La traïció d’Utrecht

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

L’inici de la lluita a ultrança de Catalunya per les seves Constitucions 

El tractat d’Utrecht forma part d’un conjunt de tractats que van suposar la fi d’una guerra mundial. Per a Catalunya, va suposar una punyalada per l’esquena comesa pels nostres suposats aliats, que ens van vendre a l’enemic per possessions estratègiques en el nou ordre mundial subsegüent. 

L’11 d’abril de 1713 es signà el primer tractat, amb condicions i intercanvis de territoris, i amb la segona tanda de tractats (13 de juliol de 1713) la Corona de Castella va fer les paus amb Anglaterra i cedí Menorca i Gibraltar a aquest regne, que fou el que sortí més beneficiat de tots aquests tractats, i que començà a construir el seu gran imperi a partir de llavors. I la gran perdedora va ser Catalunya, que s’hauria de sotmetre a la Corona de Castella. 

L‘exèrcit de Felip V envià una proposta a la Junta de Braços de Barcelona per tal que rendís la ciutat. La proposta, però, no es va acceptar, i el 25 de juliol va començar el setge per aconseguir fer realitat l’única demanda de Felip V que els tractats havien respectat del tot: que de cap manera es conservessin les Constitucions Catalanes. Per això Catalunya va començar una lluita a ultrança en defensa de les seves Constitucions. 

Les colònies no tenien Constitucions 

Si bé el tracte que Espanya dispensa a Catalunya és colonial, a tots nivells, és evident que del punt de vista jurídic el nostre cas no es pot veure estrictament com un cas de colonialisme, perquè entre les colònies que s’han independitzat durant el segle XX cap ni una havia tingut prèviament una estructura d’Estat de la importància d’unes Constitucions modernes 

 Cal destacar la gran importància que tenien les Constitucions a la Catalunya de l’època moderna. Durant tot el segle XVII i fins aleshores, tots els estaments socials del Principat havien invocat la defensa de les Constitucions del país davant dels plans de la monarquia hispànica de destruir-les. Les Constitucions catalanes, compilació de les lleis fonamentals de l’Estat català –el que ara seria una Constitució nacional–, eren de les més avançades en l’Europa del moment.  

En paraules de l’historiador Joaquim Albareda, “l’existència d’un cos jurídic i institucional propi que, en defensa dels catalans, constrenyia l’acció indiscriminada de l’estat absolutista, esdevé un dels elements cohesionadors indiscutibles de la comunitat nacional catalana a l’època moderna”. No és estrany, doncs, que els catalans de l’època decidissin de continuar la lluita fins al final, quan el que s’hi jugaven era la continuïtat de l’Estat i de les lleis que els defensaven dels abusos de la monarquia hispànica.  

Llibertats catalanes 

Reivindiquem la vigència de les nostres Constitucions perquè eren les nostres, no pas perquè fossin avançades o modernes; que ho eren. Pensem que, segons els seus articles, fins i tot la família reial havia de pagar els impostos generals; també establien que una llei no s’havia d’obeir si suposava patir una injustícia. O que si un empleat públic perjudicava algun ciutadà de Catalunya, el dany havia de ser immediatament reparat. Les garanties processals en són clar exemple: les causes plenàries s’havien de resoldre en un termini de dies determinat; si no, el responsable havia de pagar una compensació econòmica a l’afectat.  

Les Constitucions i altres lleis eren elaborades per les Corts de Catalunya, i sols aquestes les podien derogar o esmenar, i no s’havia d’obeir cap norma contrària, encara que hagués estat dictada pel Rei. Ni el cap d’estat ni els seus agents podien actuar al marge ni per sobre de la llei. 

En definitiva, Catalunya comptava amb unes estructures d’Estat i unes lleis pròpies d’una nació lliure i moderna que havien fet del país una potència comercial i cultural. Per això els catalans davant de les conseqüències del Tractat d’Utrecht van decidir no acceptar la imposició d’un règim absolutista i lluitar fins al final. 

Tornem al començament  

El nostre cas és únic, doncs. Érem un Estat amb Constitucions i vam ser ocupats militarment per un altre Estat de nació i llengua estrangera que va canviar les nostres lleis per les seves. I, en essència, 300 anys després, el conflicte continua en aquestes coordenades. No el resoldrem si no tornem al començament, a restituir l’Estat que érem i les seves Constitucions.

 

Adalil Ferrer

Col·laboreu amb el FNC