Com ja va sent tradició, el Front Nacional de Catalunya va celebrar la Diada Nacional del nostre país aquest 2022 amb tres actes commemoratius que formen l’eix vertebrador de la nostra reivindicació com a poble. Un onze de setembre marcat per les picabaralles patètiques dels partits en coalició al govern de la Generalitat, picabaralles que en els estats seriosos comportarien noves eleccions, però a casa nostra la misèria política porta els nostres governants a callar per a mantenir la menjadora. Sovint es diu que l’independentisme està dividit. Potser caldria clarificar si els que avui per avui es diuen independentistes realment en són.
Rafael Casanova
Ben d’hora, al matí, un nombrós grup de militants (vora la cinquantena) vam fer l’ofrena tradicional al monument a Rafael Casanova al Cap i Casal. Les banderes que identifiquen la nostra identitat, la senyera, la creu de sant Jordi, la senyera estelada com a símbol de reivindicació històrica de l’independentisme i, fins i tot, la bandera de Santa Eulàlia, que va onejar en aquella tràgica Diada (i, lògicament, les ensenyes del FNC) van ser onejades durant el nostre Cant dels Segadors mentre fèiem l’ofrena floral davant del monument al Conseller en Cap de Barcelona el 1714.
Val a dir que un cop finalitzen els actes davant aquest monument, es deixa abandonat a mercè de qualsevol persona que hi passa, sense ni una mínima vigilància, almenys fins al vespre i sense un cordó que impedeixi el que enguany ens va succeir. Un individu que encara no ha entès la paraula democràcia, amb total impunitat, un cop acabat l’acte de les ofrenes, va agafar la nostra i la va abocar a terra en un arbre de la vora. Sortosament, un militant del FNC ho va veure, la va poder recompondre i la va tornar a posar al lloc corresponent. Aquesta és la gran llibertat i respecte d’aquells que tenen la barra de tractar-nos de feixistes entre molts altres penjaments i mentides.
Potser ja va sent hora que es dugui a terme una organització que endreci els grups i les entitats que cada any fem l’ofrena. A part de les institucions i els partits amb representació parlamentària (i encara!), caldria un ordre (si cal per sorteig) que faci tot l’acte més àgil i que hi hagi garanties que les ofrenes, pel cap baix, hi seran tot el dia sense haver de patir ultratges de cap mena. Es tractaria simplement de ser un país normal i civilitzat.
Baluard de Migdia
Tot seguit, en comitiva, tots els assistents a l’ofrena ens vàrem dirigir cap a les restes del Baluard de Migdia, l’únic bastió físic que resta de la resistència a ultrança del 1714. Un monument històric que actualment es troba en un estat d’abandonament deplorable per part de la Batllia de Barcelona i que militants i simpatitzants voluntaris del FNC havien netejat amb la finalitat que estigués en unes condicions mínimament decents i de fer entendre tothom la importància rellevant del lloc. Tanmateix, actualment sembla un espai en mans de tota mena de desaprensius, inclosos aquests que es pensen que fan allò que en diuen “art urbà” i que només és una trista manera d’embrutar parets impunement, encara més si tenen un prestigi històric.
Allà s’hi afegiren tot un altre grup de militants i simpatitzants nostres que ja ens esperaven i que van engrandir la nostra comitiva. Un dels membres del Comitè Polític del FNC, Marta Abad, tercera de la llista en les passades eleccions al Parlament de Catalunya, ens va dirigir unes paraules tot destacant el significat transcendent i solemne del lloc on ens trobàvem, tot fent una contundent denúncia de la situació que tot just ara comentàvem: “Ens hem reunit avui aquí no tan sols per a recordar la gesta de ser el darrer baluard que va resistir l’atac de les tropes borbòniques, sinó també per a comprovar amb els nostres propis ulls com els governants “tripartits” de la Ciutat han perpetrat una destrucció sistemàtica del patrimoni vinculat a
l’epopeia catalana de 1705-1714; observar com han practicat una cultura de demolició de tot el patrimoni històric de la Ciutat vinculat a la llibertat del país, deixant-lo en mans, com és aquest cas, d’empreses constructores madrilenyes que no tenen cap interès de preservar-lo, tenir-ne cura, o que sigui exposat dignament.”
La fi de l’acte va ser arrodonida amb el Cant nostre himne nacional.
Monument al general Moragues
Tot seguit, el seguici de patriotes vam dirigir-nos cap a un dels altres llocs d’obligada visita, el Pla de Palau, considerant la importància del personatge (tant o més important que el mateix conseller en Cap), el General Josep Moragues, que morí executat el 1715 i el cap del qual fou exposat dins una gàbia de ferro molt a prop d’on ara es troba el monòlit commemoratiu amb el seu bust al capdamunt, obra de Rosa Martínez Brau.
Aquest és un dels llocs simbòlics que en els darrers temps ha pres embranzida per al veritable nacionalisme català, pel fet que un altre lloc emblemàtic com és el Fossar de les Moreres ha estat pràcticament pres per una esquerra radical presumptament independentista, la qual no permet fer cap acte polític que no vagi d’acord amb les seves idees, mostrant una “gran tolerància i potencialitat democràtica” en cas que mai arribin a ostentar el poder al nostre país.
Davant el monument del general Moragues, la nostra formació hi sol fer els habituals discursos polítics que volen marcar la directriu del pròxim any pel que fa als interessos més rellevants de la nostra formació. Aquests parlaments foren seguits amb molta atenció pels més de 80 assistents a l’acte a peu dret.
El primer d’intervenir va ser, com a representant de Ferms, el nostre grup de joves militants, el nostre company Omar, el qual, amb força i paraules contundents va dir sense embuts que davant la destrucció de l’Estat Català “és essencial no oblidar que els catalans teníem un estat, que érem un poble lliure i que per això lluitem; no per construir cap estat nou, sinó per a restaurar un dels estats més antics del món, el nostre. No commemorem la pèrdua d’una autonomia dins d’Espanya, com diu el relat que sembla que alguns volen vendre’ns. Érem un país lliure i així s’ha de recordar per sempre.”
Més endavant, encara va afegir que, davant la impossibilitat de fer pactes i taules de diàleg inexistents i estúpides amb Espanya, el jovent té la necessitat que tots plegats ens deslliurem de l’ocupant: “Hem de desfer-nos d’aquest marc mental d’esclau que ens han inculcat tota la vida. Ferms existeix per assegurar que la Nació Catalana lliure no serà oblidada per les futures generacions. No permetrem que reescriguin la nostra història, ni que ens imposin el nostre futur. Un futur que malauradament es preveu desastrós, ara per ara. Molts ja coneixeu els greuges que patim els joves catalans. No tenim oportunitats laborals, més enllà dels sectors esclavistes com l’hostaleria. No hi ha salaris dignes que ens permetin independitzar-nos i formar la nostra pròpia família i, en definitiva, créixer i desenvolupar-nos com a persones.”
A continuació, vam poder sentir les paraules de Martí Naval, militant del Barcelonès. Va destacar, dins d’aquest context general de desmobilització independentista, que “a pocs dies de la celebració dels cinc anys del Primer d’Octubre, polítics de tots els colors del “neo-autonomisme” nostrat, els mateixos que van dir que respectarien de totes totes el resultat d’aquell referèndum on molts ens hi vam jugar el físic, els mateixos que digueren que ho tenien tot enllestit per tal de recuperar el nostre Estat independent, allarguen un procés al no-res que l’únic que confirma és que ostenten càrrecs molt ben remunerats i estratègicament repartits per totes les institucions”.
Cal destacar també que un grup de militants locals de Manresa van fer una ofrena floral a la plaça 11 de setembre de la capital del Bages, com és tradició, juntament amb altres entitats, associacions i partits de la ciutat.
A la vesprada, cada un dels militants va poder assistir a algun dels molts actes que se celebraven arreu del país, en disposició de la total llibertat que el nostre partit ofereix a tots aquells que realment creuen en una Catalunya realment lliure, fora de tota colonització i sense cap de les cadenes que assegurem tallar cada cop que cantem el nostre Himne.
Memòria i Honor als patriotes que van saber lluitar per la nostra Pàtria!
Visca Catalunya!
