
La llibertat no és un regal. L’hem de defensar constantment contra els cercles de poder que pretenen posar els ciutadans sota tutela. Noves amenaces apareixen constantment, com la restricció dels pagaments en efectiu o els plans per fer desaparèixer l’efectiu, així com la vigilància constant dels ciutadans. S’ha de respectar i protegir l’esfera privada dels ciutadans.
El paper d’un ajuntament democràtic és fer més forta la societat civil, no l’Administració. Com més societat civil, més llibertat. Els protagonistes de la vida ciutadana són la gent i l’entramat d’associacions i entitats. L’ajuntament ha de ser un agent que no ha d’ofegar l’aportació de la societat civil. El seu paper és acompanyar, ajudar i col·laborar-hi.
El primer agent d’un municipi són les seves associacions i entitats. L’ajuntament ha de ser un agent que ha d’actuar de manera supletòria i subsidiària per tal de no absorbir l’aportació i la creativitat econòmica, cultural i recreativa de la societat civil, i salvar-ne la capacitat d’iniciativa.
Sota el principi de subsidiarietat, potenciarem la concertació, la cogestió i la col·laboració amb les diverses entitats del municipi amb l’objectiu de minimitzar les actuacions exclusivament proveïdes per l’ajuntament. L’ajuntament ha de disminuir el seu paper en la provisió de béns i serveis, perquè aquests puguin ser oferts amb més eficiència pel sector privat.
L’Administració, allò públic, continua expandint-se. En els darrers anys, l’ocupació ha crescut quasi exclusivament al sector públic, és a dir, a les administracions, la sanitat pública i l’àmbit social. Els ajuntaments no es poden convertir en un competidor de la iniciativa privada, tret de casos molt concrets. D’aquest criteri d’actuació, en resultarà MÉS qualitat en la provisió dels béns o serveis i MENYS malbaratament de recursos i, per tant, una menor pressió fiscal. Sota el principi de suplència subsidiària, tota acció que pugui organitzar i promoure millor el teixit privat o associatiu de la vila o ciutat, no l’ha de fer el sector públic local.
En termes generals, hem de fer entendre que els ajuts a aportar per l’ajuntament, amb el fi de no augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans, han de prioritzar les infraestructures (actius no corrents) en detriment de la despesa corrent. Cal tenir present el perill que suposa la cultura de la dependència financera respecte de l’ajuntament, ja que coarta la independència de la societat civil local i les seves entitats, com ara les culturals sense afany de lucre.
Pel que fa a la llibertat, proposem:
Establir la democràcia directa (sistema suís) per a decidir els grans temes que afecten el municipi. Creiem que és la millor eina contra la imposició d’allò políticament correcte, les polítiques imposades de dalt a baix i els fets consumats.
Defensar totes aquelles mesures que vagin encaminades a facilitar la lliure elecció efectiva de centre educatiu per part dels pares, sense que això signifiqui renunciar a un ensenyament de titularitat pública local de qualitat.
No hi ha llibertat si no es defensa la propietat privada. Per això donarem suport a totes les mesures que es prenguin contra les ocupacions d’immobles, analitzant, però, cada cas concret.
EIX 6. MEDI AMBIENT I ORDENACIÓ DEL TERRITORI: Econacionalisme
La pàtria també és un paisatge preservat. Cal tenir cura dels nostres espais conreats i de la natura. Si ho comparem amb fa 40 anys, el nostre medi ambient ha millorat en molts aspectes, tot i que hi persisteixen les mateixes amenaces. Però aquesta millora no és suficient per als pessimistes professionals del progressisme i les subvencions.
Amb el generós suport dels mitjans, aquests cercles s’esforcen per crear mala consciència a la gent per tal de coaccionar-la i augmentar les prohibicions. Aquesta pluja àcida de missatges negatius es tradueix en la proliferació d’impostos i en l’augment de taxes en nom de la protecció del medi ambient, una proliferació que és un reflex de l’activisme excessiu de l’Administració.
És també molt important frenar el despoblament a les comarques de muntanya. I això no es fa amb repoblaments absurds, sinó garantint amb serveis que els seus habitants no hagin d’anar-se’n. Passa per simplificar els tràmits per a la producció alimentària artesanal, facilitar l’accés a un habitatge i per unes bones comunicacions pensades per als seus habitants permanents, no per al trànsit de cap de setmana.
Hi ha moltes coses a fer que no són sancionar i crear observatoris. Entre altres:
Protegir el patrimoni natural. Augmentar els recursos dedicats a la conservació d’espècies i hàbitats propis i autòctons, com la rehabilitació de les petites rieres en àrees rústiques.
Donar suport als propietaris de boscos amb mesures fiscal condicionades a una gestió que redueixi la potencialitat d’incendis.
Netejar i restaurar corriols, torrents, rieres i corredors biològics compatibilitzant el medi amb l’activitat agrícola de la zona.
Catalogar, protegir, restaurar i recuperar els elements del patrimoni rural públic (camins, fonts històriques…). Pel que fa als elements privats, millorar els avantatges fiscals i, si convé, les limitacions normatives, per tal que els seus propietaris actuïn en la mateixa línia.
En les comarques costaneres, salvaguardar i recuperar la vegetació del litoral, tractant i recuperant dunes, deltes de riera, marenys, la flora pròpia d’aquest hàbitat i la vegetació subaquàtica litoral (alguers…). Aturar la construcció de més ports esportius. Traure totes les barreres d’accés al mar que sigui possible. Promoure les activitats nàutiques populars i l’accés al mar. La mar també és Catalunya.
Dignificar internament els espais comuns dels polígons industrials i reduir-ne l’impacte visual. Establir una moratòria en el seu creixement si no se’n demostra la necessitat.
Aturar el creixement extensiu dels nuclis urbans per sobre dels seus límits actuals a les comarques més densificades.
Eliminar dels espais no-urbans la publicitat estable de gran format.
Aturar la pèrdua d’hectàrees d’espai agrari a les comarques més densificades.
Salvar el patrimoni i els ambients arquitectònics, perquè el patrimoni arquitectònic històric no és una rèmora, ni una hipoteca per al desenvolupament. Ens dóna personalitat i ens explica.
Delimitar els sectors històrics urbans anteriors a la irrupció del racionalisme arquitectònic i protegir-los per tal de preservar les tradicions constructives locals.
Rehabilitar les naus del patrimoni fabril vuit i noucentista que tinguin rellevància com a espais per a empreses relacionades amb l’economia del coneixement o com a nous espais residencials.
Promoure un urbanisme convivencial, de mida humana, verd, sense places dures ni alçades excessives.
Donar prioritat al pressupost de neteja, manteniment i millora de la via pública. Perseguir el grafitisme incívic (neteja, sanció, treballs a la comunitat).
Crear una brigada de neteja i manteniment de camins i boscos formada per gent en edat de treballar que cobri ajuts municipals i comarcals.
Assegurar el dret al descans: reduir la contaminació lumínica i sonora, especialment en les seves formes incíviques.