ECONOMIA i TREBALL

Fins a la independència

A.7.1 Foment del creixement econòmic sostenible i amb valor afegit, amb polítiques actives de foment de l’ocupació per sobre de la subsidiarització.


A.7.2 Encoratjament de la iniciativa empresarial. Llei de l’emprenedoria. Modificació del sistema de cotitzacions a la seguretat social dels autònoms. Quotes assequibles, que no penalitzin l’emprenedoria i permetin iniciar un negoci sense deutes inicials.


A.7.3 Augment de l’eficiència de les inversions i de l’assignació pressupostària, amb criteri de racionalitat, servei públic i retorn social, i penalització de la corrupció i el malbaratament de cabals.


A.7.4 Reducció de tràmits burocràtics per a l’obertura de negocis. Simplificació dels procediments per llicències i substitució de les normatives complexes per inspeccions úniques prèvies a l’apertura.


A.7.5 Potenciació de les denominacions d’origen catalanes.


A.7.6 Defensa i foment de l’associacionisme del petit empresariat en les seves diverses formes per tal d’accedir a majors economies d’escala, a una major visibilitat i la interlocució col·lectiva.


A.7.7 Potenciació del sector cooperativista.


A.7.8 Promoció de fórmules voluntàries per als promotors empresarials que fomentin la participació dels treballadors en alguna part de la propietat de les empreses com a instrument de corresponsabilitat .


A.7.9 Augment de la taxa turística en zones d’alta densitat hotelera per a compensar externalitats negatives del turisme i incentivar la qualitat del sector. Estabilització del nombre de places hoteleres a les zones amb excessiva pressió turística.


A.7.10 Defensa del principi rector de l’actuació compensatòria en les polítiques econòmiques i la intervenció administrativa a favor de l’equilibri territorial i de la descentralització demogràfica de Catalunya.


A.7.11 Reforçarment de les Oficines Exteriors de Comerç i Inversions de Catalunya, i d’ACCIÓ com a agència d‘internacionalització empresarial. Igualment, de les institucions valencianes i mallorquines equivalents.


A.7.12 Establiment d’un sistema de gestió d’assegurances a l’exportació amb l’objectiu d’assegurar el risc en projectes d’internacionalització d’empreses catalanes.



L’Estat independent que volem

Economia productiva i relacions econòmiques internacionals


B1.7.1 Foment del creixement econòmic sostenible i amb valor afegit, amb polítiques actives de foment de l’ocupació per sobre de la subsidiarització.


B1.7.2 En la producció de béns i serveis econòmics, principi general de preferència per la provisió privada, excepte en casos on calgui de forma supletòria que sigui pública si s’evidencien errors de mercat.


B1.7.3 Encoratjament de la iniciativa empresarial. Llei de l’emprenedoria.


B1.7.4 L’Administració catalana, més enllà de les lleis naturals de l’oferta i la demanda, procurarà que el model econòmic sigui variat i descansi en el major nombre de sectors productius i comercials possible. Diversificació productiva.


B1.7.5 Modificació del sistema de cotitzacions a la seguretat social dels autònoms. Quotes assequibles, que no penalitzin l’emprenedoria i permetin iniciar un negoci sense deutes inicials. Escalatge de les quotes en base a la facturació de l’empresa.


B1.7.6 Defensa i foment de l’associacionisme del petit empresariat en les seves diverses formes per tal d’accedir a majors economies d’escala, a una major visibilitat i la interlocució col·lectiva.


B1.7.7 Reducció de tràmits burocràtics per a l’obertura de negocis. Simplificació dels procediments per llicències i substitució de les normatives complexes per inspeccions úniques prèvies a l’apertura.


B1.7.8 Integració econòmica internacional d’acord amb les necessitats de l’economia catalana.


B1.7.9 Lliure comerç internacional com a principi general. Limitació en determinats casos estratègics, com certes produccions agràries o alguns sectors tecnològics d’avantguarda.


B1.7.10 Defensa del proteccionisme en casos flagrants de dúmping social, ecològic i de vulneració dels drets de propietat intel·lectual.


B1.7.11 Potenciació de les denominacions d’origen catalanes.


B1.7.12 Promoció i augment del % del PIB destinat a recerca, desenvolupament i innovació.


B1.7.13 Creació de l’Agència Catalana pel control de les inversions estrangeres, per afavorir les inversions productives i evitar les inversions especulatives. Priorització de l’atracció d’inversions estrangeres que s’ajustin a la nostra planificació industrial i econòmica, principalment en els sectors de l’automoció, químic i electrònic.


B1.7.14 Creació d’un Registre d’Inversió Estrangera a Catalunya i un Registre d’Inversió Catalana a l’Estranger amb accés públic per disposar d’informació estadística i econòmica que permeti potenciar les activitats de promoció i seguiment de la internacionalització de l’economia catalana.


B1.7.15. Reforçament de polítiques econòmiques adreçades a la captació d’inversions productives i no especulatives.


B1.7.16 Control dels “fons voltor” per evitar l’especulació immobiliària i l’expulsió de veïns dels seus barris.


B1.7.17 Augment de la taxa turística en zones d’alta densitat hotelera per a compensar externalitats negatives del turisme i incentivar la qualitat del sector. Estabilització del nombre de places hoteleres a les zones amb excessiva pressió turística.

B1.7.18 Llei concursal orientada a salvaguardar les unitats productives viables.


B1.7.19 L’Estat es reservarà el dret de crear o incentivar la creació d’empreses d’interès nacional en sectors estratègics.


TREBALL

B2.7.1 Model de negociació col·lectiva i respecte al dret de vaga. Reducció al màxim de les excepcions a l’obligatorietat del conveni col·lectiu quan van en la línia de precaritzar el mercat de treball. Combat contra la figura del “fals autònom”.


B2.7.2 Sindicació obligatòria per als assalariats. Supressió de les subvencions públiques a sindicats i patronals, que han de ser autosuficients amb les quotes dels associats.


B2.7.3 Potenciació de les jornades laborals que permetin conciliar la vida familiar i laboral.


B2.7.4 Potenciació del sector cooperativista.


B2.7.5 Promoció de fórmules voluntàries per als promotors empresarials que fomentin la participació dels treballadors en alguna part de la propietat de les empreses com a instrument de corresponsabilitat.


B2.7.6 Aplicació del model escandinau de flexiseguretat laboral basat en evitar l’abús del sistema i en promoure l’equitat.

B2.7.7 Alça del salari mínim d’acord amb el nivell de renda de Catalunya.


B2.7.8 Establiment de polítiques per garantir la sostenibilitat del sistema de pensions que tinguin en compte l’esforç natalista fet pel beneficiari. A l’hora de cobrar la pensió, cal recompensar el fet d’haver contribuït amb fills.


B2.7.9 Edat de jubilació diversificada segons les característiques de cada sector. Es podrà compatibilitzar la pensió amb una activitat professional remunerada.


B2.7.10 Reforma completa del sistema de prestacions i subsidis d’atur fomentant la col·laboració entre l’Administració pública, els cicles formatius i l’empresa privada.


B2.7.11 Els ciutadans nacionals tindran el dret de percebre una retribució considerada laboral durant la criança dels fills, retribució que computarà per a la jubilació si durant aquest període es manté una activitat laboral reduïda.


ECONOMIA i TREBALL des del marc municipal (2023)

Considerem que la millor política social és la creació de riquesa. Per això donarem prioritat a la creació de riquesa abans que a la redistribució. Cal facilitar la creació d’empreses. 

 

El diner està millor en poder de les famílies que no pas a les arques de l’Estat. Això vol dir que el FNC no creu en l’Estat? No, el FNC sí que creu en l’Estat, el FNC vol un Estat per a Catalunya, l’Estat que teníem; però el FNC no vol un Estat sense classe mitjana, o amb una classe mitjana exhausta i empobrida. El progressisme, en nom de les polítiques socials, afirma que és lícit prendre diners sense aturador a una part de la població per repartir-los a una altra part de la població. El progressisme promulga que tots els problemes es resolen amb els diners dels altres. 

 

 El FNC entén la funció redistributiva, però la vol acotar. Un Estat que es basa en la responsabilitat individual ha de garantir que cada ciutadà pugui disposar dels seus béns i diners de la manera més lliure possible i comprometre’ls com cregui convenient. No volem una Administració que tregui abusivament de la butxaca dels seus ciutadans els diners guanyats amb esforç i els redistribueixi com vulgui. El ciutadà sap perfectament com i on pot gastar els seus diners sota la seva responsabilitat. El soscavament abusiu d’aquest principi condueix directament al socialisme; per tant, a un Estat que monopolitza la propietat dels ciutadans per utilitzar-la per a les seves finalitats.  

 

 El nivell a què ha arribat l’endeutament públic és immoral i un atac al futur de les generacions que ens segueixen; fins i tot si es fa en nom de les anomenades “polítiques socials”. Per això ens regirem pel principi d’austeritat. No és acceptable crear constantment nous recursos fiscals per finançar noves tasques de l’Estat o l’Administració. Els àmbits on la intervenció ha de ser més urgent són, sens dubte, les anomenades “polítiques socials” i el “tercer sector”. Per preservar les conquestes socials ja existents, cal posar fre a «l’estat social» en contínua expansió. Cal redimensionar l’Administració a la baixa. 

 

 A banda dels impostos i les taxes que han augmentat els darrers anys en l’àmbit municipal, autonòmic i estatal, els poders públics obtenen ingressos addicionals imposant multes de tota mena. Les multes i les taxes tenen cada cop més el caràcter d’impostos.  

 

 La prosperitat i l’ocupació laboral només es poden salvaguardar si els ciutadans i les empreses tenen l’oportunitat de disposar dels seus ingressos. Avui treballem gairebé la meitat de l’any només per finançar les taxes obligatòries (impostos, primes, taxes i càrrecs). Només una reducció substancial de la càrrega fiscal mitjançant una reducció d’impostos i taxes pot generar inversió privada, augment del consum i creixement econòmic; ço és: llocs de treball. El FNC es bat contra la solució fàcil de crear més i més impostos i taxes, i aplicarà allà on governi una reducció de la càrrega fiscal.  

 

 Les petites i mitjanes empreses (PIME) són l’eix vertebrador de l’economia catalana. Per això el FNC està especialment compromès amb el benestar d’aquestes empreses. Defensem la llibertat dels emprenedors i ens posicionem contra la proliferació de lleis i prohibicions que obstaculitzen els negocis. 

 

No hi ha res més social que crear llocs de treball. El treball és el remei més eficaç contra la pobresa i en favor de la riquesa col·lectiva. Això explica per què les economies de mercat són històricament i global les més eficients. Només es creen llocs de treball si les empreses tenen condicions favorables que fomentin la inversió. 

 

 Catalunya, amb els seus alts costos de producció, el seu petit mercat interior i la seva manca de matèries primeres depèn totalment de la innovació. Per tant, hauria de ser campiona mundial en aquesta disciplina. La recerca i la innovació han de menester unes condicions marc favorables: una força de treball ben capacitada, un baix nivell de regulació, un entorn fiscal competitiu, estabilitat política i protecció de la propietat intel·lectual. També hem de fer funcionar la formació professional dual, que ofereix la millor protecció contra l’atur juvenil i garanteix una successió de professionals ben formats. 

 

 Catalunya vol, també, preservar la seva agricultura. Per això cal fomentar la producció autòctona d’aliments. La nostra agricultura productiva assegura de la manera més eficient i rendible possible el manteniment de paisatges conreats diversificats i ben estructurats. Malauradament, la nostra política agrària ha pres el camí contrari; és a dir, es fomenta l’agricultura extensiva en detriment de l’agricultura productiva. Es fa exactament el que s’hauria d’evitar: s’importen cada cop més aliments els mètodes de producció dels quals es desconeix, i així augmenta la dependència alimentària de països estrangers.  

 

Finalment, cap societat del benestar pot funcionar sense fronteres. És un tema sobre el qual els ajuntaments no tenen competències, però ser conscient d’això o no ser-ho determina les polítiques municipals que es fan. Amb competències o no, no és igual que governi un partit que defensa les fronteres que no pas que governi un partit que les vol eliminar. 

 

Per tot això, proposem:  

  • Reduir la pressió fiscal municipal, especialment el primer any després de l’obertura d’un negoci.  
  • Consultar els ciutadans abans de fer endeutaments extraordinaris.  
  • Reduir multes i taxes.  
  • Reduir els tràmits burocràtics en general, i especialment en l’obertura de negocis. Simplificarem els procediments per obtenir llicències i substituirem les normatives complexes per inspeccions úniques prèvies a l’obertura. 
  • Posar les condicions per tal que els productors de proximitat puguin vendre llurs productes a un preu competitiu, en igualtat d’oportunitats. Promourem els productes agrícoles catalans amb una forta inversió en imatge de marca i en publicitat, i en presència a les fires sectorials. Crearem marques i consells reguladors, si escau, i continuarem potenciant les denominacions d’origen existents. Facilitarem les formes de comercialització que escurcin la cadena entre el productor i el consumidor local.  
  • Treballar en favor d’una agricultura productiva capaç d’assumir si més no una part de la nostra seguretat nacional alimentària. També impulsarem un principi de compensació al món agrari per la seva aportació en la salvaguarda mediambiental, camins i paisatges, i de totes aquelles externalitats positives que crea per a altres sectors i que no pot capturar com a retorn econòmic. 
  • Defensar el comerç tradicional. Facilitarem la competitivitat comercial dels centres urbans històrics per poder competir amb les grans superfícies comercials. 

 

  • Potenciar el Consell de Formació Professional com a instrument de participació real i punt de trobada dels diferents agents econòmics, educatius i institucionalitzats interessats a influir en la planificació i l’adequació de l’oferta de formació professional en el municipi. 
  • Així mateix, desenvolupar programes de formació ocupacional per a recuperar arts i oficis per a joves de setze a vint-i-quatre anys sense feina i una brigada per formar aturats de llarga durada en la recuperació el patrimoni arquitectònic i material català en estat d’abandonament i ruïna. 
  • Implantar un servei de menú diari a preu assequible, i a domicili, per a la gent gran que ho hagi de menester, així com per a malalts i discapacitats. 
  • Prioritzarem, com a norma general, l’ajut econòmic concret en casos d’emergència habitacional al manteniment d’un parc d’habitatges de titularitat pública. Preferim la transferència de renda a la provisió del servei, pels alts costs de manteniment i gestió que té. Valorarem, també, la possibilitat de concertar amb el sector privat per a poder disposar d’habitatges amb aquesta finalitat.