Reflexions sobre demografia

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

El proppassat 7 d’abril, l’Idescat publicava un estudi referent a les projeccions de població de Catalunya fins al 2071. A grans trets, s’hi constatava que la població creixeria fins als 8,7 milions de persones, tot i que ho faria de manera heterogènia, perdent població a l’interior i guanyant-ne a gairebé totes les comarques costaneres. Aquest creixement seria, en tot cas, força lent i degut en gran part a la immigració, tenint en compte que el creixement natural o vegetatiu (naixements menys morts) continuarà de ser negatiu a casa nostra. 

Dit això, en aquest article proposem d’analitzar si les nostres característiques demogràfiques són semblants a les d’altres contextos de l’entorn europeu, per tal de concloure si certs aspectes de la nostra idiosincràsia demogràfica són únics o compartits amb altres societats, ja siguin estats independents o no. 

Catalunya 

La CA de Catalunya té set milions i mig d’habitants. El nostre creixement natural actual és de -0,276 %. Això vol dir que mor una mica més de gent que no pas en neix, però, tècnicament, naixements i morts són gairebé iguals. L’increment de població (també minso, +0,27 %) ve del saldo migratori, positiu en +0,5 %. Les dones tenen el primer fill, de mitjana, a 32 anys, i la natalitat (decreixent d’ençà de 2009) és d’1,21 fills per dona.  

Llombardia 

Amb una població de deu milions justos, el creixement natural llombard és negatiu ininterrompudament d’ençà de 2012 (-66.360 el 2019), mentre que el saldo migratori és positiu d’ençà de 2011 (+20.312 el 2019). El creixement de població és de 0,37 % a l’any, en els darrers deu anys. El primer fill es té a 32,2 anys de mitjana de la mare, i té 1,4 fills. 

Holanda 

Els Països Baixos tenen 17 milions d’habitants. El creixement de població és de 0,6 % a l’any. De l’any 2000 fins al 2014, el creixement natural va ser sempre positiu. L’any 2000, l’emigració i la immigració eren gairebé iguals. Del 2014 fins al 2021, la immigració va créixer i els naixements van decréixer. Les holandeses tenen 1,6 fills de mitjana. El primer fill, a 29,8 anys.     

Dinamarca 

Dinamarca té 5,8 milions d’habitants. La seva població creix  0,3 % a l’any, en part perquè d’ençà de 1988 el creixement natural és positiu,  més o menys de  0,1 % a l’any. D’ençà de 2015, la immigració decreix. Les dones tenen 1,7 fills de mitjana, essent el primer naixement a 29,7 anys d’edat de la mare. 

Renània – Palatinat 

Amb 4 milions d’habitants, la població d’aquest estat d’Alemanya té un creixement anual de  +0,33 %. El creixement natural negatiu (-0,21 %) es compensa amb una immigració d’una mica menys de +0,54 %. Són xifres de variació semblants a les nostres. Allà les dones tenen 1,6 fills de mitjana, a una edat de 29,8 anys.  

Vistes aquestes comparacions, podem concloure que tots els contextos comentats (siguin estats independents o no) comparteixen uns creixements poblacionals minsos, compensats amb immigracions que fan créixer la població a ritmes molt suaus.  

Un creixement natural feble, si tenim en compte l’allargament de l’esperança de vida generalitzat a la societat europea dècada rere dècada, només pot voler dir que els naixements són cada vegada més escassos. Tot i que a la resta de contextos que hem vist hi són més a prop, a Catalunya som molt lluny de la taxa de reposició ideal d’una societat, que es considera en 2,1 fills per dona.  

Així doncs, tot fa pensar que l’estil de vida, les responsabilitats laborals (la creença que una bona mare és una mala treballadora) o, fins i tot, un cert rebuig més o menys públic a la maternitat, serien comuns a tot Europa. Això explicaria per què a tot arreu es redueix la fecunditat. 

En el nostre cas concret, una fecunditat d’1,21 fills per dona significa que no regenerem un terç de població a la següent generació. Si això s’allarga més generacions, la següent ja comença a tenir tensionat el segment de població en edat laboral (que escasseja) i el dels pensionistes (que depenen de les cotitzacions públiques), i requerirà una immigració que a priori farà les feines més intensives en treball (i també més mal pagades). A més a més, també som exportadors històrics de mà d’obra nascuda aquí —i, sobretot, formada aquí—.  

Paga la pena, doncs, consolidar aquest model de creixement poblacional perquè el considerem inevitable, i ja més o menys estès a tot Europa? És assenyat, llavors, créixer pel sol fet de créixer? Quina xifra de població volem i hem de considerar òptima? Només la que ens permeti de pagar pensions i prou? La de 1990 (6 milions)? La de 1930 (3 milions)? Té més avantatges que inconvenients, no tenir fills i incrementar població només perquè els que vénen de l’estranger són més que els que se’n van a treballar fora? Això no és una definició de substitució demogràfica en tota regla? Estem disposats, com a societat, a deixar que els metges i enginyers continuïn d’anar-se’n, a canvi que vinguin cambrers i paletes? 

Si a aquestes qüestions hi afegim que no prenem les nostres pròpies decisions en polítiques de foment de la natalitat i regulació de concessió de ciutadania, arrelament i naturalització de la immigració (com sí que fan Holanda i Dinamarca i qualsevol altre estat independent del món) ens trobem en un cercle viciós de conseqüències poblacionals (lingüístiques i d’identitat nacional) molt delicades. 

El Front Nacional de Catalunya, en una Catalunya independent, anivellarà amb la resta d’Europa les ajudes a la maternitat, lligades a la nacionalitat, i tindrem legislació homologable a les condicions de ciutadania i naturalització que ja tenen els estats de la resta del continent. 

 

https://www.idescat.cat 

https://www.tuttitalia.it/lombardia/statistiche/popolazione-andamento-demografico/ 

https://ugeo.urbistat.com/adminstat/it/it/demografia/popolazione/lombardia/3/2 

https://www.cbs.nl/en-gb/visualisations/dashboard-population 

https://www.dst.dk/en/Statistik/emner/borgere/befolkning/befolkningstal 

https://www.worlddata.info/europe/denmark/index.php 

https://www.statistik.rlp.de/de/publikationen/analysen/demografische-entwicklung/ 

https://www.statistik.rlp.de/de/gesellschaft-staat/demografischer-wandel/ 

Col·laboreu amb el FNC