Per un orgull de país

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Quanta ràbia i quanta intolerància manifesta un grup de persones que es posa a destruir símbols d’allò que no accepta, d’allò que vol anorrear! 

En poc temps de diferència, Barcelona ha patit dues agressions a símbols de categoria molt diferent però igual de significatius. Dos símbols que representen la Nació catalana. 

Destrucció del monument a la Sardana  

La matinada del diumenge 11 d’octubre, el monument a la sardana de Montjuïc va patir destrosses importants. Obra de l’escultor Josep Cañas, i inaugurat en el seu emplaçament actual l’any 1966, ja va patir un atac l’any 2014, però aquesta vegada han mutilat els braços de tots els dansaires. 

Un acte així no és tan sols una bretoladacom tantes altres es fan cada dia al Cap i Casal de Catalunya i arreuTant si ha estat una iniciativa personal o d’un grup reduït de persones, com si es tracta d’un acte encarregat per una organitzaciórespon a l’afany de menysprear la cultura pròpia del país, de provocar i de fer valdre el poder opressor sobre una cultura sotmesa.  Endofòbia pura i dura.  

El monument a la Sardana és a la carretera que puja al Castell de Montjuïc i representa la dansa que va ser enaltida com a dansa nacional per la cultura oficial, «la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan», com a símbol del poble, de la unió en forma de cercle on tothom hi cap. 

Agressió a la façana del Palau de la Generalitat 

L’altra agressió a un símbol de Catalunya s’ha fet ni més ni menys que a la façana principal, d’estil renaixentista, del Palau de la Generalitat, el qual es va començar a construir l’any 1400 i és un dels pocs edificis medievals d’Europa que es manté com a seu del govern i de la institució que el va constituir. 

La façana va ser malmesa el diumenge 8 de novembre al matí a causa del llançament d’unes boles de pintura en un acte de protesta pel tancament de la restauració, una mesura aprovada pel Govern per fer front a la pandèmia del Covid-19. Aquestes mesures afecten també el món de la cultura i els gimnasos, però els propietaris dels bars i els restaurants són els més perjudicats perquè van haver de tancar abans, el 15 d’octubre. 

Les sis persones que van llançar les pilotes de pintura vermella van convertir l’acte de protesta en un acte de ràbia i destrucció, en un atac a la principal institució del país. Tots estem d’acord que la situació de molts empresaris i treballadors és duríssima i injusta, però contra un govern que maltracta els emprenedors i els treballadors hi ha altres maneres de lluitar. Es pot desobeir obrint tots els bars i restaurants, o no pagar els impostos. 

Però és de covards aprofitar aquesta situació per descarregar la ràbia contra les institucions catalanes. La mateixa ràbia que hi ha darrere les diferents agressions que ha patit el monument de Lluís Companys de Lleida, les dues darreres el 12 d’octubre i el 23 de novembre proppassats. La mateixa ràbia que ha malmès elements de la façana de la Casa Batlló en un acte reivindicatiu dels treballadors d’una empresa subcontractada. Més exemples d’atacs a símbols de la Nació catalana i al patrimoni artístic català. 

Fem Front  

Els catalans hem de combatre aquesta actitud destructiva defensant el país i les seves institucionsperò sobretot votant un govern que ens defensi. Catalunya ha de tenir un govern que no aboqui les empreses a la misèriaperò també que sigui digne i que respongui davant les agressions a la Nació. 

I aquest govern digne crearà per a Catalunya una policia al servei de la causa catalana i de les institucions del país. En un país normal és impensable que la policia no actuï contra un acte vandàlic a un edifici del govern. Però el 8 de novembre els Mossos d’Esquadra no van fer res i van deixar que la façana del Palau de la Generalitat s’omplís de taques de pintura vermella ignominiosament. 

La pintura serà difícil de netejar del tot a causa de la porositat de la pedra de la façana, però encara costarà més de netejar la imatge d’un país que no es defensa, que té una policia que no actua al servei de la Nació, que deixa fer els agressors que malmeten el Palau de la Generalitat mentre en altres ocasions ha actuat amb mà dura contra joves que es manifestaven pacíficament. 

Ens ataquen perquè estem sotmesos, perquè no lluitem pel nostre país. Hem vist com després del Primer d’Octubre de 2017 el govern desobeïa el mandat del poble i no hem reaccionat. El primer que hem de canviar és que hem de ser un poble digne, que no acoti el cap, que exigeixi respecte. 

Per això el Front Nacional de Catalunya proposa que aquest tipus d’agressions es penalitzin com a delicte, i que la Generalitat de Catalunya o les institucions pertinents es personin com a acusació sempre que calgui.  

Peròsobretothem de treballar per tenir un govern capaç de proclamar la independència. Catalunya ha de tenir un estat independent per poder gestionar els seus propis recursos i evitar situacions com la crisi actual en quèmentre s’han aplicat mesures sanitàries que han obligat a tancar totalment o parcial els seus negocisels empresaris han hagut de pagar igualment els impostos mentre no han rebut subvencions del govern i molts treballadors sense feina no han cobrat els subsidis de desocupació.  

L’Estat català ha de tenir un govern que faci funcionar el país com altres països civilitzats, un país no sotmès on els ciutadans se sentin ben governats i on es faci estimar la cultura de pròpia. Un país on no es llancin boles de pintura a l’edifici del Govern i on no es mutilin estàtues de la dansa que el representa, perquè els ciutadans s’estimaran Catalunya i voldran fer-la créixer, no destruir-la. 

Junts #FesFront per l’#EstatCatalà

Un article de Laia Vila 

Col·laboreu amb el FNC