A1.11.1 Reforma de l’accés a la funció pública i de l’Administració. Revaloració del servei públic: meritocràcia i imparcialitat; accés i promoció professional basats en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
A1.11.2 Racionalització de l’Administració en funció de les diverses necessitats del territori.
A1.11.3 Campanyes actives per donar a conèixer a la ciutadania els drets atorgats per les lleis de transparència.
A3.11.1 Implantació de mesures per a protegir els drets dels catalanoparlants en l’Administració de Justícia.
A3.11.2 Suport jurídic i polític, per part del govern català, als represaliats i damnificats per la repressió espanyola.
A3.11.3 Defensa de la reinserció via treball comunitari excepte en casos de delictes d’especial gravetat.
A3.11.4 Defensa i divulgació del Dret Civil Català.
B1.11.1 Els recursos naturals del país, en les seves diverses formes, resten subordinats a l’interès general. Reconeixement de la iniciativa pública en l’activitat econòmica per interès nacional, i de la idoneïtat de les empreses de titularitat i gestió pública en determinats sectors estratègics.
B1.11..2 Creació d’un Fons Sobirà per a inversions estratègiques i emergències.
B1.11.3 Defensa del principi rector de l’actuació compensatòria en les polítiques econòmiques i la intrvenció administrativa a favor de l’equilibri territorial i de la descentralització demogràfica de Catalunya.
B1.11.4 Augment de l’eficiència de les inversions i de l’assignació pressupostària, amb criteri de racionalitat, servei públic i retorn social, i penalització de la corrupció i el malbaratament de cabals.
B1.11.5 Potenciació del ferrocarril de rodalia, mitja distància i llarga distància, tant per a persones com per a mercaderies. Adaptació progressiva de la xarxa ferroviària catalana a l’ample de via europeu.
B1.11.6 Promoció d’infraestructures econòmiques i de transport que potenciïn la centralitat econòmica i cultural de Catalunya dins del marc geogràfic on vol influir.
B1.11.7 L’Estat Català no assumirà el deute generat pels estats ocupants espanyol i francès.
B1.11.8 El límit superior del deute públic serà fixat per les Corts.
B1.11.9 Progressiva reducció del deute sobirà acumulat en un horitzó realista, tot introduint el criteri de la responsabilitat intergeneracional.
B1.11.10 Aplicació d’un sistema fiscal basat en els principis de legalitat, la capacitat econòmica, la generalitat, l’equitativa distribució de la càrrega tributària i la progressivitat limitada per la no confiscatorietat.
B1.11.11 Reducció de la fiscalitat municipal per a la primera residència.
B1.11.12 El capital reinvertit en màquines i instal·lacions sols tributarà el 10 % en l’impost de societats anual.
B2.11.1 L’Estat Català serà un estat social i democràtic de Dret. Constitucionalisme parlamentari. Pluralisme polític. Divisió de poders.
B2.11.2 Recuperació i adaptació de les antigues Constitucions i els antics Usatges.
B2.11.3 Sistema electoral mixt de llistes i circumscripció uninominal per garantir la fiscalització i l’accés dels representats al seu representant. Que el ciutadà tingui el seu diputat de districte i pugui ser atès personalment pel seu representant.
B2.11.4 Limitació de dos mandats consecutius a la presidència de l’Estat.
B2.11.5 Divisió territorial en municipis, comarques i vegueries.
B2.11.6 Recuperació de terminologia pròpia per anomenar les nostres institucions de govern.
B2.11.7 Circumscripcions provisionalment especials. Els catalans residents provisionalment fora de l’Estat Català (valencians, balears, aragonesos, nord-catalans i algueresos de llengua catalana que hagin obtingut la nacionalitat catalana) s’organitzaran en cinc circumscripcions corresponents a cada territori, i podran participar en les eleccions nacionals.
B2.11.8 Possibilitat d’obtenció de la nacionalitat catalana per als descendents de catalans de la diàspora que així ho sol·licitin, segons els convenis de doble nacionalitat que es signin amb els estats on resideixen.
B2.11.9 Reforma de l’accés a la funció pública i de l’Administració. Revaloració del servei públic: meritocràcia i imparcialitat; accés i promoció professional basats en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat.
B2.11.10 Racionalització de l’Administració en funció de les diverses necessitats del territori.
B2.11.11 Campanyes actives per donar a conèixer a la ciutadania els drets atorgats per les lleis de transparència.
B2.11.12 Eradicació de les portes giratòries, no tan sols per als càrrecs electes, també per als alts funcionaris.
B3.11.1 Creació d’un partit judicial per a cada comarca, sempre que sigui factible demogràficament, amb una primera instància civil i penal, i de jutjats de pau amb funcions de Registre Civil.
B3.11.2 Accés a la segona instància, amb un sistema de justícia gratuïta de qualitat per a les persones sense recursos suficients i amb proximitat territorial.
B3.11.3 Foment i derivació a la mediació als municipis en els quals no hi hagi primera instància civil i penal.
B3.11.4 Democratització efectiva de l’accés a la judicatura.
B3.11.5 Defensa i promoció de la reinserció via treball comunitari excepte en casos de delictes d’especial gravetat.
B3.11.6 Plena implantació de les TIC i de l’expedient electrònic.
B3.11.7 Dotació de mitjans perquè, per norma general i amb les degudes excepcions, es pugui emetre sentència tres mesos després de finalitzada la instrucció
El paper d’un ajuntament democràtic és fer més forta la societat civil, no l’Administració. Com més societat civil, més llibertat. Els protagonistes de la vida ciutadana són la gent i l’entramat d’associacions i entitats. L’ajuntament ha de ser un agent que no ha d’ofegar l’aportació de la societat civil. El seu paper és acompanyar, ajudar i col·laborar-hi.
El primer agent d’un municipi són les seves associacions i entitats. L’ajuntament ha de ser un agent que ha d’actuar de manera supletòria i subsidiària per tal de no absorbir l’aportació i la creativitat econòmica, cultural i recreativa de la societat civil, i salvar-ne la capacitat d’iniciativa.
Sota el principi de subsidiarietat, potenciarem la concertació, la cogestió i la col·laboració amb les diverses entitats del municipi amb l’objectiu de minimitzar les actuacions exclusivament proveïdes per l’ajuntament. L’ajuntament ha de disminuir el seu paper en la provisió de béns i serveis, perquè aquests puguin ser oferts amb més eficiència pel sector privat.
L’Administració, allò públic, continua expandint-se. En els darrers anys, l’ocupació ha crescut quasi exclusivament al sector públic, és a dir, a les administracions, la sanitat pública i l’àmbit social. Els ajuntaments no es poden convertir en un competidor de la iniciativa privada, tret de casos molt concrets. D’aquest criteri d’actuació, en resultarà MÉS qualitat en la provisió dels béns o serveis i MENYS malbaratament de recursos i, per tant, una menor pressió fiscal. Sota el principi de suplència subsidiària, tota acció que pugui organitzar i promoure millor el teixit privat o associatiu de la vila o ciutat, no l’ha de fer el sector públic local.
En termes generals, hem de fer entendre que els ajuts a aportar per l’ajuntament, amb el fi de no augmentar la pressió fiscal sobre els ciutadans, han de prioritzar les infraestructures (actius no corrents) en detriment de la despesa corrent. Cal tenir present el perill que suposa la cultura de la dependència financera respecte de l’ajuntament, ja que coarta la independència de la societat civil local i les seves entitats, com ara les culturals sense afany de lucre.
Pel que fa a la llibertat, proposem:
Establir la democràcia directa (sistema suís) per a decidir els grans temes que afecten el municipi. Creiem que és la millor eina contra la imposició d’allò políticament correcte, les polítiques imposades de dalt a baix i els fets consumats.
Defensar totes aquelles mesures que vagin encaminades a facilitar la lliure elecció efectiva de centre educatiu per part dels pares, sense que això signifiqui renunciar a un ensenyament de titularitat pública local de qualitat.
No hi ha llibertat si no es defensa la propietat privada. Per això donarem suport a totes les mesures que es prenguin contra les ocupacions d’immobles, analitzant, però, cada cas concret.
.
