Comunicat del FNC en el Dia del Treball del 2021

Facebook
Twitter

Catalans,

La celebració del 1r de Maig d’enguany arriba quan fa més d’un any que ens trobem immersos en una situació social i econòmica excepcionalment crítica. Les polítiques erràtiques del Govern de la Generalitat evidencien una manca d’idees, de previsió, de recursos i d’autoritat dels nostres dirigents que ha estat, i encara és, devastadora per als catalans; molts de nosaltres privats de feina i sou, i abocats a la incertesa de no saber quan podrem reprendre l’activitat o trobar la feina digna que ens venen. 

Per a alguns sectors, com el turisme, l’hostaleria o el comerç minorista de béns de consum no essencials, les perspectives continuen de ser realment dolentes, i la normalització dels qui sen puguin sortir només es preveu a llarg termini. 

Per a milers de famílies, aquests temps suposen un canvi radical en la manera de viure, de consumir i d’estalviar, i els gestors de Catalunya no se’n poden mantenir al marge, perquè, com ells mateixos saben, no n’hi ha prou amb les ajudes planificades perquè aquestes famílies se’n surtin. 

Les polítiques d’ajudes socials són episòdiques, pa per avui i fam per demà; a més, caldria veure on van exactament aquestes ajudes, que al capdavall surten de tots els contribuents que ja estan (els qui poden contribuir) en una situació límit. 

El FNC pensa que cal fer unes polítiques laborals diferents perquè l’economia catalana es desperti de la letargia en la qual ha caigut, polítiques que afrontin reformes per les quals, fins ara, els successius governs autonomistes no han mostrat interès. Cal restituir també la cultura de l’esforç i de la feina ben feta en tots els àmbits laborals, i que alhora s’estimuli la meritocràcia: qui millor treballa, més oportunitats de treball té. 

Cal garantir que els catalans accedeixin a un món laboral sanejat, no com l’actual, massa determinat per empresaris que han viscut a base de subvencions i contactes polítics, en lloc de fer un treball de nivell, com passa a la majoria de països europeus, on la lliure competència entre empreses reverteix en una millora salarial sense que això impliqui donar un xec en blanc als interessos de les grans corporacions o d’empreses, suposades start-ups, que acaben convertint el treballador en un simple engranatge de fàcil substitució, explotat i mal pagat, en una mena d’esclavatge modern impropi de societats avançades. 

Cal treballar en la línia d’un mínim d’ingressos familiars que permeti a les famílies de mantenir-se i assumir les despeses essencials, i també contribuir a l’economia nacional mitjançant el consum i l’estalvi. Per a aconseguir-ho, cal revalorar el treballador, de manera que els seus mèrits puguin ser valorats i retribuïts de manera adequada, i cal emprendre polítiques actives de foment de l’ocupació que substitueixin la tendència a crear col·lectius subsidiats sistemàticament i indefinidament per l’administració. 

Cal, també, incentivar l’emprenedoria i l’autoocupació. Són  fonamentals i urgents l’eliminació de tràmits burocràtics per a l’obertura de negocis i la reducció de les cotitzacions a la seguretat social dels autònoms, un col·lectiu a qui la crisi actual ha sacsejat amb especial força. 

Els autònoms, i també les petites empreses familiars, que formen gran part del teixit empresarial català, han estat tradicionalment menystinguts i maltractats per les altes instàncies, que els han exigit responsabilitats com si fossin grans empreses i els han negat repetidament el dret de gaudir dels mateixos sistemes de protecció que els treballadors assalariats. Això no pot continuar. 

Cal que els treballadors catalans, ja siguin assalariats o autònoms, puguin accedir a les majors oportunitats possibles, sense que l’administració els penalitzi per treballar pel seu compte, i que tinguin el dret a la mateixa protecció social en cas de tenir dificultats. I cal, també, que canviïn els nostres hàbits de treball i de consum. 

Ara que les feines del camp comencen a haver de menester temporers, cal analitzar si el nostre mercat laboral, amb gairebé 500.000 desocupats, demana cercar mà d’obra a l’estranger; o si, ben al contrari, és el moment que les empreses catalanes, amb la complicitat de les institucions, contractin treballadors nacionals, oferint sous dignes i ajustats al treball realitzat. 

Cal que prenguem consciència de la necessitat de consumir productes de proximitat, segurs per als consumidors, bons per a l’economia catalana, fets per productors i treballadors catalans. 

Revalorar la feina dels agricultors i ramaders, i altres petits empresaris, que tant s’esforcen per mantenir abastits els mercats, i comprar als comerços de barri en comptes de comprar a grans superfícies controlades per multinacionals, donarà a l’economia catalana l’impuls que tant ha de menester, i donarà a milers de petites empreses arrelades al país una oportunitat que els permetrà de créixer i d’oferir llocs de treball als desocupats. 

El Front reivindica un autèntic marc de relacions laborals català amb vocació nacional, configurat per servir les necessitats i les particularitats de l’economia catalana; una oportunitat d’aconseguir una Catalunya més pròspera, més forta, més conscient de les seves capacitats, amb treballadors capaços de viure del seu propi esforç i una economia diversificada i no supeditada a designis forans. 

Finalment, exigim que els ajuts que puguin arribar de la Unió Europea es destinin a tot el que hem proposat i no es destinin a subvencionar interessos de les grans empreses relacionades amb el govern de Madrid. 

Per això, aquest 1r de Maig de 2021, dia Internacional del Treball, el Front Nacional de Catalunya referma el seu compromís per una economia de la prosperitat i reclama: 

Més protecció davant del dúmping social i laboral: regles clares i estrictes dins del territori català per a protegir el treball davant el fet de voler difuminar les fronteres i, per tant, per a garantir sous dignes en tots els sectors econòmics. 

Creació d’instruments que permetin préstecs a un interès mínim: per a evitar que l’economia productiva es vegi llastada amb el drenatge de pagaments que escanyen els beneficis i la capacitat de poder remunerar el treball d’acord amb les millores en la productivitat. 

Un marc català de relacions laborals: els costos i les necessitats bàsiques tenen particularitats específiques a Catalunya. Per això cal que es puguin negociar i revisar els sous en un marc que prevegi els indicadors reals de la societat catalana i freni el creixent empobriment dels catalans. 

 –Una moratòria impositiva: autònoms i petites empreses no tenen per què pagar cap mena d’impost si no tenen ingressos. Que el deute i el dèficit econòmic d’Espanya i, de retruc, de Catalunya sigui catastròfic, no vol dir que l’hagin de pagar sempre els mateixos. Els gestors, els d’ara i els d’abans, són els responsables que el país no pugui assumir una pandèmia com la que patim. 

Col·laboreu amb el FNC