El proppassat 14 de juny, el Tribunal Suprem (TS) espanyol ha avalat la resolució del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana que havia anul·lat una gran part del decret d’usos institucionals i administratius de les llengües cooficials. Aquesta retallada del decret limita l’ús institucional de la llengua catalana i legitima la imposició del castellà com a llengua oficial prioritària en totes les instàncies de l’administració valenciana.
A més, entre els articles anul·lats n’hi ha un que ja havia estat avalat pel mateix tribunal: el que establia que no calia traduir els documents oficials adreçats a les administracions de la resta de territoris de parla catalana. I, a la pràctica, això suposa negar la unitat de la nostra llengua nacional.
La unitat de la llengua catalana no es pot qüestionar. La seva extensió territorial és el resultat d’unes circumstàncies històriques clarament documentades. A més, és una unitat avalada per la comunitat científica internacional, només qüestionada per interessos polítics al servei de l’expansió de la llengua castellana. Fins i tot, el mateix TS ha avalat aquesta unitat en sentències anteriors –45, segons Acció Cultural del País Valencià–, abans que l’independentisme creixent al Principat aconsellés al govern espanyol controlar millor als seus propis jutges.
La darrera sentència judicial és un atac dirigit contra la cultura i la identitat catalanes sense cap base legal ni científica, amb el sol objectiu de crear divisió entre els territoris de parla catalana. Obligar els funcionaris a adreçar-se al ciutadà en castellà i a utilitzar el castellà en les relacions institucionals suposarà, a la pràctica, que el català resti expulsat d’aquestes institucions.
I, a més, la sentència s’afegeix a d’altres que van ser dictades anteriorment, com la que es posicionava en contra de la immersió lingüística a Catalunya, o fins i tot les retallades de l’Estatut de 2006, amb la intenció de soscavar l’autogovern de Catalunya, el País Valencià i les Illes per la via de reduir les seves competències en matèria lingüística.
Per tot això, el FNC exigeix que els governs català, valencià i balear facin un front comú davant les ingerències del govern d’Espanya i en defensa de la nostra llengua. No hi ha millor front comú, que la independència de la nostra Nació, car solament un estat propi pot garantir que aquestes ingerències no es produeixin més.
Perquè una nació que no protegeix la seva llengua està condemnada a desaparèixer si la llengua desapareix.
#FemFront per la unitat del català i en defensa de la Nació!
