Els alumnes catalans són sotmesos a minorització als centres i es castellanitzen. Només una doble xarxa en català pot capgirar aquesta dramàtica situació.
L’empitjorament dels resultats acadèmics és també una realitat, sobretot entre els nois. I això s’ha fet cada cop més palès a mesura que, des del canvi de segle, l’administració ha anat esguerrant el sistema educatiu amb la introducció a escoles i instituts d’innovacions pseudocientífiques que menyspreen el coneixement i bescanten l’esforç i el sentit de la responsabilitat.
A l’escola cada setmana hi ha una campanya ideològica que entela i difumina la funció fonamental de l’ensenyament reglat. Tanta dispersió entre els alumnes, i fins i tot entre els professors, crea desordre i confusió. Per acabar-ho d’adobar, la llengua nacional no hi troba els referents adequats i no se’n garanteix al coneixement en acabar l’ensenyament obligatori.
La tasca educativa ha de ser simple i sense enrenous. Aprendre i ensenyar a pensar -no pas ensenyar què pensar; discernir com poder servir el país, també. I no cal res més. I tot plegat sense pantalles, respectant els docents i reforçant els rols directius, fent que els alumnes se sentin part d’una comunitat que desitja el seu progrés personal dins un context nacional de compromís amb Catalunya, defensant la llengua i tradicions catalanes.
Catalunya és dels catalans. Natalitat. Reemigració. Independència.
Front Nacional de Catalunya.
Barcelona, 21 de maig de 2025
