Fa dos anys que ens trobem immersos en la crisi del virus ‘Covid-19’. Durant tot aquest temps s’han promès actuacions (construir CAPs, hospitals, ajuts, etc.) i s’han promulgat moltes restriccions. Sols les segones s’han complert, i encara esperem que les infraestructures sanitàries i el personal del sector millorin i s’incrementin.
Ja en un comunicat d’octubre de 2020 vam criticar la nefasta gestió institucional d’aquesta crisi. Dos anys és temps més que suficient: No es pot fer cap més concessió als governs (espanyol, autonòmic o europeu) mentre bona part de la gent en patim les conseqüències econòmiques, psicològiques i de pèrdua de llibertats.
El passat 23 de desembre, el govern autonòmic aprovava noves restriccions per fer front a l’augment de casos de Covid-19, entre les quals hi ha el tancament de l’oci nocturn, importants restriccions d’aforament en restaurants, comerços i gimnasos, i l’aplicació d’un nou cobrefoc nocturn a desenes de municipis del territori amb el vist-i-plau del TSJC, que considera “oportunes i proporcionades” les mesures, tot i l’oposició de la Fiscalia. Tot plegat, quan molts hem observat, astorats, com al mateix temps eren permesos actes multitudinaris beneïts pels partits partidaris de les restriccions.
Davant d’aquestes darreres mesures, el Front Nacional de Catalunya (FNC) diu:
– Sí a augmentar els recursos hospitalaris i d’Atenció Primària, i als tests i mascaretes accessibles per a tothom: no s’ha construït cap nou hospital ni cap nou CAP, quan van prometre destinar-hi 85 milions d’euros.
– Sí a oferir incentius i condicions econòmiques atractives a professionals sanitaris expatriats per fomentar-ne el retorn. Cal recuperar el talent que ha hagut d’anar-se’n. Així, evitarem recórrer a professionals d’altres països (on també els necessiten), sols perquè a l’Administració li interessa de pagar-los un menor salari. A més, cal tenir present que sovint vénen sense la qualificació convalidada.
– Sí a la derogació de les mesures restrictives contradictòries i incoherents després de dos anys de gestió ineficaç i arbitrària envers la població, inclòs el ‘passaport sanitari’. Els governs haurien d’implementar mesures i fer accessibles al conjunt de la població els recursos pertinents més adequats. Per contra, fan recaure damunt de la societat catalana la responsabilitat de la crisi, mentre ells no n’assumeixen cap.
– Sí a l’augment de la freqüència en els transport públic i a reforçar les infraestructures de mobilitat en general.
– Cal invertir en infraestructures i personal per combatre específicament la Covid, desdoblant les línies per a alliberar-ne, així, el sistema sanitari.
– Cal evitar les discriminacions, directes o indirectes, en relació a l’aplicació del vaccí: ni estar vaccinat garanteix no contraure la malaltia, ni el fet de no estar-ho implica ser un portador del patogen.
– Cal defensar els interessos de les empreses, autònoms i tots els professionals, també els de la restauració, de l’hostaleria i del lleure nocturn, entre altres sectors, que s’han vist perjudicats per les successives restriccions, amb ajuts i indemnitzacions que a la pràctica no arriben. Molts pares no poden compaginar les quarantenes dels fills amb la seva feina perquè no se’ls concedeix la baixa laboral.
Finalment, afirmem que, com pertocaria en una societat democràtica madura, les persones al capdavant de la gestió de la crisi han d’assumir responsabilitats i, si escau, dimitir en cas d’una mala gestió per tal d’habilitar un altre govern més capacitat. En consonància amb el que s’acaba d’exposar, el Front Nacional de Catalunya (FNC) demana la dimissió dels responsables de la mala gestió dels governs autonòmics i departamental de l’àmbit nacional.
