El Front Nacional de Catalunya us informa que està al costat de totes les empreses catalanes i els hi dona tot el marge de confiança que es mereixen.
Creiem en la llibertat d’empresa. Els qui han de passar comptes amb la ciutadania són els polítics i no pas el teixit econòmic i productiu del país. No podem entrar en una espiral d’acusacions quan tenim la força de la democràcia per fer valer els nostres drets nacionals. En un entorn global, que està fora del nostre abast per raons òbvies, els emprenedors catalans o no, però que treballen directament o no amb el nostre país, han d’atendre el mandat de les lleis i de les institucions; i no pas ésser el motor del canvi social i nacional que ens porti a la plena sobirania i a defensar-nos de les agressions foranies.
—
Per altra banda us fem avinent la nostra adhesió incondicional al manifest del 100 Anys del Complot del Garraf. La restitució de la nostra lluita per recuperar els nostres drets nacionals és necessària.
—
També us fem avinent la nostra preocupació sobre l’assumpte del saqueig en el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal de les obres sacres de Sixena, doncs no ho oblidem, ho tenim clar, és una confiscació en tota regla, com el permanent que patim en dèficits crònics en els serveis públics (Rodalies, per exemple) i en les obstruccions a la nostra recuperació nacional. Per això, us adjuntem, un posicionament, al respecte, tot seguit, i la voluntat de cooperar en accions legals per reparació i rescabalament d’aquest museu lleidatà.
Finalment posem l’èmfasi en l’activitat del batlle del Front Nacional de Catalunya a la Masó, Albert Camps. La seva dinàmica política, social i institucional està constituint tot un referent comarcal, arreu de l’Alt Camp.
El foment de les tradicions i la seva implicació dins el teixit social i veïnal és una conquesta que hem rebut dels nostres avantpassats i que farem perdurar. Són la nació que volem.
—
Us preguem que ho vulgueu incloure en les vostres agendes d’activitats i també que n’informeu a la població.
Sempre hi som,
no tenim cap altra opció que Catalunya.
Contacte: premsa@elfront.cat
El saqueig com eina de control social, el cas de Sixena, entre molts d’altres
El Museu de Lleida custodiava amb normalitat les obres d’art del monestir de Sixena, en una exposició que les preservava i les explicava. Això ja no és així, i com en tot el que passa a Catalunya, i arreu dels Països Catalans, preval una intervenció política espanyola, de sotmetiment arbitrari permanent.
La nació completa, més enllà dels actuals límits imposats per tractats i lleis espanyoles, es regula amb cessions de fons d’art tot mantenint la seva conservació i bon estat. El Museu Nacional d’Art de Catalunya actua així, per garantir la pervivència d’aquest patrimoni històric de gran valor cultural i artístic.
Per a Espanya, això no val i de forma traïdora, aprofitant la flaquesa que la supressió de l’autonomia política que es va practicar el 2017, va segrestar el fons de Sixena del Museu de Lleida, aplicant unes disposicions judicials espanyoles basades estrictament en forçades i retorçades raons de títols de propietat i no pas per garantir el bé superior de protecció dels bens artístics. És clar, per tant, que l’objectiu era i és, de forma permanent, demostrar la capacitat de control de la força espanyola sobre la naturalitat nacional catalana.
Hom ho ha vinculat amb l’èxit del primer d’octubre de 2017, després d’un referèndum d’autodeterminació que va aixecar la moral catalana i va fer que la nació es veiés amb cor de fer la independència, sense més. I segurament hi ha una relació directa. Els ocupants espanyols periòdicament han d’exercir aquest tipus d’accions per recordar-nos qui mana i que poden fer el que més els hi plagui, encara que sigui absolutament il·lògic, contra natura o un simple caprici (com el cas, evident, de la persecució política als 9 docents del Institut del Palau de Sant Andreu de la Barca, els quals s’han plegat, a la força, als arguments espanyols per assolir l’arxivament de les denúncies i quedar lliures de la persecució iniciada emparada només en falsos indicis i especulacions infantils).
…/…
…/…
Els aragonesos, si en queden, amb la dignitat que s’hauria d’esperar d’un poble que un dia va lluitar conjuntament amb els catalans per defensar les seves terres, de la ma dels socialistes espanyols, amb Javier Lambán, al davant, en van fer una eina electoral de l’espoli de Sixena. Exactament com ho fan els del Partit Popular arreu de la seva geografia. L’anticatalanisme, en les seves diverses formes de catalanofòbia, és una constant en la història de l’estat espanyol. És el discurs per justificar la repressió contra les nostres ànsies de llibertat i també l’espoli per castigar-nos, tot deslluint el nostre treball i esforç quotidià.
La vigilància territorial espanyola, per tant, es fa per medi d’aquestes disposicions judicials espanyoles contràries als nostres interessos nacionals. És un forma efectiva de control territorial, exercint el poder judicial espanyol. Amb això frenen la normal relació entre el Principat i l’Aragó fruit del veïnatge permanent i d’una història compartida. Simbòlicament té un abast innegable. Han sembrat la discòrdia i la desconfiança les forces espanyoles. I és, per tant, una manera d’intentar atacar els llaços locals que existeixen en el territori de la Franja i més enllà de la Franja dins de l’Aragó, on la presència catalana és d’indubtable rellevància.
Davant d’aquesta dinàmica diem PROU! Fem Front, organitzem-nos millor, distribuïm el nostre esforç i ens en sortirem.
Front Nacional de Catalunya, Nadal de 2024
