El Front Nacional de Catalunya considera que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals fa temps que és negligent i irresponsable en els seus objectius de normalització lingüística de la llengua catalana. En uns moments en què la salut del català és la pitjor de tota la seva història, TV3 i la CCMA han abdicat de la seva funció d’eina per a la normalització lingüística de la llengua pròpia del país.
TV3 fou creada per potenciar l’ús del català
L’any 1983 TV3 va néixer amb un objectiu clar: contribuir a la plena normalització del català al territori governat per la Generalitat de Catalunya i també a la resta de la Nació (per això es van crear corresponsalies a València, Palma i Perpinyà). Tanmateix, ara per ara, allò que fa TV3 és normalitzar el bilingüisme, la diglòssia i la submissió lingüística dels catalans a la llengua castellana.
Ja no és present a tot el territori nacional
TV3 ha desatès la presència dels seus mitjans en tot el territori d’àmbit lingüístic català. La corresponsalia a la Catalunya del Nord, emplaçada a Perpinyà, fa temps que ha desaparegut i, si bé cada cop som informats més i més de notícies irrellevants de diferents territoris d’Espanya –una manera de reafirmar el seu hispanocentrisme–, s’explica molt poc el que s’esdevé a la Catalunya del Nord, el País Valencià, les Illes Balears, la Franja de Ponent, Andorra i l’Alguer.
Excés de coproduccions en castellà
TV3 ha desatès la promoció i el desenvolupament de la indústria audiovisual en català. La CCMA, massa sovint, ha participat en coproduccions amb televisions autonòmiques que s’han enregistrat originalment en llengua castellana, no pas en català. Malgrat la participació d’actors catalans en quasi totes aquestes produccions, es fa una despesa addicional en el doblatge posterior. Quin sentit té pagar dos cops?
Participació innecessària en films espanyols
Molts cops la CCMA dóna suport a produccions espanyoles en castellà, siguin de productores catalanes o no. És el cas de “La hija de un ladrón”, de la productora Oberon Cinematográfica, que va ser filmada en castellà malgrat ser catalans la producció, els actors i la directora. Si ja la finançaven Movistar i RTVE, per què s’hi havia d’afegir TV3?
Produccións pròpies amb presència majoritària del castellà
Les produccions pròpies, com ara les sèries Les de l’hoquei, Merlí o Benvinguts a la Família, avalen constantment comportaments de submissió lingüística. Mentre que a Les de l’hoquei es denuncien certs comportaments socials considerats perniciosos per la ideologia dominant, la diglòssia, el canvi de llengua o el monolingüisme en castellà s’hi mostren com una realitat inqüestionable, no problemàtica i, fins i tot, desitjable.
La seva programació habitual ja no és en català
En contra del que es diu al punt tercer dels Principis generals de programació, consultable a la web de la CCMA, això és, que la “llengua institucional per prestar el servei públic de comunicació audiovisual de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals és el català”, cada cop s’introdueix més contingut en castellà, pràctica que normalitza actituds diglòssiques i fa impossible de seguir amb normalitat els continguts de la cadena a qui no entengui el castellà.
Així, per exemple, programes d’humor com ara Polònia, APM i Està Passant difonen constantment actituds diglòssiques –només es pot fer humor en castellà o castellanitzat– o bé, simplement, es fan directament en castellà, com el Polònia.
A FAQS, Quatre gats, Planta baixa o Tot es mou, entre altres programes, sovint hi intervenen com a convidats o a través de connexions comentaristes espanyols que, majoritàriament, no aporten cap plus de contingut, donen més presència al castellà de forma injustificada i tenen un to marcadament provincià. La freqüència d’aquesta pràctica fa pensar en una quota de presència de la llengua castellana en la majoria de programes de “la nostra”, i realment fa que trobem a faltar la col·laboració de professionals i especialistes del país.
S’aparta del català correcte
En els casos en què s’utilitza el català, és un català poc autèntic, ple de castellanismes i poc acurat. Personatges icònics de la televisió catalana, com els de Plats Bruts, Lo Cartanyà, Merlí… s’expressen en un català poc correcte o directament en catanyol. Quan sentim TV3, fa l’efecte que hi ha una llista negra de mots que cal evitar, com ara habitatge, i que s’han de substituir sistemàticament pel castellanisme corresponent.
No hi ha una oferta específica en català per nens i joves
En darrer terme, s’han desatès de manera absoluta les noves generacions. Els infants i el jovent catalans –recordem que fa deu anys que es va tancar el 3XL– cada cop tenen menys referents en la seva llengua.
Encara pitjor: en programes com l’InfoK es promocionen youtubers que s’expressen en castellà. Així mateix, la CCMA amb prou feines intenta arribar a les noves plataformes que fa servir el jovent, ni promociona els joves internautes que fan contingut en català.
Exigim una televisió catalana i en català
Per tot això, el FNC exigeix:
1. Que TV3 recuperi la seva vocació nacional catalana, que tingui com a àmbit natural tota la Nació, entesa aquesta com tots els territoris de llengua catalana. Cal que la CCMA sigui fidel als seus propis principis, segons els quals “ha de reforçar la presència dels seus mitjans en tot el territori d’àmbit lingüístic català”.
2. Que TV3 inverteixi els seus recursos en produccions audiovisuals exclusivament en llengua catalana, pel fet que, tal com consta en els principis de la CCMA, “Ha de promoure el desenvolupament de la indústria audiovisual catalana, tot fomentant les produccions audiovisuals en català”. En cas de col·laborar en coproduccions, mai ha de ser a canvi de renunciar a l’ús de la llengua catalana, i hauria de ser majoritàriament amb productores de fora de l’àmbit espanyol, que no imposin aquesta renúncia.
3. Que la única llengua d’ús normal i habitual als mitjans de la CCMA sigui el català, que el castellà sigui tractat de la mateixa manera que qualsevol llengua no catalana, i que els possibles especialistes o periodistes convidats catalans no siguin substituïts per altres de castellanoparlants, sovint en detriment de la qualitat de la intervenció.
4. Que els professionals que col·laboren als programes siguin premiats en funció del bon ús que facin de la llengua catalana, tant pel que fa al lèxic i la morfosintaxi com a la seva bona dicció en català, tant si és en estàndard com en qualsevol de les variants dialectals. Aquesta qualitat també s’ha d’exigir als actors que apareguin a les produccions que seran emeses per la cadena. Cal que s’exigeixi als especialistes entrevistats i als tertulians que s’expressin en català. Exigim, també, que es potenciï la presència de l’occità de l’Aran.
5. Que la CCMA tingui un canal adreçat als infants i al jovent, amb continguts moderns de producció pròpia en català i amb produccions estrangeres doblades en català o subtitulades en la nostra llengua.
I si la CCMA no pot oferir res de tot això a Catalunya és perquè és una corporació autonòmica lligada als dictats de l’estat espanyol. Per això el Front Nacional de Catalunya propugna la declaració unilateral d’independència, perquè tan sols fent aquest pas podrem crear la televisió nacional que el país necessita.
#FesFront per una televisió nacional
