Per Ramon Porta i Pique, de Casa Ramonet, regidor electe de l’Ajuntament de Tírvia, estudiant de dret a la UOC i militant del FNC.
Vull fer les següents observacions sobre el Departament de Salut de la Generalitat i el de Drets Socials, arran de l’experiència que vaig viure fa uns dies.
1. Tinc un problema amb els meus pares, que tenen Alzheimer. La meva mare va caure a terra i vaig trucar al 012. Se la van emportar cap a l’Arnau de Vilanova amb ambulància uns sanitaris que parlaven castellà. La van tenir en un llit a la sala d’espera unes cinc hores fins que la va visitar —en castellà— un traumatòleg (cal suposar) que semblava acabat d’arribar de l’Amazònia. Li va fer moure els braços i les cames i quasi sense mirar-la a la cara. Això sí: no treia els ulls del ordinador.
Diagnòstic: no té res, un paracetamol cada 8 hores i ja te la pots emportar cap a casa tu mateix amb el cotxe. En arribar a casa, no es podia ficar dreta i la vaig haver d’aixecar a la nit i al mati unes quatre vegades. A les 08.00 del matí vaig trucar al CAP de Balaguer i em van dir que farien venir el metge de Vallfogona a les 11.00, sempre insistint que la portés jo al dispensari de Vallfogona. Van venir el metge i la infermera i, amb el temps que va passar, la meva mare va tornar a sostenir-se dreta, i quan van arribar els individus en qüestió encara em van clavar una esbroncada perquè els havia fet venir i em van dir que això és normal. I de la mateixa manera que van arribar, se’n van anar, sense receptar-li ni ferro ni vitamines.
Aquest metge, pel que he sabut, és un colonitzador nouvingut de Ciudad Real, criat a Bellvitge i casat amb una senyora que va ésser alcaldessa d’Albesa per Junts, i és parenta meva de lluny.
2. Tinc un problema de menisc de fa uns anys, que vaig patir un accident de circulació, i ja no estaré mai més bé, i sempre tindré seqüeles de per vida. Tot sigui dit, a Espanya les asseguradores tenen una bona ganga amb les indemnitzacions que et donen, però això ja serà un tema a tractar un altre dia. Em fan passar amb raons i infiltracions de corticoides i una d’àcid hialurònic que l’he de pagar jo, i anar-la a buscar a Andorra. I mai parlen d’operar-me, i quasi no puc caminar. El dimarts em donen hora al metge de família i em recepta antiinflamatoris i la visita a l’especialista “ja t’arribarà”. I a part li dic que tinc tos i en comptes de receptar-me un xarop, em diu que “ja et passarà” i “no parlis ni riguis gaire”.
3. Passem al Departament de Serveis Socials. La meva mare té el grau 2 de discapacitat i el meu pare el 1 i estem esperant que li donin el 2. Això vol dir que els pertoquen unes hores d’assistència de dilluns a divendres, però el dissabte i el diumenge, que els bombin. Aquesta pobra gent catalana que tenen aquest problema estan abandonats de la ma de déu. Tota la vida treballant per res i encara tenen menys drets que els colonitzadors i que els estrangers. I entre valoració i valoració, poden estar un any. I a la meva mare li van retirar la pensió no contributiva.
Tot això demostra que la Generalitat no defensa els catalans i és una sucursal de Madrid. Els polítics electes només van a cobrar a final de mes, i només fan que dir mentides per robar vots. I quan són elegits, als votants que els bombin, i tant els fa el vot d’un estranger, que el d’un colonitzador o d’un gos o un gat.
Els funcionaris d’aquestes administracions estan podrits; sobretot, els dirigents de dalt. Necessitarem un cop de mà per passar comptes amb aquesta colla d’aprofitats d’un sistema totalment corrupte, que nomes fiquen bastons a les rodes, un sistema dominat per gent que no tenen res a perdre i molt a guanyar.
