Reflexions d’un home del camp sobre la proposició de Llei de creació de la nova Agència de Medi Natural de Catalunya

natura
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Al Sr. Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat

Tinc setanta-quatre anys. De família pagesa i industrial catalana, vaig néixer, créixer, estudiar i treballar en feines orientades a la producció del sector primari, i he ajudat durant quaranta anys, com a funcionari públic, la gent que viu del sector i en vol continuar vivint. Ara, retirat de fa nou anys, presideixo una associació forestal sense ànim de lucre a Tarragona.

Amb això vull dir que conec perfectament el Departament d’Agricultura, que ha de fomentar la producció del sector primari, perquè hi vaig treballar durant trenta i molts anys, i també el de Territori i Sostenibilitat, que ha de fomentar la conservació de l’entorn rural, per haver-hi treballat els darrers quatre anys de la meva vida laboral.

La conservació no està pas renyida amb l’aprofitament de les collites del sector (agrícoles, ramaderes i forestals), sinó tot al contrari, perquè no es poden separar. També tinc molt clar que la fixació del CO2, la facilita molt més el sector productiu, car produeix molta més biomassa que no pas el que vol boscos madurs intocables i els deixa a la seva natural evolució.

Us vull dir també que els boscos dels espais protegits que gestioneu són els que, per la seva debilitat, per mal estructurats, actualment estan entre els de pitjor condició de Catalunya per fer front al canvi climàtic. Són els que menys carboni fixen, i això us ho hauríeu de fer mirar. Un bosc que s’abandona, després de mil·lennis de ser gestionat per l’home, és igual que quan s’abandona un conreu; es perd. I el bosc encara més, amb l’agreujant de ser terreny adobat per a un gran incendi, com ha passat tants cops.

I, d’acord amb el meu bagatge de contacte amb el sector, i de treball a primera línia del món rural, em crec amb el coneixement i l’experiència per fer-vos les observacions següents:

  • És reconegut pels ecòlegs, per molts altres professionals de renom i per mi mateix, com a observador de molts anys d’experiència al món rural català, que hi ha una pèrdua de biodiversitat que s’agreujarà amb el canvi climàtic. Aquesta pèrdua no es deu a la gestió de l’entorn rural que fem pagesos, ramaders i silvicultors, sinó precisament a tot el contrari, a abandonar aquesta gestió, com predica el vostre departament, cosa que no m’estranya pas gens, coneixent com conec el departament de dins. Fa anys, els polítics que l’heu portat hi heu anat posant membres de grups ecologistes afins que prediquen la intocabilitat del medi.
  • És ben sabut que la gestió de l’entorn rural, de fa milers d’anys d’acord amb les necessitats de la vida al camp i l’obtenció dels seus productes, és el que ha donat lloc al ric mosaic agroforestal actual. És per això que si ara aquest entorn rural en mosaic es deixa de gestionar, la biodiversitat que ens ha arribat anirà en decadència i els grans incendis provocaran la seva degradació i uniformització, contra la qual cosa tots hem de lluitar. Com pot ser que un departament com el seu faci tan poc per a conservar l’entorn natural?
  • Com podeu actuar preferint importacions de productes d’altres països que malmeten o destrueixen els seus entorns, i després per això us poseu les mans al cap? Aquesta política va contra la política de la Generalitat de producció rural del país, de proximitat, que amb molta pena i esforç nosaltres obtenim per a la nostra societat amb una gestió sostenible.
  • Com pot ser que en la redacció d’aquest projecte de llei, els qui pràcticament no sou propietaris, vulgueu hipotecar el futur dels qui ho som, i sense que hi puguem dir res?
    Per altra banda, m’agradaria que ens expliquéssiu per què l’agencia vol tenir pressupost de fixació de CO2, quan en comptes de promocionar-lo amb la seva tasca, fa tot el contrari. Com pot entrar una ajuda comunitària de la seva promoció i que al Departament d’Agricultura, que és el que veritablement el promociona, no hi posin pegues? Canvi de cromos, o què?
  • Malgrat tot el que us he dit, i molt més que us podria dir, i el que heu fet fins ara en l’afer que ens ocupa, com pot ser que avui, dia 7 de juny, a Comarques 23 declareu que “L’agència aportarà agilitat, eficiència i veu al territori” quan l’heu creada sense comptar amb els gestors del territori? Penseu que la gent del camp no jutgem les persones pel que diuen sinó pel que fan, i vosaltres fins ara heu dit i dieu molt, i ben poc heu fet i ens heu deixat fer, dinàmica que amb l’agència preveiem que pot empitjorar.
  • No podem sentir pas nostra una cosa per la qual no s’ha tingut en compte el món rural, que precisament és el propietari de més del 70 % de la superfície de Catalunya. Això no ho podem acceptar, i si tinguéssiu una mica d’empatia ho comprendríeu. Tinc plena convicció que ens heu deixat al marge amb nocturnitat i mala fe, perquè sabíeu que en moltes coses hi voldríem posar el nostre granet de sorra, com és del tot natural, i això no us interessava, perquè preferiu els fets consumats en comptes d’anar en benefici de tots, com en un país democràtic hauria de ser.
  • Per tot el que us exposo, us demano que reviseu, per la part que us toca, la tramitació de la proposta de Llei de l’Agència de la Natura de Catalunya, a fi i efecte que tots els elements del Territori, ajuntaments representats dels propietaris i altres agents del món rural hi puguem participar com cal, pel que som, pel que hem fet i pel que volem continuar fent, també a favor de la nostra societat.

 

Joan Llagostera i Serra
President de l’Associació Forestal de les Comarques de Tarragona i vicepresident de Boscat