Allibera el teu país, la Catalunya forta.

Propostes electorals 

10 + 50 

PROPOSTES REALITZABLES
QUE ES PODIEN HAVER APLICAT
I QUE NO HAN VOLGUT APLICAR   

Segles d’assimilació cultural i la noble necessitat d’atraure molts ciutadans d’origen no-català a la causa de la independència durant la darrera dècada han provocat entre els catalans una relaxació en la defensa de la catalanitat del país i un afebliment de l’afirmació nacional.

La incapacitat dels polítics catalans d’administrar la victòria del 2017 ha fet que la nostra llengua continuï de ser constantment atacada a nivell intern i hagin augmentat els casos de catalanofòbia, supremacisme castellà o endofòbia.

La nostra llengua també es veu exclosa de la projecció cultural de les noves indústries mediàtiques. El panorama no és gaire més galdós en altres àmbits culturals, afectats per menys dotacions pressupostàries.

Aquesta mateixa incapacitat ha evidenciat que la Policia de la Generalitat no és, malauradament, d’obediència catalana, i això ha malmès significativament la identificació entre la institució i el poble català. En paral·lel, com a resultat del nou model de societat que s’està implantant, ha augmentat la inseguretat.

La Nació Catalana és capdavantera en els nous patrons de vida i els canvis que es van imposant, de manera més o menys natural o dirigida, desinteressada o interessada, a les societats del Primer Món. Cal un discerniment profund sobre l’oportunitat i la conveniència  d’aquests nous patrons de vida i canvi, i analitzar les repercussions a llarg termini que una assumpció acrítica d’aquests canvis pot tenir sobre la fortalesa dels vincles que ens són necessaris com a éssers socials per naturalesa que som.

Pel que fa al territori i a l’urbanisme, observem una tendència preocupant de tornar a cometre els errors històrics que van malmetre la bellesa paisatgística i la salut ambiental del país. També ens hem d’adaptar a noves visions que redefineixen la nostra relació de respecte envers els animals. Entenem que la societat és part del sistema ecològic del territori. La conservació i l’aprofitament racional de la natura són el fonament de la supervivència de la Nació.

D’altra banda, el nivell de fluxos migratoris que ha suportat i suporta encara a Nació Catalana és insostenible del punt de vista de l’assimilació lingüística i cultural, i indica, alhora, que tenim un model econòmic no pensat per a les necessitats reals de la societat catalana, de la demografia del país i del territori. És, doncs, un model que no es pot assumir.

Mancades de poder polític d’ençà del 1714, les generacions de catalans que ens han precedit es van centrar en la cultura de l’esforç i van excel·lir en la creació de riquesa. Avui, però, els canvis demogràfics i el descrèdit de l’activitat empresarial entre els joves fan perillar aquest paradigma, i sobre el nostre país pesa l’amenaça d’esdevenir una societat subsidiada.

La Nació Catalana s’ha de ressituar en l’escena geoeconòmica mundial, ha de jugar la carta de la reindustrialització d’alt valor afegit, en la millor tradició històrica catalana, i no es pot refugiar en sectors que, hipertrofiats, ens aboquen a una cronificació de la precarietat laboral i a una societat de baix cost.

I, en darrer terme, tenim una posició molt crítica envers el sistema educatiu, que ha de ser reformulat en totes les etapes, tot i la inqüestionable professionalitat i vocació de molts docents.

Dins d’aquest context general d’ocupació de la nostra nació, no participarem en cap govern autonòmic ni farem president amb el nostre vot cap candidat que no defensi com a estratègia immediata la independència unilateral. Entenem, però, que mentre es reconstrueix, s’articula i reforça l’independentisme nacionalista que ens cal per a no deixar el futur Estat independent en mans dels globalistes, en l’àmbit parlamentari autonòmic potser es poden fer algunes coses a favor dels interessos dels catalans.

Davant d’aquest panorama, el FNC decideix concórrer a les eleccions al Parlament de Catalunya amb el següent programa de 10 punts mínims:

Les 10 primeres propostes

1. Exigir l’aplicació del resultat del referèndum d’autodeterminació del 2017 i la restauració de l’Estat Català i les seves Constitucions.  El referèndum del 2017 era vinculant segons el mateix Govern de JuntsPelSí (CDC + ERC, i suport extern de la CUP); va dimensionar la Nació Catalana política a la Catalunya autònoma –més de 3 milions de persones van reconèixer l’autoritat catalana convocant–, va ser guanyat amb escreix i cal aplicar-ne el resultat.
2. Afavorir la desaparició de les ‘menjadores’ i tendir a l’eliminació de càrrecs superflus, fent públiques les tasques, els sous i les dietes dels càrrecs públics, electes i de confiança, i d’associacions i fundacions vinculades a partits per tal que els ciutadans puguin valorar la idoneïtat de cada cas, i decidir-ne l’eventual continuïtat.
3. Fer complir la llei de Normalització lingüística, i totes les lleis relacionades amb la llengua, com la del Consum, amb les sancions previstes, sobretot en els camps de la televisió, el cinema i en els nous escenaris de consum audiovisual. Ha de ser possible viure a Catalunya només en català.
4. Suprimir els impostos sobre el patrimoni i de successions.
5. Assegurar que els mitjans públics catalans com Catalunya Ràdio i TV3 compleixin els seus principis fundacionals pel que fa a l’ús exclusiu i correcte de la llengua catalana. I també de l’occità.
6. Donar suport jurídic i polític, institucional i governamental als represaliats i damnificats per la repressió contra la causa catalana.
7. Fomentar el retorn dels emigrants catalans que han hagut de partir a l’estranger per raons laborals, pel valor afegit que representen.
8. Revertir l’actual política migratòria clientelar i fonamentar un procés de migració racional per tal que s’evitin la deslocalització i el desarrelament de persones i es reorientin els recursos vers l’apoderament dels migrants com a agents de desenvolupament en origen, mitjançant la cooperació internacional i la persecució de les màfies dedicades al tràfic de persones.
9. Crear una única oficina nacional que supervisi tots els ajuts socials i públics de les diferents administracions per optimitzar els recursos i evitar duplicitats i greuges comparatius entre ciutadans.
10. Dissenyar un Model de Seguretat Integral (policia + SEM + bombers + protecció civil + forestals i rurals).

***************** 

Les 50 propostes addicionals

I aquests 10 punts mínims els ampliem i concretem amb 50 punts més:

1. Crear una Agència Catalana de Seguretat Nacional que centralitzi diverses subagències i depengui directament de Presidència, encarregada de la ciberseguretat, la seguretat internacional i els serveis d’intel·ligència i informació. Creació d’un gabinet d’identificació.
2. Protegir els cossos de seguretat catalans de les trampes judicials que permeten al delinqüent fugir de qualsevol responsabilitat. Cal fer els canvis de llei que calgui per evitar la seva manca d’autoritat.
3. Reestructurar el cos de Mossos d’Esquadra segons criteris de meritocràcia.
4. Afavorir la contractació laboral de persones entre 16 a 24 anys 57 a 65 anys, mitjançant la bonificació de les assegurances socials a empreses contractants. Aprofitar els coneixements de les persones capacitades en situació de desocupació de 57 a 65 anys perquè ajudin a petites empreses com a auditors i/o formadors sèniors o per a FP, completant-los la prestació.
5. Desenvolupar programes de formació ocupacional per a recuperar arts i oficis, i en llengües catalana —i occitana a l’Aran—, per a joves de 16 a 24 anys sense feina.
6. Crear un voluntariat jove i proposar ocupació per a treballadors desocupats de llarga durada per a recuperar el patrimoni arquitectònic i material català en estat d’abandonament i ruïna.
7. Impulsar infraestructures productives com el corredor mediterrani (per a mercaderies), si cal recorrent a consorcis públics-privats amb les empreses més afectades.
8. Exigir que s’abaixin les quotes dels autònoms, amb imports esglaonats segons el nivell de facturació anual.
9. Reduir els tràmits burocràtics per a l’obertura de negocis. Simplificació dels procediments per a obtenir llicències i substitució de les normatives complexes per a inspeccions úniques prèvies a l’obertura.
10. Facilitar l’elaboració i la traçabilitat de productors de proximitat de manera que puguin vendre llurs productes a un preu competitiu, en igualtat d’oportunitats.
11. Impulsar un principi de compensació al món agrari per la seva aportació en la salvaguarda mediambiental, camins i paisatges, i de totes aquelles externalitats positives que crea per a altres sectors i que no pot capturar com a retorn econòmic.
12. Defensar el paisatge natural, agro-natural i urbano-històric catalans com a elements de la nostra identitat. Harmonitzar codis urbanístics que potenciïn l’arquitectura tradicional catalana i els espais verds urbans. Frenar l’urbanisme expansiu. Llei de paistatge.
13. Recuperar i gestionar boscos, aqüífers, rius, deltes, platges naturals i fons marins.
14. Frenar les urbanitzacions. Introducció del principi rector del foment de la convivència veïnal i del creixement annex i harmònic amb els nuclis primitius de les poblacions.
15. Assegurar el dret al descans: reduir la contaminació lumínica i sonora, especialment en les seves formes incíviques.
16. Educar en el respecte al benestar dels animals. Fer complir les normatives més exigents per a la indústria ramadera i aqüícola, especialment en relació al sacrifici.
17. Fomentar la natalitat vinculada a l’arrelament per tal de garantir la taxa de reemplaçament generacional
18. Fer del retorn voluntari dels immigrants als països d’origen una eina eficient i efectiva per a l’apoderament dels migrants com a agents de desenvolupament en origen. Estipular la contractació en origen com a eina bàsica per a reobrir i reordenar el procés migratori, de manera que se’n garanteixi el desenvolupament amb totes les garanties, tant en origen com a la societat receptora, lluitant especialment contra les màfies dedicades al tràfic de persones.
19. Fer campanyes de conscienciació dirigides vers la població sobre la necessitat d’una moratòria en matèria d’immigració.
20. Estipular l’obligatorietat per a la població estrangera en situació legal de declarar el seu patrimoni exterior per optar a ajuts socials.
21. Estimular que les entitats o les empreses públiques catalanes contractin i comprin a empreses amb seu a Catalunya, sempre que sigui possible.
22. Redimensionar els mitjans de comunicació públics i amb els diners sobrers reinvertir en produccions pròpies d’acord amb el món de la cultura. Revisió i limitació de facturacions amb productores per ampliar el mercat.
23. Garantir la imparcialitat dels mitjans públics de la Generalitat de Catalunya donant realment als professionals marges de maniobra en els seus criteris periodístics.
24. Establir que l’escola catalana, pública i concertada, tingui la Nació Catalana com a primer i principal referent: en història, literatura, música, arts plàstiques, ciència, geografia. Del coneixement de Catalunya al coneixement del món.
25. Defensar i promocionar l’exercici pràctic de la llibertat d’elecció d’escola per part dels pares.
26. Recuperar la figura del docent com a autoritat pública.
27. Fer complir que el català sigui sempre la llengua vehicular a primària i a secundària, amb l’aplicació de sancions a les escoles concertades que no ho compleixin, així com també als ensenyants de la pública en cas d’incompliment.
28. Convalidar el nivell C de català amb el títol de l’ESO solament als alumnes que en demostrin l’assoliment amb proves objectives orals i escrites. Substituir la convalidació automàtica del nivell C de català amb el títol de l’ESO per una prova oficial de franc.
29. Potenciar el model català de FP i Escoles Tècniques dual, integrat al teixit productiu.
30. Recuperar de la figura del macip o aprenent.
31. Reglamentar l’ús del català com a llengua vehicular de la universitat, així com l’ús d’altres llengües en l’activitat docent.
32. Promoure la catalanitat com a pal de paller de la cohesió social i nacional.
33. Treballar perquè totes les administracions reconeguin la unitat de la llengua catalana.
34. Endegar campanyes de conscienciació pública per trencar el marc colonial de l’hispanocentrisme i de l’hexagonisme francès.
35. Fundar i impulsar l’Occitanoromània, un espai d’afinitat identitària i de relacions humanes i comercials de caràcter supranacional basat en la germania lingüística i històrica de Catalunya i Occitània (a imatge i semblança d’espais d’afinitat identitària com ara la Hispanidad o la Francophonie).
36. Negociar amb les farmacèutiques, el sector alimentari, les “majors” de cinema i les noves plataformes de consum audiovisual l’ús de la llengua catalana en els seus productes.
37. Subvencionar mitjans escrits en paper o digitals que exclusivament editin en català/occità. Les segones versions traduïdes del castellà no tindran cap suport.
38. Promoure avantatges fiscals per a la creació de productores de cinema i sèries que produeixin productes en versió original catalana.
39. Posar en funcionament la gran xarxa de sales de teatre, música o sales polivalents que hi ha a Catalunya, ara mateix infrautilitzada, amb la finalitat que les produccions teatrals o musicals puguin recórrer el país independentment del lloc d’estrena.
40. Ajudar els premis literaris en llengua catalana, que han estat bandejats per les grans editorials espanyoles.
41. Assegurar el dret dels usuaris de les empreses públiques a ser atesos en català, especialment en un aspecte tan delicat com la sanitat.
42. Exigir millores en les condicions laborals dels treballadors sanitaris, la precarietat dels quals s’ha posat de manifest amb la crisi generada per la Covid-19, per tal d’aturar la fuga de metges i infermers graduats.
43. Eradicar el turisme sanitari públic de pacients de països amb els quals no hi hagi els convenis bilaterals adients.
44. Exigir que es compleixi la Llei de Transparència pel que fa a la contractació d’empreses externes.
45. Donar a l’esport consideració de sector estratègic essencial, social, sanitari i econòmic del país com a transmissor de valors formatius, socials, solidaris, inclusius i competitius.
46. Incentivar la pràctica de l’activitat física de la ciutadania com un factor de salut i prevenció sanitària, i connectar les recomanacions dels Centres d’Atenció Primària amb els Centres Esportius Municipals.
47. Impulsar una llei de patrocini esportiu amb beneficis fiscals per a les empreses que inverteixin en esport, perquè esdevingui una eina de col·laboració público-privada essencial.
48. Afavorir i potenciar la creació de competicions i lligues de tot l’espai nacional catalanòfon, o la participació en competicions i lligues fora de l’àmbit estatal si això significa accedir a estàndards de qualitat més elevats.
49. Impulsar una nova llei electoral catalana.
50. Reformar l’accés a la funció pública i de l’Administració. Revalorar el servei públic: meritocràcia i imparcialitat; accés i promoció basats en els principis d’igualtat, mèrit i capacitat. Reforma de l’Escola d’Administració Pública en clau nacional.