Sóc nacionalista

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Sóc nacionalista, sí. No concebo ser independentista sense ser nacionalista.

Els partits processistes, d’ençà que en Carod-Rovira, fa més de quinze anys, va inventar-se aquell insòlit artefacte de l’independentisme no-nacionalista (un independentisme molt estrany que no existeix a cap altra nació sense estat del món), abominen amb totes les seves forces del nacionalisme.

El processisme renega del nacionalisme i, com a conseqüència, també renega de la defensa de tots aquells elements que fan que una nació, en aquest cas la nostra, sigui una nació: la llengua, la identitat, la territorialitat, les tradicions, la història…

I no s’hi val a dir que el processisme renega d’aquell nacionalisme edulcorat i xaró de la Convergència pujolista; d’allò que renega és dels elements que donen consistència i legitimitat a la nostra lluita per la restitució de l’Estat Català independent que Castella ens va arrabassar.

Sóc nacionalista perquè el nacionalisme és pràcticament l’única causa d’aquest món en la qual val la pena creure. L’independentisme, tot sol, sense res més, és buit, estèril, materialista. El nacionalisme beu de l’ànima de tot un poble, s’alimenta de la terra d’aquest poble i la fecunda.

Sóc nacionalista perquè el nacionalisme és creatiu. Eren nacionalistes, nacionalistes amb majúscules, els arquitectes de fama universal Gaudí, Domènech i Montaner i Puig i Cadafalch, posem per cas, que s’inspiraren en les nostres arrels històriques i nacionals; els grans escriptors Salvat-Papasseit, Avel·lí Artís Gener (Tísner) i Joan Sales, entre altres; els magnífics compositors Enric Morera i Lluís Millet; els lingüistes ordenadors del català Pompeu Fabra i Joan Coromines… Totes aquestes grans personalitats, cabdals en la cultura catalana, eren pregonament nacionalistes.

En el segle XXI, els representants del progressisme sòmines no-nacionalista que domina la societat catalana potser tractarien Gaudí, Domènech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvat-Papasseit, Morera, Millet, Sales i Tísner d’identitaris, excloents i xenòfobs.

És molt trist i ridícul, però molts que diuen que són independentistes volen que reneguem del nacionalisme. Doncs no. Perquè, a aquestes alçades, sense el nacionalisme català no existirien la Nació Catalana, ni la llengua catalana, ni cap rastre de catalanitat.

Potser el que passa és que tots els qui defensen aquesta pirueta intel·lectual de l’independentisme no-nacionalista en realitat no són independentistes. Perquè sense la defensa de la Nació, de la llengua i de la catalanitat no hi hauria independentisme.

Cal que recuperem l’orgull de ser nacionalistes, perquè sense el nacionalisme la Nació s’esvaeix.

I finalment, sobretot, sóc nacionalista perquè sento un profund amor cap a la meva llengua, la catalana; cap al meu poble, el català, i cap a la meva Nació, Catalunya.

 

Fèlix Rabassa

Col·laboreu amb el FNC