CATALANITAT I IDENTITAT.

EL PAPER DE LA POLÍTICA LOCAL EN L’ARRELAMENT DEL CIUTADÀ AL KM 0 

Marc Municipal (2023)

El sentiment de pàtria neix d’una terra concreta, de les seves tradicions, dels seus valors; a la família, al barri, al poble. La pàtria són dones i homes que conviuen pacíficament amb dones i homes, que senten un sentiment positiu de proximitat i identificació envers el seu país; és tenir respecte als qui comparteixen aquest sentiment i assumir responsabilitats en la vida col·lectiva. 

Catalunya és la nostra pàtria. Conviure sense emoció és impossible. Les nostres muntanyes, llacs, valls i paisatges ens emocionen. 

La família és el fonament essencial de la societat. Els pares eduquen llurs fills, els transmeten exemples i costums; els inculquen el respecte per l’ànima catalana que han construït les generacions anteriors. La pàtria és un lloc històric. Sense la història no es pot construir cap cohesió.  

Catalunya no és un regal del qual es pugui gaudir sense esforç. Cada generació ha de merèixer-la i garantir-ne el benestar, comprometent-s’hi de tot cor, protegint la pàtria pensant en les generacions futures.  

La integració no pot ser efectiva sense una identitat nacional forta. El multiculturalisme va en contra d’una identitat nacional forta i, per tant, en contra de la nació. Els qui vinguin a Catalunya s’han d’adaptar a la cultura nacional, mai a l’inrevés. El patriotisme és un sentiment positiu. Tenim dret a estar orgullosos i agraïts de poder viure al nostre país. 

El globalisme perjudica el nostre país i també la integració: si ens neguem a comprometre’ns amb Catalunya, no ens ha d’estranyar de veure l’aparició de societats paral·leles entre els estrangers, fins i tot corrents extremistes com l’islam polític, que ocupen l’espai buit. Els qui neguen i menyspreen la pàtria són també els primers a participar en la política espanyola i de la Unió Europea quan aquestes tenen per objectiu destruir els fonaments de la identitat catalana. 

La bandera de Sant Jordi es basa en una creu. El cristianisme ha influït d’una manera essencial, gairebé de forma nuclear, en la configuració del nostre país i de la nostra cultura. Els recursos públics no són per “convertir” els ciutadans ni en cristians ni en anticristians. Tampoc per descristianitzar les expressions culturals catalanes que provenen del cristianisme. Catalunya ha de ser, també, un país amb llibertat religiosa sempre que no hi hagi conflicte amb els valors catalans i el nostre ordre jurídic. Mantenir les nostres tradicions i els nostres costums implica invertir-hi diners, perquè han de competir amb la cultura global que ens arriba pels quatre cantons. La cultura popular catalana s’ha de reforçar per coexistir amb una cultura d’elit altament subvencionada i finançada. 

 Per tot això, en l’àmbit municipal:  

• Recuperarem, tant com sigui possible, les denominacions administratives històriques pròpies (universitat, jurat, Casa de la Vila, Comú, claver…).  

• Promourem la catalanitat (llengua, costums, tradicions) en l’àmbit cultural, econòmic i social com a eix bàsic i fonamental, enfortint les entitats culturals catalanes existents i promovent-ne de noves.  

• Donarem suport a la Generalitat perquè faci que el català sigui la llengua vehicular única a l’escola. Alhora, creiem que l’escola ha de donar una visió positiva de la identitat nacional. Els alumnes han d’aprendre cançons, rondalles i llegendes tradicionals catalanes a l’escola. El coneixement del país ha de comprendre la història i la geografia de Catalunya, i els costums i tradicions del país. L’escola ha de respectar i explicar les festivitats cristianes, articuladores seculars de la nostra vida col·lectiva. 

• Recuperarem i dignificarem l’heràldica municipal,així com la toponímia tradicional i l’onomàstica institucional. 

• Augmentarem el coneixement del Km 0fomentant la creació de materials divulgatius d’història i medi natural de cada comarca i municipi respectiu en l’àmbit escolar, dins del currículum escolar general. Fomentarem que les escoles participin en les manifestacions de la cultura popular i tradicional. Donarem suport als quadres històrics que ja es celebren o que es puguin recuperar basats en fets d’especial significació esdevinguts a la comarca o municipi. Augmentarem la senyalística històrica (cases natals de personatges rellevants, fets històrics…). 

• Augmentarem els incentius a la recercasobre la història i el medi natural de la comarca i el municipi per via de premis i beques, amb el suport als centres d’estudis comarcals i locals, col·laborant amb el sector editorial per editar col·leccions municipals pròpies d’obres de temàtica comarcal i local. Publicarem dietaris personals d’espacial interès històric. 
• Destinarem més recursos a la xarxa de museus i arxius. Recolzarem la digitalització de fons arxivístics i d’hemeroteques.  

• Consolidarem un calendari cultural i festiu que tingui en les festes tradicionals locals el seu eix principal. 

• Impulsarem un programa d’intercanvi escolar, amb suport de les administracions locals, amb les escoles i instituts de tot el territori català, de Salses a Oriola i del Cinca a l’Alguer. Potenciarem l’escoltisme.  
• No autoritzarem l’obertura de centres religiosos finançats amb capital estranger ni de temples que segreguin per raó de sexe en el seu accés.  

• Demanarem a la Generalitat que faci polítiques natalistes vinculades a l’arrelament cultural i a l’ús familiar de la llengua nacional per tal de garantir la taxa de reemplaçament generacional.
• Impedirem la creació de guetos i la consolidació de societats paral·leles a la catalanitat. 

• Defensarem els paisatges naturals, agro-naturals i urbano-històrics catalans com a elements de la nostra identitat. Harmonitzarem codis urbanístics que potenciïn l’arquitectura tradicional catalana i els espais verds urbans. Frenarem l’urbanisme expansiu. Desenvoluparem i aplicarem rigorosament la Llei de Paisatge.