Uns poders suposadament universals, opacs, volen determinar el nostre futur. La llibertat l’exerceixen persones individuals i nacions responsables. Catalunya i els catalans no hi podem renunciar.
Volem reforçar tot el llegat heretat del passat, sense excepcions, amb les convencions socials que ens han permès resistir i romandre aquí fins al dia d’avui: lligats a la terra, a la seva tradició i al seu ordre natural.
Ens calen estructures públiques properes, conegudes i on ens reconeguem, i no pas governances llunyanes sense cara i despòtiques. Podem argumentar a partir de la nostra pròpia història catalana, des de les nostres institucions mil·lenàries i democràtiques.
L’AGENDA2030 es presenta com una opció sense alternatives i s’imposa indiscriminadament. Nosaltres preferim l’adhesió voluntària dins l’ordre natural, el respecte a les formes socials que han perdurat i la concreció que atorga la proximitat, la confiança mútua i la consciència col·lectiva. El missatge de l’AGENDA2030 dictat des de despatxos governamentals no ens interessa, ja que pot alterar la relació humana entre nosaltres, els catalans, i les tradicions que ens han fet créixer en l’amor al nostre idioma, al territori i a la identitat comuna, tot plegat és el que ens dona confiança i ens garanteix estabilitat. I de retruc, cada dia ens fa més forts.
Les nostres fites són reals: servir al país, la nostra pàtria, apostar per l’economia circular amb la sobrietat en el consum i emfasitzar la cultura de l’esforç per guanyar en productivitat. Tres eixos que són al nostre abast i que formen part de la nostra cultura. Només amb tot això l’autoritat i l’estabilitat de les nostres decisions ja ens permetran tirar endavant, proclamar la independència i defensar-la tant com calgui. La nació ens pertany i l’hem de servir, és on rau el millor bé que podem compartir i que l’AGENDA2030, amb la globalització que aplica a tots els nivells, lamina i intenta escapçar.
El Front Nacional de Catalunya es posiciona contra l’Agenda 2030 perquè és una proposta globalista i bonista sorgida de dalt a baix des d’unes instàncies superiors que no han estat votades pels pobles i les nacions. Els pobles i les nacions tampoc no han estat consultats i el seguit de mesures que imposa no han estat referendades democràticament. Sense necessitat d’entrar en detall ni en el biaix ideològic que representa, ni en si defensa o no interessos del poble català, l’Agenda 2030 és una imposició totalitària, i, per tant, rebutjable.
Els 17 ODS (objectius de desenvolupament sostenible), i perquè el FNC està en contra de l’AGENDA2030
1. Erradicar la pobresa a tot el món i en totes les seves formes. És un ideal d’enginyeria social, un ideal comunista / socialista. La pobresa, com la riquesa, és una situació en la vida de les persones, sovint fruit d’errors o males decisions. L’estat no és la consciència de la gent. Sembla que per erradicar la pobresa, com diuen sobra gent: una solució totalitària de manual.
2. Posar fi a la fam; assolir la seguretat alimentària i la millora de la nutrició, i promoure l’agricultura sostenible. Com a nacionalistes, la seguretat alimentària és la sobirania alimentària: fer productives les terres, millorar la ramaderia, tenir hàbits de consum saludables i millorar l’aprofitament de tots els aliments. Només amb això ja faríem i Catalunya ho ha de tenir com a prioritat. Proximitat és més nació i més llibertat.
3. Garantir una vida sana i promoure el benestar a totes les persones de totes les edats. Ens calen motivacions per a l’esport i en especial no fer abús de substàncies, alcohols o aliments ultraprocessats. Per motivar l’activitat esportiva ens calen seleccions nacionals. A moltes nacions del món és així, a Catalunya també ho serà.
4. Garantir una educació inclusiva, equitativa, de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom. Estem amb la cultura, la formació contínua i la recerca. No cal que l’ONU ens ho hagi de dir i encara menys imposar. Som catalans i sabem com fer-ho bé. El sentit crític i el debat obert precisament ens allunyen de consignes teòriques i dissenyades des de despatxos on les motivacions acostumen a ser egoistes i manipuladores.
5. Aconseguir la igualtat de gènere i empoderar totes les dones i les nenes. El feminisme extremista és el parany que s’amaga darrere tots els ODS per limitar la població nacional i enfonsar les identitats. Hongria, Polònia, UK, USA… ara reaccionen contra aquesta prioritat que malmet la natalitat i destrueix la família. La igualtat de sexes és una altra cosa.
6. Garantir la disponibilitat i una gestió sostenible de l’aigua, i el sanejament per a totes les persones. L’aprofitament dels recursos i la seva eficient gestió és una màxima catalana des de sempre. El nostre estil de vida discret i auster ens hi porta. La nostra dignitat no passa pel malbaratament de cap recurs i encara menys si aquest és natural.
7. Garantir l’accés a una energia assequible, segura, sostenible i moderna per a totes les persones. L’estalvi energètic és el fonament de qualsevol política energètica. Les fonts d’energia han d’incloure el seu manteniment i la seva independència. L’energia fotovoltaica ens fa dependents dels fabricants de semiconductors. Cal saber gestionar bé els recursos abans de buscar fonts d’energia alternatives que poden provocar impactes econòmics molt pitjors.
8. Promoure el creixement econòmic sostingut, inclusiu i sostenible; l’ocupació plena i productiva, i el treball digne per a totes les persones. Ens interessa una Catalunya productiva, amb recerca i amb visió d’economia circular. Les oportunitats de negoci, de feina i de desenvolupament han de sortir d’aquestes bases i no pas d’oferir llocs de treball inventats (a l’estil comunista) per poder dir que hi ha ocupació plena. La competitivitat ens ajuda a millorar.
9. Construir infraestructures resilients, promoure la industrialització inclusiva i sostenible, i fomentar la innovació. Això Catalunya ja ho voldria però amb l’ocupació espanyola i francesa és impossible. Les infraestructures normalment es fan en l’àmbit de la gestió pública i aquesta està dominada per les forces d’ocupació. Obrim els ulls!
10. Reduir la desigualtat en i entre els països. Primer Catalunya, la nació completa, ha de ser una realitat política, un estat sobirà després de fer i defensar la independència. Aquesta és l’única prioritat. La nostra opció nacional la definirem nosaltres amb el model de societat que ens proposem col·lectivament. El que facin altres nacions, si ens afecta o volem incidir-hi, ho pactarem amb elles. La Catalunya lliure és el nostre principal horitzó.
11. Aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles. Les ciutats poden ser segures si són comunitats de vida. Això és possible que es compateix una mateixa identitat i una mateixa fidelitat. La convivència en societats multiculturals és una quimera i no té recorregut pràctic. Cada grup ètnic busca la seva permanència com és normal. Defensem el dret a NO emigrar.
12. Garantir modalitats de consum i producció sostenibles. El concepte de sostenibilitat parteix de la idea “de la fi del món” o “la fi de la història”. No compartim aquest punt de vista. Estem millorant, cada cop més catalans prenen consciència de la seva bona feina i de la nostra capacitat política per decidir. Això, en l’àmbit del consum també es nota. Volem millors productes i també saber-los reciclar millor. Cap novetat. Sempre ho hem fet així.
13. Adoptar mesures urgents per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. Hi ha variacions meteorològiques cícliques. No hi ha dades que justifiquin una alteració general al planeta provocada per la revolució industrial des del 1850 per la combustió del carbó i el suposat efecte hivernacle que aquest podria ocasionar. Les dades científiques indiquen variacions en registres molt curts i ens recorden que el planeta es compensa entre les seves diverses zones des de fa milions d’anys. No existeix una era “antropocena” i si ens hem d’alarmar és per no saber adaptar-nos al canvi, no ser resilients o no saber lluita amb prou força.
14. Conservar i utilitzar de forma sostenible els oceans, mars i recursos marins per al desenvolupament sostenible. Qualsevol recurs sobretot si és natural per la seva incapacitat de regenerar-se automàticament s’ha de gestionar amb responsabilitat. Això els catalans ho tenim sempre clar. Per això, des de sempre, s’han fet vedes de caça, de pesca, i d’aprofitament dels sòls, en un altre ordre d’activitats. Amb el mar passa el mateix. I no cal que sigui un ODS: volem les nostres costes plenes de vida i sanes.
15. Protegir, restaurar i promoure l’ús sostenible dels ecosistemes terrestres; gestionar els boscos de manera sostenible; combatre la desertificació, aturar i revertir la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de la diversitat. La gestió forestal amb aprofitaments ajustats a les seves potencialitats és el que reclama des de sempre els que en volen viure. L’AGENDA2030, d’inspiració urbana i totalment teòrica, impedeix aquests aprofitaments i els boscos acaben cremats, abandonats i desaprofitats.
16. Promoure societats pacífiques i inclusives per aconseguir un desenvolupament sostenible; proporcionar accés a la justícia per a totes les persones, i desenvolupar institucions eficaces, responsables i inclusives a tots els nivells. Podem somiar desperts però el conflicte entre els pobles sempre hi serà ja que és inherent a la condició humana, l’enveja, el ressentiment i la venjança, encara que sigui per raons fútils o menyspreables. El mal s’ha instaurat entre els humans i la seva solució passa pel bé i això s’assoleix amb comunitats vives on la gent parla, s’entén i es reconeix. Per nacions vives. Fent més Catalunya!
17. Enfortir els mitjans per implementar i revitalitzar l’Aliança Mundial per al Desenvolupament Sostenible. No ens cal cap aliança mundial per manipular la població, fer-la objecte d’experiments socials i acabar en mans d’oligarquies que s’amaguen darrera de grans estructures internacionals. Això no ens interessa. Volem nació, comunitat i llibertat. I és el que farem.
