La recuperació del nostre Estat independent no serà possible sense que prèviament els catalans ens hàgim imbuït d’una cultura del poder que ens ha estat negada durant tres segles. L’Estat recuperat haurà d’ésser l’expressió d’aquest canvi de mentalitat col·lectiva.
La necessitat de preservar i defensar a tota costa el que ens haurà costat tant d’aconseguir demanarà un esforç de conscienciació i de responsabilitat històrica per part dels dirigents encarregats de comandar l’Estat recuperat i de tots els agents socials implicats.
Per tot això, proposem el que segueix en els diferents àmbits:
C.1.1 L’Estat Català independent serà la llar nacional de tots els catalans. Si el procés d’independència és gradual territorialment, i comença per l’actual Catalunya autònoma, el nou l’Estat Català reconeixerà el dret a la nacionalitat catalana a tots aquells valencians, balears, aragonesos, catalans del nord i algueresos de llengua catalana que la demanin, tal com ja es preveia en les Constitucions Catalanes del 1702-1705. Tindran també accés a la nacionalitat catalana els descendents de catalans de fins a tercera generació en la diàspora que puguin demostrar coneixements de llengua i cultura catalanes i que renunciïn a la nacionalitat de residència.
C.1.2 En cas d’un procés d’independència gradual territorialment, el nou Estat Català vetllarà per la catalanitat del territori nacional encara no independent.
C.1.3 L’Estat Català no considerarà culminat el procés d’independència fins que siguin independents tots els territoris de la Nació Catalana.
C.1.4 La Vall d’Aran, vinculada voluntàriament a Catalunya de fa segles, i per tant històricament catalana, esdevindrà dins l’Estat Català el primer territori occità lliure. La Nació Catalana assumirà, de la Vall d’Aran estant, i també a través de la comarca occitana de la Fenolleda, que fa part de la Catalunya del Nord, la representació política de la Nació Occitana, i garantirà una llar nacional occitana en aquests dos territoris.
C.1.5 El català serà la llengua oficial de Catalunya, i l’occità serà la llengua oficial de la Vall d’Aran i de la Fenolleda.
C.1.6 Impuls de la renacionalització i la recatalanització de la Nació Catalana en tots els àmbits de la societat. Igualment, reoccitanització de la Vall d’Aran i de la Fenolleda.
C.1.7 Afavoriment del retorn de les comunitats catalanes a l’exterior, tant les de caràcter històric, producte de l’exili, com dels expatriats més recents per motius econòmics.
C.1.8 Activació i reforç de les relacions institucionals de tot l’àmbit nacional. També, amb les institucions occitanes.
C.1.9 Creació d’una Escola Diplomàtica i una Escola d’Alt Funcionariat al servei de les necessitats i els interessos de l’Estat Català.
C.2.1 Defensa de la unitat de la llengua catalana a tot l’àmbit nacional. Ajuts i convenis a favor de la llengua, la cultura i la memòria històrica catalanes, especialment a les zones més amenaçades de la Nació Catalana. Igualment, defensa de la unitat de la llengua occitana a tot el seu àmbit territorial, amb els mateixos ajuts i convenis que en el cas de la llengua catalana.
C.2.2 Projecció exterior de la llengua i la cultura catalanes i de la llengua i la cultura occitanes.
C.2.3 Promoció i impuls del patrimoni cultural i històric català i occità a través de les indústries culturals.
C.2.4 Sobirania de l’espai radioelèctric. Pla Tècnic Nacional de Ràdio i Televisió Digital Terrestre que estipuli i reguli l’oferta televisiva segons els interessos nacionals.
C.2.5 Priorització de partides pressupostàries destinades a un Pla Nacional de Protecció de la Cultura i el Patrimoni.
C.2.6 Suport a la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura, concretat sobretot en infraestructures i equipaments.
C.3.1 Els drets individuals emanen del compliment dels deures col·lectius. Concepció de l’Estat com un garant de deures, no com un proveïdor de drets i de serveis.
C.3.2 Els drets dels catalans emanen de la Dignitat Humana i de les Constitucions i Usatges de segles passats. La terra de Catalunya és dels catalans, i sols a ells correspon administrar-la i dirigir-la.
C.3.2 Defensa de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones.
C.3.3 Defensa de la família com a base de la societat.
C.3.4 Foment de la natalitat per garantir la taxa de reemplaçament generacional, situada en els 2’1 fills per dona.
C.3.5 Promoció de la cultura de l’estalvi a través d’incentius fiscals com a instrument d’independència, conservació i capacitat de planificació del futur.
C.3.6 Racionalització dels horaris laborals per convergir amb els centreeuropeus. Defensa del descans dominical (i festiu), com a moment privilegiat, especialment per a aquells amb menys recursos, per poder coincidir els membres de la família en l’accés al lleure i a la cultura. Restricció i compliment estricte dels horaris comercials en dies festius.
C.3.7 Supressió de l’impost de successions.
C.3.8 Oposició a la gestació subrogada i a la mercantilització del cos.
C.3.9 Persecució del proxenetisme i de les màfies de tràfic de persones.
C.3.10 Custòdia compartida per defecte, avaluant la bona fe de cada part i la capacitat parental.
C.3.11 Limitació de l’accés dels menors a la pornografia.
C.3.12 L’Estat garantirà el dret fonamental a la llibertat religiosa i de culte als seus nacionals, i cap confessió no tindrà caràcter estatal. Així mateix, comprendrà el dret de les esglésies, confessions i comunitats religioses a establir llocs de culte o de reunió amb fins religiosos, basant-se en l’aplicació real i efectiva dels drets i llibertats reconeguts en l’ordenament jurídic, en especial el d’igualtat de gènere i no discriminació. Serà exclosa de l’àmbit de protecció d’aquesta ordenació qualsevol activitat, finalitat i entitat relacionada amb l’estudi i experimentació dels fenòmens psíquics o parapsicològics, amb la difusió de valors radicals o altres fins anàlegs aliens als religiosos.
C.3.13 Es prohibirà el finançament exterior de temples i llocs de culte.
C.3.14 Tot català, segons llei aprovada a tal efecte, tindrà dret a la tinença d’armes.
C.3.15 Les ocupacions d’immobles seran resoltes de manera immediata en cas de denúncies particulars.
C.3.16 Legalització de la prostitució.
C.4.1 Polítiques de conciliació del desenvolupament econòmic i la conservació del medi ambient.
C.4.2 Defensa dels Paisatges Agro-Natural i Urbano-Històric catalans com a element de la nostra identitat. Introducció del principi rector de la salvaguarda d’aquells elements que han conformat les personalitats pròpies de cada territori del país. Codis urbanístics que potenciïn l’arquitectura tradicional.
C.4.3 Principi de compensació al món agrari per la seva aportació en la salvaguarda mediambiental, camins i paisatges, i de totes aquelles externalitats positives que crea per a altres sectors i que no pot capturar com a retorn econòmic.
C.4.4 Afavoriment de la producció i el consum d’aliments de km 0, ecològics i saludables. Augment del grau de sobirania alimentària.
C.4.5 Oposició als grans projectes urbanístics i econòmics associats a l’especulació del sòl, a un gran impacte ambiental i a la precarietat laboral.
C.4.6 Fre a les urbanitzacions. Introducció del principi rector del foment de la convivència veïnal i del creixement annex i harmònic amb els nuclis primitius de les poblacions. Oposició a l’urbanisme desvinculat i desvinculant. Optimització de recursos, transport i distribució i l’aprofitament del sòl.
C.4.7 Promoció de les energies renovables. Sobirania energètica. Democratització del model energètic mitjançant les energies renovables. Desnuclearització progressiva.
C.4.8 Electrificació del transport amb una xarxa massiva de punts de recàrrega i promoció del vehicle elèctric o híbrid.
C.4.9 Control de la publicitat invasiva que embruta espais patrimonials i naturals.
C.4.10 Reducció de la contaminació lumínica i sonora, especialment en les seves formes vandàliques.
C.4.11 Educació en el respecte al benestar dels animals.
C.5.1 Foment del creixement econòmic sostenible i amb valor afegit, amb polítiques actives de foment de l’ocupació per sobre de la subsidiarització.
C.5.2 En la producció de béns i serveis econòmics, principi general de preferència per la provisió privada, excepte en casos on calgui de forma supletòria que sigui pública si s’evidencien errors de mercat.
C.5.3 Encoratjament de la iniciativa empresarial. Llei de l’emprenedoria.
C.5.4 L’Administració catalana, més enllà de les lleis naturals de l’oferta i la demanda, procurarà que el model econòmic sigui variat i descansi en el major nombre de sectors productius i comercials possible. Diversificació productiva.
C.5.5 Modificació del sistema de cotitzacions a la seguretat social dels autònoms. Quotes assequibles, que no penalitzin l’emprenedoria i permetin iniciar un negoci sense deutes inicials. Escalatge de les quotes en base a la facturació de l’empresa.
C.5.6 Defensa i foment de l’associacionisme del petit empresariat en les seves diverses formes per tal d’accedir a majors economies d’escala, a una major visibilitat i la interlocució col·lectiva.
C.5.7 Reducció de tràmits burocràtics per a l’obertura de negocis. Simplificació dels procediments per llicències i substitució de les normatives complexes per inspeccions úniques prèvies a l’apertura.
C.5.8 Integració econòmica internacional d’acord amb les necessitats de l’economia catalana.
C.5.9 Lliure comerç internacional com a principi general. Limitació en determinats casos estratègics, com certes produccions agràries o alguns sectors tecnològics d’avantguarda.
C.5.10 Defensa del proteccionisme en casos flagrants de dúmping social, ecològic i de vulneració dels drets de propietat intel·lectual.
C.5.11 Potenciació de les denominacions d’origen catalanes.
C.5.12 Promoció i augment del % del PIB destinat a recerca, desenvolupament i innovació.
C.5.13 Creació de l’Agència Catalana pel control de les inversions estrangeres, per afavorir les inversions productives i evitar les inversions especulatives. Priorització de l’atracció d’inversions estrangeres que s’ajustin a la nostra planificació industrial i econòmica, principalment en els sectors de l’automoció, químic i electrònic.
C.5.14 Creació d’un Registre d’Inversió Estrangera a Catalunya i un Registre d’Inversió Catalana a l’Estranger amb accés públic per disposar d’informació estadística i econòmica que permeti potenciar les activitats de promoció i seguiment de la internacionalització de l’economia catalana.
C.5.15. Reforçament de polítiques econòmiques adreçades a la captació d’inversions productives i no especulatives.
C.5.16 Control dels “fons voltor” per evitar l’especulació immobiliària i l’expulsió de veïns dels seus barris.
C.5.17 Augment de la taxa turística en zones d’alta densitat hotelera per a compensar externalitats negatives del turisme i incentivar la qualitat del sector. Estabilització del nombre de places hoteleres a les zones amb excessiva pressió turística.
C.5.18 Llei concursal orientada a salvaguardar les unitats productives viables.
C.5.19 L’Estat es reservarà el dret de crear o incentivar la creació d’empreses d’interès nacional en sectors estratègics.
C.6.1 Els recursos naturals del país, en les seves diverses formes, resten subordinats a l’interès general. Reconeixement de la iniciativa pública en l’activitat econòmica per interès nacional, i de la idoneïtat de les empreses de titularitat i gestió pública en determinats sectors estratègics.
C.6.2 Creació d’un Fons Sobirà per a inversions estratègiques i emergències.
C.6.3 Defensa del principi rector de l’actuació compensatòria en les polítiques econòmiques i la intervenció administrativa a favor de l’equilibri territorial i de la descentralització demogràfica de Catalunya.
C.6.4 Augment de l’eficiència de les inversions i de l’assignació pressupostària, amb criteri de racionalitat, servei públic i retorn social, i penalització de la corrupció i el malbaratament de cabals.
C.6.5 Potenciació del ferrocarril de rodalia, mitja distància i llarga distància, tant per a persones com per a mercaderies. Adaptació progressiva de la xarxa ferroviària catalana a l’ample de via europeu.
C.6.6 Promoció d’infraestructures econòmiques i de transport que potenciïn la centralitat econòmica i cultural de Catalunya dins del marc geogràfic on vol influir.
C.6.7 L’Estat Català no assumirà el deute generat pels estats ocupants espanyol i francès.
C.6.8 El límit superior del deute públic serà fixat per les Corts.
C.6.9 Progressiva reducció del deute sobirà acumulat en un horitzó realista, tot introduint el criteri de la responsabilitat intergeneracional.
C.6.10 Aplicació d’un sistema fiscal basat en els principis de legalitat, la capacitat econòmica, la generalitat, l’equitativa distribució de la càrrega tributària i la progressivitat limitada per la no confiscatorietat.
C.6.11 Reducció de la fiscalitat municipal per a la primera residència.
C.6.12 El capital reinvertit en màquines i instal·lacions sols tributarà el 10 % en l’impost de societats anual.
C.7.1 Model de negociació col·lectiva i respecte al dret de vaga. Reducció al màxim de les excepcions a l’obligatorietat del conveni col·lectiu quan van en la línia de precaritzar el mercat de treball. Combat contra la figura del “fals autònom”.
C.7.2 Sindicació obligatòria per als assalariats. Supressió de les subvencions públiques a sindicats i patronals, que han de ser autosuficients amb les quotes dels associats.
C.7.3 Potenciació de les jornades laborals que permetin conciliar la vida familiar i laboral.
C.7.4 Potenciació del sector cooperativista.
C.7.5 Promoció de fórmules voluntàries per als promotors empresarials que fomentin la participació dels treballadors en alguna part de la propietat de les empreses com a instrument de corresponsabilitat.
C.7.6 Aplicació del model escandinau de flexiseguretat laboral basat en evitar l’abús del sistema i en promoure l’equitat.
C.7.7 Alça del salari mínim d’acord amb el nivell de renda de Catalunya.
C.7.8 Establiment de polítiques per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions que tinguin en compte l’esforç natalista fet pel beneficiari. A l’hora de cobrar la pensió, cal recompensar el fet d’haver contribuït amb fills.
C.7.9 Edat de jubilació diversificada segons les característiques de cada sector. Es podrà compatibilitzar la pensió amb una activitat professional remunerada.
C.7.10 Reforma completa del sistema de prestacions i subsidis d’atur fomentant la col·laboració entre l’Administració pública, els cicles formatius i l’empresa privada.
C.7.11 Els ciutadans nacionals tindran el dret de percebre una retribució considerada laboral durant la criança dels fills, retribució que computarà per a la jubilació si durant aquest període es manté una activitat laboral reduïda.
C.8.1 Sanitat universal pública i gratuïta.
C.8.2 Ampliació de la cartera sanitària a la salut buco-dental.
C.8.3 Eradicació del turisme sanitari públic de pacients de països amb els quals no hi hagi els convenis bilaterals adients.
C.8.4 Vinculació de la pràctica d’activitat física amb la prevenció sanitària connectant els Centres Esportius Municipals amb els Centres d’Atenció Primària.
C.9.1 Concepció de l’escola com a eina de recatalanització del país. Les llengües vehiculars de l’ensenyament seran el català a Catalunya i l’occità a la Vall d’Aran i a la Fenolleda.
C.9.2 Defensa i promoció de l’exercici pràctic de la llibertat d’elecció d’escola per part dels pares.
C.9.3 Formació integral, humanista i tècnica, en valors i coneixements. L’escola ha de formar persones responsables i critiques, a més d’ensenyar habilitats d’aprenentatge i coneixements tècnics.
C.9.4 Recuperació del respecte a la figura del docent com a autoritat pública, tant per part dels alumnes com dels pares.
C.9.5 Impuls de l’Escola Bressol orientada a la conciliació i a la vida familiar.
C.9.6 Construcció d’un model català de FP i Escoles Tècniques dual, integrat al teixit productiu.
C.9.7 Recuperació de la figura del macip o aprenent.
C.9.8 Establiment d’un nou reglament que reguli el català com a llengua vehicular de la Universitat, així com l’ús d’altres llengües en l’activitat docent.
C.9.9 Racionalització del mapa universitari català.
C.9.10 Estatut de l’investigador per garantir les condicions salarials i laborals del col·lectiu.
C.10.1 Preservació del teixit esportiu del país, tant de base com d’alta competició, com a eines d’integració social i projecció de país.
C.10.2 Foment de competicions esportives que integrin clubs de tota l’àrea de la catalanitat.
C.10.3 Seleccions nacionals esportives, amb un model propi de base popular i treball d’alta competició (Copes del Món i Jocs Olímpics).
C.11.1 Establiment de polítiques que afavoreixin el respecte a la identitat catalana per part dels immigrants residents. Regulació de la via d’adquisició voluntària de la nacionalitat.
C.11.2 L’Estat no permetrà la immigració il·legal.
C.11.3 Lluita total contra les màfies de tràfic de persones.
C.11.4 Moratòria en immigració fins que no es defineixin polítiques migratòries pròpies. En cas de necessitats concretes, immigració qualificada amb contractació en origen.
C.11.5 Polítiques de retorn voluntari als països d’origen.
C.12.1 L’Estat Català serà un estat social i democràtic de Dret. Constitucionalisme parlamentari. Pluralisme polític. Divisió de poders.
C.12.2 Recuperació i adaptació de les antigues Constitucions i els antics Usatges.
C.12.3 Sistema electoral mixt de llistes i circumscripció uninominal per garantir la fiscalització i l’accés dels representats al seu representant. Que el ciutadà tingui el seu diputat de districte i pugui ser atès personalment pel seu representant.
C.12.4 Limitació de dos mandats consecutius a la presidència de l’Estat.
C.12.5 Divisió territorial en municipis, comarques i vegueries.
C.12.6 Recuperació de terminologia pròpia per anomenar les nostres institucions de govern.
C.12.7 Circumscripcions provisionalment especials. Els catalans residents provisionalment fora de l’Estat Català (valencians, balears, aragonesos, nord-catalans i algueresos de llengua catalana que hagin obtingut la nacionalitat catalana) s’organitzaran en cinc circumscripcions corresponents a cada territori, i podran participar en les eleccions nacionals.
C.12.8 Possibilitat d’obtenció de la nacionalitat catalana per als descendents de catalans de la diàspora que així ho sol·licitin, segons els convenis de doble nacionalitat que es signin amb els estats on resideixen.
C.12.9 Reforma de l’accés a la funció pública i de l’Administració. Revaloració del servei públic: meritocràcia i imparcialitat; accés i promoció professional basats en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
C.12.10 Racionalització de l’Administració en funció de les diverses necessitats del territori.
C.12.11 Campanyes actives per donar a conèixer a la ciutadania els drets atorgats per les lleis de transparència.
C.12.12 Eradicació de les portes giratòries, no tan sols per als càrrecs electes, també per als alts funcionaris.
C.13.1. Enfortiment i consolidació de l’associació transatlàntica on Catalunya esdevingui un actor més, amb estreta col·laboració en termes de seguretat i defensa amb els Estats Units. Integració directa com a estat independent a les estructures de l’OTAN amb estreta col·laboració amb la resta de membres.
C.13.2 Creació de noves aliances geopolítiques bo i respectant la visió transatlàntica de les relacions internacionals de Catalunya, en el benentès que tenim, també, la necessitat de teixir noves aliances amb països amb els quals compartim interessos estratègics.
C.13.3 Treball a favor de desenvolupar una concepció de la Unió Europea com una comunitat de pobles i nacions que lliurement i a través del dret a l’autodeterminació han decidit d’incorporar-se a aquest projecte institucional europeu. Opció de realitzar un referèndum per revisar el grau de satisfacció en relació a la pertinença a la Unió Europea.
C.13.4 Impuls al redimensionament de la Unió Europea amb l’eliminació de qualsevulla regulació que no hagi estat aprovada per canals totalment democràtics, tant a nivell europeu com a nivell de la Nació Catalana. Proposta d’enfortiment i redefinició del Parlament Europeu com el legítim representant dels pobles d’Europa. Eliminació de regulacions que no hagin estat sancionades pel Parlament Europeu.
C.13.5 Treball a favor perquè el sistema institucional de la Unió Europea s’ajusti al procediment intergovernamental actual i abandoni la idea d’un federalisme amb un poder omnipresent de Brussel·les. Valoració de la conveniència de seguir formant part de la Zona Euro.
C.13.6 Impuls de la concepció de la Unió Europea com una comunitat de pobles i nacions que lliurement i a través del dret a l’autodeterminació han decidit d’incorporar-se a aquest projecte institucional europeu. Plantejament opcional de realitzar qualsevol tipus de referèndum per revisar la satisfacció amb la pertinença a la Unió Europea.
C.13.7 Enfortiment de l’europeisme de la societat i de les institucions de Catalunya en el benentès que Europa és una idea de civilització que va més enllà de les estructures de la Unió Europea actual, i que es remunta a temps immemorials amb el llegat de la Grècia hel·lènica antiga, la civilització de Roma i la tradició judeocristiana.
C.13.8 Compromís europeista i de lligam amb les institucions de la Unió Europea però amb l’assumpció de la necessitat de mantenir un esperit crític tant en base als valors comuns de la llibertat i la democràcia, com als interessos i necessitats de Catalunya com a nació lliure i independent.
C.13.9 Reconeixement del naixement de tots aquells Estats que responguin a l’existència d’una nació que procura el respecte a la seva identitat i a la conservació del seu llegat històric, cultural i econòmic, i que ho hagin exercit a través del principi democràtic del dret a l’autodeterminació.
C.13.10 Restabliment i desplegament de la política internacional i d’acció exterior amb l’enfortiment de les competències, funcions i pressupostos del departament responsable. Restabliment, consolidació i ampliació de la xarxa de les delegacions del Govern a l’exterior per tal de seguir promovent els interessos de Catalunya al món i de participar dels grans debats globals com a actor independent.
C.13.11 Creació d’un cos diplomàtic per a l’acció exterior amb funcions de defensar la identitat nacional, projectar l’economia i defensar la nostra cultura.
C.13.12 Creació d’un programa de beques per a la formació de tècnics en diplomàcia i relacions internacionals en centres d’ensenyament superior a l’estranger, especialment als Estats Units, el Regne Unit i Alemanya, per a la creació posterior d’un cos diplomàtic català depenent del Govern de la Generalitat, el qual treballarà per enfortir la posició de Catalunya com a actor internacional.
C.13.13 Fundació i impuls de l’Occitanoromània, un espai d’afinitat identitària i de relacions humanes i comercials de caràcter supranacional basat en la germania lingüística i històrica de la Nació Catalana i Occitània (a imatge i semblança d’espais d’afinitat identitària com ara la Hispanidad o la Francophonie).
C.13.14 Articulació i lideratge d’un espai geogràfic d’influència històrico-cultural, econòmic i polític promogut per Catalunya i que aglutini internacionalment tots els pobles romànics de l’eix atlàntic-mediterrani-alpí (l’Occitanoromània abans dita), la Savoia, el Piemont, la Llombardia, el Vènet, la Suïssa romanx, el Friül, l’Emilia-Romanya, a més de les illes de Còrsega, Sardenya i Sicília. Catalunya pot esdevenir un territori primus inter pares en col·laboració amb la resta fent servir instruments com l’Institut Ramon Llull.
C.13.15 Desenvolupament d’una acció per a la cooperació pública internacional que posi èmfasi en les polítiques en origen i que prioritzi la capacitació agrària, l’educació i la formació professional, el foment del crèdit local i el control demogràfic dels actors implicats. Compliment com a mínim del 0’7 % de la despesa pública en polítiques de desenvolupament exterior.
C.14.1 Creació d’un partit judicial per a cada comarca, sempre que sigui factible demogràficament, amb una primera instància civil i penal, i de jutjats de pau amb funcions de Registre Civil.
C.14.2 Accés a la segona instància, amb un sistema de justícia gratuïta de qualitat per a les persones sense recursos suficients i amb proximitat territorial.
C.14.3 Foment i derivació a la mediació als municipis en els quals no hi hagi primera instància civil i penal.
C.14.4 Democratització efectiva de l’accés a la judicatura.
C.14.5 Defensa i promoció de la reinserció via treball comunitari excepte en casos de delictes d’especial gravetat.
C.14.6 Plena implantació de les TIC i de l’expedient electrònic.
C.14.7 Dotació de mitjans perquè, per norma general i amb les degudes excepcions, es pugui emetre sentència tres mesos després de finalitzada la instrucció.
C.15.1 Defensa sense complexos d’una policia moderna com a garant de la seguretat pública, al servei de la convivència i la pau civil, efectuada d’acord amb els drets fonamentals.
C.15.2 Model de Seguretat Integral (Policia + SEM + Bombers + Protecció Civil + Forestals i Rurals).
C.15.3 Creació d’una Agència Catalana de Seguretat Nacional que centralitzi diverses subagències i depengui directament de Presidència, encarregada de la ciberseguretat, la Seguretat Internacional i els Serveis d’Intel·ligència i Informació. Creació d’un Gabinet d’Identificació.
C.15.4 Reforç i optimització de les polítiques de prevenció del delicte.
C.15.5 Recuperació del Sometent, institució catalana de llarga tradició, en àrees de poca densitat de població.
C.16.1 Creació d’un sistema de defensa amb un Exèrcit i un Servei d’Intel·ligència, amb els recursos econòmics que calgui per a garantir la seguretat nacional.
C.16.2 Intensificació del combat preventiu contra el terrorisme globalitzat, les màfies i el cibercrim. Activació de les mesures que calgui per a eradicar les doctrines totalitàries que posen en perill la seguretat nacional.
C.16.3 Creació d’una indústria de defensa catalana i de reserves estratègiques. ,
C.16.4 Les forces armades seran professionals, no de lleva. Per atraure els millors homes i dones, els salaris i les condicions seran competitius, amb un alt nivell d’educació, universitària per als oficials, batxillerat per als sots-oficials, i secundària obligatòria per a la classe de tropa.
C.16.5 Per tal de comprometre els civils en la defensa nacional, es donarà formació tàctica i en l’ús d’armes al conjunt de la població catalana entre 20 i 45 anys. També, als majors d’aquesta edat que ho demanin.
C.16.6 Un contingent de soldats no serà voluntari, sinó de lleva. S’estipularà el servei militar obligatori per a aquells joves, nois i noies, que al moment de fer 20 anys no tinguin contracte de treball o no hagin cotitzat almenys 24 mesos d’ençà que van entrar a l’edat laboral. La matrícula en un grau d’estudi superior o mitjà eximirà d’aquesta obligació. També es podrà fer de manera voluntària. La retribució mensual d’aquest servei militar serà equivalent al salari mínim interprofessional. Es respectarà l’objecció de consciència dels nois i noies en qüestió, i com a alternativa hauran fer prestació social substitutòria en benefici de la comunitat.
C.16.7 Creació d’una Agència Nacional de Seguretat Exterior, depenent directament de la Presidència del Govern de la Generalitat, la qual tindrà les funcions de la ciberseguretat amb l’exterior, la seguretat de fronteres i els serveis d’informació exteriors.
