Recuperem la nostra anhelada Pàtria

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Quan veiem les imatges de delinqüència desfermada als carreres de les ciutats i viles de la nostra geografia hom creuria que els catalans hem parat bojos. Però no, els catalans no hem parat pas bojos, perquè els delinqüents són molt majoritàriament no-catalans cridats per una suposada bonança econòmica i per un bluf d’ofertes de feina immillorables en sectors tan “estables” i “ben remunerats” com són els serveis i el turisme.

Mentre abandonem la nostra població a la seva sort, tot cruixint-los a impostos i amb uns sous esquifits; mentre posem traves burocràtiques de tota mena als emprenedors i als autònoms; mentre els pensionistes han de malviure perquè no poden pagar un lloguer en un pis de 40 m2, omplim el país de no-catalans que saturen els serveis socials i ens deixen als catalans a la cua.

Els catalans patim per partida doble la nostra submissió i l’abandonament polític; d’una banda, un dèficit fiscal inassumible com a colònia ocupada per Castella i, per l’altra, una superpoblació de no-catalans amb baix poder adquisitiu que ha vingut directament a competir i a minvar la nostra malmesa societat del benestar.

Els intel·lectuals processistes, amb els seus sous de 80 mil euros, s’omplen la boca amb la Catalunya acollidora, la Catalunya solidària, la de les lluites compartides, perden el temps amb debats i lluites estèrils del totes i totis, i castellanitzen la nostra societat cada dia més, perquè se suposa que hem d’eixamplar la base. Però qualsevol que tingui ulls a la cara pot veure que si els catalans “no en som prous”, d’aquí deu anys en serem menys.

Si continuem per la mateixa via, confiant en la mateixa classe política de vividors i farsants, Catalunya té les hores comptades. El primer que cal és conèixer la realitat. Com a país ens estem convertint en alguna cosa que no ens agrada, els catalans ja som minoritaris a casa nostra.

Amb l’arribada d’espanyols a mitjans segle XX, Castella es va assegurar que el nostre lligam amb Espanya continués un mínim de 50 anys més. Ara ja no arriben tants espanyols a treballar a casa nostra, perquè Espanya també viu un hivern demogràfic, per això directament els importen d’ultramar. Suposo que la finalitat és la mateixa, extingir-nos com a catalans i consolidar la seva conquesta, que van veure perillar el 2017.

Podem amagar el cap sota l’ala i anar fent, vivint el dia a dia i essent espectadors del nostre futur com a nació condemnada, esperant l’última estocada; o podem esperar un miracle, una jugada mestríssima dels impostors de sempre, dels qui ens van omplir d’il·lusió per després vendre’s o sortir corrents; o, finalment, podem lluitar i aixecar la veu contra aquest escenari imposat que nosaltres, els qui restem drets, no hem escollit mai.

Com més siguem els radicalment nacionalistes, com menys por tinguem de la multitud anestesiada per l’enemic, més força tindrem i abans recuperarem la nostra anhelada pàtria.

 

Xavi Maro, FNC Vallès Oriental

Col·laboreu amb el FNC