En els darrers anys, les ocupacions il·legals d’habitatges s’han disparat a Catalunya. Encara que la xifra de pisos ocupats és força difícil de concretar, durant l’any 2019 tan sols a Barcelona la xifra d’ocupacions es va acostar a les 1.400. I, per tant, estem parlat de milers d’habitatges ocupats en tot el territori català.
Ja no es tracta d’okupacions amb motivacions ideològiques –que havien estat freqüents des dels anys 70 i solien centrar-se en edificis públics– sinó d’ocupacions (amb c) d’habitatges amb l’objectiu d’habitar-los de manera permanent.
Aquest tipus d’ocupació té motivacions principalment econòmiques i s’ha intensificat des de la crisi de la passada dècada. Per això, certs sectors afirmen que la millor manera d’evitar ocupacions és destinar els pisos buits a lloguers amb preus assequibles i actuar per combatre l’especulació.
Tanmateix, el FNC considera que, independentment de les actuacions amb efectes a mig o llarg termini que es puguin plantejar, és imprescindible que es protegeixin immediatament els drets dels propietaris, car el dret a la propietat privada és un dels pilars fonamentals de la societat occidental.
La desprotecció legal dels propietaris desincentiva l’estalvi familiar –per què estalviar per comprar un habitatge si qualsevol el pot ocupar sense conseqüències?–, desestabilitza el mercat i no garanteix unes condicions de vida dignes per als ocupes, cosa que se suposa que és l’objectiu de l’ocupació.
I a més, en els darrers anys han aparegut màfies que ocupen habitatges i els lloguen a tercers aprofitant-se de propietats alienes i de la necessitat de famílies amb pocs recursos per enriquir-se il·legalment i, naturalment, en negre.
Per tot això, el FNC denuncia que la llei actual que ens imposa l’autonomia és la que més desprotegits deixa als propietaris legals dels habitatges, ja que tan sols permet un desallotjament ràpid dels ocupes en cas que el que s’ocupi sigui l’habitatge habitual. Mentre que a molts països europeus l’ocupació es considera un delicte penal i els desallotjaments es produeixen en un màxim de 24 o 48 hores, a Catalunya, si no es tracta de l’habitatge habitual, es pot arribar a tardar 18 mesos.
Cal una nova llei que defensi les famílies catalanes, que els permeti gaudir d’una situació de seguretat jurídica suficient i garanteixi la seva tranquil·litat.
Afirmem, a més, que l’ocupació és especialment intensa en viles amb una elevada proporció d’immigració, on molts d’aquests pisos són ocupats per joves estrangers –la majoria d’ells ex-tutelats– i es converteixen en una font de delinqüència i en una molèstia constant per als veïns.
Tal com ja vam apuntar en el comunicat sobre la inseguretat ciutadana al Maresme, és especialment greu constatar com, molt sovint, els ajuntaments i altres institucions mostren més preocupació pel benestar dels ocupes que pel de les persones que veuen vulnerats els seus drets com a propietaris.
Com a partit d’ordre, el FNC rebutja la permissivitat amb els delinqüents, reivindica la defensa dels catalans i dels seus drets –començant en aquest cas pel dret a gaudir dels fruits del seu treball amb la seguretat de no trobar-se la seva casa ocupada– i exigeix que les institucions no posin la seva pròpia incompetència a l’hora d’evitar l’especulació immobiliària com a excusa per desatendre la protecció dels ciutadans.
I, com a partit nacionalista, proclamem la necessitat de la independència per poder crear una nova legalitat en la qual el dret dels ciutadans a disposar d’un habitatge digne no conculqui el dret dels ciutadans a gaudir de les rendes del seu treball, a posseir béns i a gestionar-ne la propietat amb plena llibertat, amb els únics límits del respecte a les lleis.
El FNC vol crear un Estat Català en què la llibertat, la igualtat d’oportunitats i el respecte a la propietat privada siguin considerats drets fonamentals. Ajuda’ns a aconseguir-ho.
#FemFront a l’ocupació il·legal.
