Comunicat del FNC sobre la Catalunya del Nord

Catalunya Nord
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

La història de la Catalunya del Nord d’ençà del Tractat dels Pirineus és, tristament, una història de privació i retrocés. Una història que comença amb la gabella de la sal, continua amb la prohibició als rossellonesos d’estudiar al llavors encara sobirà Principat, s’accentua amb els edictes reials en pro del francès i en detriment del català, i més tard, amb l’aboliment de les confraries, i culmina amb l’escolarització obligatòria i l’ineludible servei militar.

La Catalunya del Nord abans i després del Tractat dels Pirineus

Abans de la Guerra dels Segadors i del Tractat dels Pirineus, Perpinyà feia la competència a Barcelona com a primera ciutat de Catalunya. Les confraries de la ciutat fabricaven i exportaven a cor què vols, les terres del Rosselló produïen en abundància hortalisses, cereals i fruita, i les institucions locals disposaven d’elles mateixes per a garantir un bon govern que permetia l’assoliment d’uns nivells de benestar, dinamisme i solidaritat remarcables. Clars exponents d’aquesta plenitud i d’aquest progrés són el pintor Jacint Rigau-Ros i Serra, i els germans Aragó ―tots criats en català, en una terra inequívocament catalana.

La radiografia de la Catalunya del Nord avui dia és ben diferent.

Avui, parlem d’un territori amb uns nivells de desocupació alarmantment alts i d’un èxode constant del talent local.

Un territori que cada any serveix de terreny de pràctiques per a dos mil alumnes de l’École nationale des sous-officiers d’active que són allotjats a Ovança i a Cotlliure durant la seva formació militar.

Un territori on s’instal·len milers de jubilats, amb una economia segrestada per especuladors forasters, i també autòctons, que han fomentat el turisme de gamma baixa i la construcció sense solta ni volta. De fet, el nombre de segones residències a la Catalunya del Nord és el triple de la mitjana estatal francesa, i la majoria estan ocupades per forasters. Per tot això, no és pas sorprenent que sia gairebé impossible viure-hi plenament en català.

El FNC aposta per la reunificació

El FNC considera la Catalunya del Nord un terra tan catalana com la Catalunya del Sud i maldarà per a reunificar aquestes dues parts de la nació.

Actualment, la llengua i la cultura catalanes estan essent perseguides per l’Estat francès, que ha aconseguit que el català sigui arraconat. Tanmateix, el FNC celebra que les escoles Cam Mainada, La Bressola i Arrels continuïn oferint una educació de qualitat i en català, i lamenta el tancament ―ja a l’any 2013― de les escoles Comte Guifré i Jordi Pere Cerdà de Sallagosa. Quant als adults, cal reconèixer la gran tasca que fan el Centre de Formació Professional Català i el Casal de Perpinyà.

A més, el FNC promet dedicar tots els esforços possibles a preservar els espais de catalanitat, així com fer possible la recuperació lingüística i cultural a la Catalunya del Nord garantint el finançament de les línies escolars d’immersió lingüística a la Catalunya del Nord, i considera que molts dels preceptes del seu decàleg contribuirien a revertir la situació. Però considera també que la solució idònia és que les institucions nord-catalanes, com a representants dels habitants del territori, puguin decidir per elles mateixes què fer a la Catalunya del Nord i com fer-ho.

A fi de representar la voluntat dels nord-catalans amb exactitud, fem una crida als catalans del nord a afegir-se al FNC ―tant si actualment viuen en territori català com si són de la diàspora que s’està a un altre indret de l’Estat francès. L’experiència del primer d’octubre i tots els preparatius que van fer possible el referèndum proven que, quan el nord i el sud treballem plegats, la nostra força és imparable.

Recuperem aquesta força i fem front junts per l’Estat Català.

 

#FesFront per l’#EstatCatalà