Voluntaris catalans: el sometent com a exemple de policia comarcal

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

A finals d’aquest 2021, arriba l’òpera prima de Pau Calpe: Tros. Basat en la novel·la del mateix títol, el film gira al voltant de la duresa del treball als camps de la comarca del Segrià, i explica com un pare es retroba amb el seu fill després d’un llarg temps de separació. Pel camí, els pagesos de la zona decideixen organitzar-se en patrulles nocturnes per evitar robatoris de maquinària agrícola¹.

El context, tant de la novel·la com del futur film, no està allunyat de la realitat recent d’uns ciutadans de Lleida que el 2012 es veien desemparats per una Generalitat de Catalunya que no enviava prou mossos d’esquadra a la zona.

En un article de Nació Digital de 12 de setembre de 2012 titulat “ICV Lleida considera que els sometents són del segle XIX”, es veu com Unió de Pagesos ha demanat en diverses ocasions l’eliminació de les patrulles ciutadanes. A més, “ICV ha rebut detalls d’actuacions policials en les quals s’assegura que s’està donant informació confidencial als sometents. Si les investigacions conclouen que això és cert, s’ha comès una il·legalitat.”² Aquest exemple recent m’ajuda a introduir la idea de com podem aprendre a distingir entre, per una banda, pràctiques obsoletes d’organitzacions policials veïnals i, per l’altra, models possibles d’una policia de tipus comarcal. 

Una constant dins la història de Catalunya és que les velles institucions no desapareixen ràpidament. Al segle XIX hi va haver una substitució lenta cap a un model social liberal, però amb unes arrels reculades en el temps que apareixen a la superfície en aquells punts on el nou estat no arriba, sobretot econòmicament. Un bon exemple d’això seria la institució de vigilància armada del sometent.  

Amb l’esclat de les guerres civils, a partir de 1833, els sometents, entre altres objectius, participaren en la lluita contra el bandolerisme. El 1855 s’aixecaren els primers grups de sometents per combatre partides carlines i, finalment, el 1858 s’aprovà la reial ordre de creació dels Sometents de la Muntanya Central de Catalunya.³ El març de 1873, el Sometent es dissolgué. Però la prohibició durà poc davant les súpliques de les províncies de Barcelona i Girona per combatre els atacs dels partidaris de Carles de Borbó i Àustria-Este. Per acabar-ho d’arrodonir, s’obligà la Milícia Nacional a afegir-se al sometent. Finalment, el 1877 es creà l’òrgan de comunicació dels sometents catalans, la revista Paz y Tregua.⁴ Era el naixement del Sometent Armat de Catalunya. 

De bon principi, el sometent va patir una pugna interna en relació al seu grau d’autonomia davant del govern de torn, ja fos aquest local, provincial o estatal. Es va provar d’eliminar en mantes ocasions, però una o altra forma del que ha significat la institució ha restat en l’imaginari col·lectiu català. Al cap i a la fi, totes les contrades romanitzades van conèixer una forma o altra de grups de gent armada al marge de la tropa regular. A l’Anglaterra anglosaxona, els land fyrds eren milícies locals integrades pels homes lliures dels comtats respectius. Amb el temps, aquestes milícies van passar a ser controlades pels sheriffs, funcionaris encarregats del domini reial als comtats. Per altra banda, a la tradició franca es considerava la guerra com un afer de tots els homes lliures i, per tant, el dret de portar armes va esdevenir una de les característiques que definien aquesta llibertat.⁵ Amb aquests exemples de l’antiga tradició anglosaxona i franca faré una breu introducció d’una institució que pot servir de model per a un sistema de seguretat públic a mig camí entre el sometent i la policia comarcal: la figura del xèrif. 

Les forces de policia dels Estats Units d’Amèrica són d’una gran complexitat. Un dels molts factors que les fan diverses del punt de vista administratiu és la possibilitat de la participació ciutadana. Aquesta pot tenir múltiples formes.  

A Florida, la Walton County Sheriff’s Office té implementat un servei de voluntariat format per persones que ajuden ciutadans i agents de policia en situacions que no són emergències. El seu propòsit és estalviar diners als contribuents mentre proporciona als agents de policia més temps per centrar-se en criminals violents i en investigacions penals complexes.⁶  

A Carolina del Nord, la Brunswick County Sheriff’s Office valora com l’any 2019 els més de tres-cents voluntaris que tenen han estalviat més d’un milió de dòlars. A la llista de tasques que fan aquests ciutadans voluntaris hi trobem vigilància de veïns, control d’animals perduts i revisió de casos no resolts.⁷  

En general, l’èmfasi es posa en els diners estalviats i en l’oportunitat que aquesta participació ciutadana dóna a l’hora de conèixer com funcionen les forces de l’ordre. No es perd de vista la dimensió estatal i de país del que significa ser ciutadà americà, però la pràctica patriòtica s’exerceix més clarament a nivell comtal, local i de barri. 

Ignoro si cap de les forces policials del Regne d’Espanya compta amb una previsió tan flexible a l’hora de posar en contacte policies i ciutadans. Hi ha la figura del reservista voluntari dins de les Forces Armades,⁸ així com la jura de bandera.⁹  

És possible fer servir a Catalunya experiències semblants en combinació amb el que ha significat el sometent en diferents moments de la seva història? Podem fer-ho. És cert que hi ha iniciatives com Protecció Civil i les seves associacions de voluntaris a nivell local, els agents cívics de les policies locals, o els bombers voluntaris que depenen del Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. Aquest darrer cas, a propòsit, ve acompanyat d’una certa remuneració. Però, sens dubte, ho podem fer millor encara. 

A continuació, teniu una altra part del conflicte lleidatà de l’any 2012. Iniciativa per Catalunya Verds es planyia de la següent manera del que havia passat respecte a la situació de connivència entre pagesos que feien la ronda i mossos d’esquadra: 

“No són igual els sometent que els grups veïnals que es formen en alguns països, especialment anglosaxons, on es creen espais de relació entre el veïnat i la policia per explicar els problemes de seguretat dels barris i garantir la relació amb els agents. En aquests grups de col·laboració, en cap cas els veïns fan patrulles; estan rotundament prohibides. A l’Estat de Florida van ser permeses i van acabar amb una mort greu. No volem una Catalunya de xèrifs eixelebrats com el senyor Puig.” 

Malgrat les inexactituds expressades en aquestes declaracions, el text de ICV ens posa sobre la pista del que precisament hem de fer. 

Una república es nodreix d’uns ciutadans engrescats en la participació política que, al mateix temps, no permeten que l’Estat sigui el protagonista de la presa de decisions de les seves vides. Quin mal pot fer crear una equivalència entre sometent i voluntari quan ens referim al ciutadà català? El material el tenim a les mans, ara només cal fer-lo rodar. 

 

Francesc Morales, Ph.D.

 

¹ Tros: El sometent del segle XXI”, El Cinèfil, 22 de juliol de 2021, https://elcinefil.cat/tros-el-sometent-al-segle-xxi/.

² “ICV Lleida considera que els sometents són del segle XIX”, Nació Digital, 21 de setembre de 2012, https://www.naciodigital.cat/noticia/46985/icv-lleida-considera-sometents-son-segle-xix.

³ Montserrat Jiménez Sureda, Girona, 1793–1795: Guerra gran i organització política a la Monarquia dels Borbons (Girona: Ajuntament de Girona, 2006), 669.

⁴ “Citizen Volunteer Program”, Walton County Sheriff’s Office, consultat el 25 d’agost de 2021, https://waltonso.org/community-programs/citizen-volunteer-program/.

⁵ “Volunteer Program”, Brunswick County Sheriff’s Office, consultat el 25 d’agost de 2021, https://www.brunswicksheriff.com/community-programs/volunteer-program.

⁶ “Reservistas voluntarios”, Ministerio de Defensa, consultat el 25 d’agost de 2021, https://www.defensa.gob.es/fuerzasarmadas/rv/.

⁷ “Jura de bandera para personal civil”, Ayuntamiento de Pozuelo de Alarcón, consultat el 25 d’agost de 2021, https://www.pozuelodealarcon.org/agenda/jura-de-bandera-para-personal-civil.

⁸ Rosa María Martínez Segarra, “El Somatén catalán: Génesis y evolución histórica”, a Estudios sobre ejército, política y derecho en España (siglos XII–XX), eds. Javier Alvarado Planas i Regina María Pérez Marcos (Madrid: Polifemo, 1996), 198–99. El nom de la revista fa referència a les assemblees de pau i treva que l’Església i la pagesia organitzen al segle XI per posar fre a la violència feudal.

⁹ Arnau Cunillera Cereigido, “El sometent català contemporani (1875–1978): De la restauració a la transició” (Universitat de Barcelona, 2013), 26.

Col·laboreu amb el FNC