Propostes de cotització per als autònoms i l’emprenedoria

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Rebem amb incredulitat la reforma del règim d’autònoms que va anunciar el govern espanyol la setmana passada. Segons ells mateixos emfasitzen, es creen tretze trams de cotització (en lloc dels quatre actuals) i un període transitori de nou anys on els treballadors autònoms amb menys facturació (i, per tant, menys ingressos) aniran pagant progressivament menys fins al 2031. En definitiva, calculen que dos terços dels cotitzants actuals acabarien pagant menys amb aquesta reforma. La lletra petita, com sempre, no l’esmenten.  

És per això que fem les consideracions següents:  

1. A efectes merament d’anàlisi quantitativa, un autònom que ingressi com a màxim 600 euros passarà de pagar 46 % d’aquests ingressos a 30 % al cap dels nou anys esmentats. Ara bé, no diuen que algú que facturi 2.000 euros o 3.000 euros pagarà el doble o el triple, respectivament, del que paga Per la banda de cotització màxima (4.050 euros o més) la quota serà de 30 % al final del període –ara és 8,7 %-. 

En resum, si els que ingressen menys paguen la mateixa proporció que els que més guanyen (30 % en els dos casos, en aquest cas) tenim un exemple clar d’impost proporcional. Això desmunta la seva cantarella que comparativament, qui menys factura, menys paga. Si hi afegim que els que es troben en la banda mitjana pagaran molt més que ara, ja podem parlar descaradament de regressivitat en la cotització.   

2. Catalunya té 550.000 afiliats al règim d’autònoms. Som tradicionalment una Nació de petits empresaris, comerciants i emprenedors. L’estructura productiva a Espanya, per contra, és més concentrada en grans empreses, serveis de poca especialització i funció pública. Una mesura recaptatòria d’aquesta magnitud perjudica la nostra idiosincràsia productiva d’allò més, i qui genera aquests canvis legislatius sap perfectament on recaptarà més i, en definitiva, on pot fer més mal al teixit productiu.

3. El panorama en aquest aspecte als països del nostre entorn és diametralment oposat al model espanyol: al Regne Unit, Portugal, els Països Baixos, o a l’Estat francès, les quotes són comparativament irrisòries i els incentius a establir el teu propi negoci són actius i promocionats.

Què proposa el FNC? 

  • Equiparació als models europeus, amb progressivitat real als ingressos. L’emprenedoria ja és un repte en si mateixa com per a afegir-hi impostos fixats abans de reeixir.   
  • Exempció de quotes durant el primer semestre d’arrencada del negoci com a incentiu. A molts negocis els cal cert temps d’arrencada. 
  • Reducció de la burocràcia que ens iguali al nivell europeu. Cal que simplifiquem tràmits i finestretes d’entitats públiques on comunicar la nostra voluntat d’establir-nos. 

 

Martí Naval 

Col·laboreu amb el FNC