Continuen anunciant-se noves mesures contra la Covid-19. La matinada del divendres 16 d’octubre passat van entrar en vigor les noves restriccions socials anunciades pel govern autonòmic català amb la finalitat de frenar l’increment de contagis per Covid-19.
Davant aquestes controvertides mesures decretades pel govern sense president de la Generalitat de Catalunya, el Front Nacional de Catalunya afirma que no s’ha treballat en un pla específic ni s’han establert els protocols que caldrien en aquesta situació, ni s’ha aprofitat l’experiència viscuda. Les crítiques recents del doctor Oriol Mitjà a la conselleria de salut només fan que avalar la nul·litat i la incapacitat del Govern en la gestió d’aquesta epidèmia.
Per tot això, el FNC denuncia:
La mala gestió sanitària general
El nostre país no mereix aquesta pèssima gestió sanitària que ha causat moltes morts que haurien pogut ser evitades i fa perillar l’economia catalana. La batalla interna al Govern entre ERC i JxC per a triar un nou secretari de salut pública va crear una mena de segona semionada d’infectats i va provocar que el Govern català prengués decisions erràtiques que desorientaven la població.
Sortosament, finalment es va triar el doctor i diplomat en epidemiologia Josep M. Argimon, que pogué implementar un seguit de solucions que, fins al moment, han evitat mals majors. Però cal recordar que ni un sol membre del govern ha tingut el coratge d’assumir la seva responsabilitat i posar el seu càrrec a disposició d’un president ara ja inexistent.
La manca de previsió
Coneixent ja el que va passar el passat mes de març, no entenem com, un cop deshabilitats ja els hotels i els hospitals de campanya, no s’han preparat més unitats en certs hospitals (com el de Reus, infrautilitzat) per a garantir el possible augment d’ingressos hospitalaris durant una segona o tercera onada de contagis que ja havia estat anunciada pels experts.
Tampoc s’entén que no s’hagi contractat més personal especialista, tenint en compte que molts professionals de la salut es troben al límit de les seves capacitats físiques i mentals.
De fet, el Govern hauria d’explicar el motiu dels sous tan baixos que es paguen als professionals de la salut. Per què no expliquen que els nous metges i infermeres que surten al mercat de treball i que han estudiat a les nostres universitats han d’anar-se’n del país perquè aquí, en teoria, no hi ha feina? I com és que han de venir “professionals” d’altres llocs del món, molt menys preparats (per molt que se’n vulgui dir el contrari)? És perquè els paguen una misèria que, si es compara amb el que cobren als seus països d’origen, resulta ser un bon sou per a ells?
Les mesures contra la Covid posen en risc l’economia
Hi ha manca de connexió real entre el Govern i els diversos sectors econòmics del país. Moltes empreses veuen durament perjudicada la seva activitat sense que el Govern exposi solucions entenedores per a tots els afectats. Ans al contrari, mentre milers de ciutadans es veuen impedits de treballar amb normalitat, i arriben a perdre la feina en alguns casos, els continuen exigint, tant la Generalitat autonòmica com el govern ocupant de Madrid, que contribueixin a pal·liar la fallida econòmica en què es troben ambdues institucions.
El FNC afirma que no es pot jugar amb el futur de les persones. Per això, exigeix que tot aquell treballador o negoci que es vegi perjudicat per les mesures contra la Covid sigui alliberat de pagar els impostos (i altres rendes, lloguers, etc.) corresponents al temps que duri la impossibilitat de desenvolupar la seva feina amb normalitat.
Així mateix, i davant de la clara recessió econòmica en la qual ja som immersos i tenint en compte la manca de temps real per tal que moltes persones puguin reciclar-se i trobar nous llocs de treball, hem de demanar si el Govern té cap pla per a minimitzar els efectes de tot aquest desgavell. Perquè, si l’única solució proposada és el confinament, com han de sobreviure els ciutadans? Hi ha ningú amb prou coratge per a explicar-ho a tothom?
On són els polítics responsables?
Entenem que la sanitat pública catalana, que havia estat un mirall de referència, ara és un despropòsit amb tot de personal sobrepassat de feina i sense un mínim calaix econòmic al qual recórrer. Han resultat ser certes les paraules de l’ex-ministre Jorge Fernández Díaz, que afirmava, referint-se a Catalunya: “Les hemos destrozado el sistema sanitario”. I és intolerable que el mateix govern que afirmava que ens duria a la independència no hagi estat capaç de denunciar aquest fet i de solucionar la situació.
Com és possible que encara ningú no hagi pagat per aquestes paraules, independentment que fossin enregistrades fraudulentament? Ningú del Govern no s’adona que la sanitat catalana està en hores baixes?
Sabem que difícilment obtindrem respostes clares i sinceres. Tanmateix, volem exposar públicament que per a liderar un Govern calen persones ben preparades, sí, però, sobretot, valentes, que sàpiguen entomar les situacions difícils. Persones que, davant una pandèmia com l’actual, assumeixin la seva responsabilitat i no descarreguin sobre les espatlles de la ciutadania aquest deure que els pertoca exclusivament a ells, com a governants que són.
