Opinió

Durant quasi una dècada, el processisme hegemònic ha inculcat en l’opinió pública un discurs de figaflors, basat en l’idealisme i el simbolisme, i ha deixat de banda el pragmatisme i el sentit d’estat. Aquest fet

Malgrat que a casa meva sempre s’han incentivat la cultura, el sentit crític, l’estímul pel saber i la llengua catalana, pràcticament mai no havia sentit a parlar de política. Fou viatjant, a les beceroles de

Som una nació ocupada. Una colònia. Un territori sota el domini de Castella, que imposa la seva marca imperial anomenada “Espanya”. Però encara hi som, parlem la nostra llengua i podem sortir al carrer a

Fa uns dies, en un article sobre la consulta independentista d’Arenys de Munt, vaig afirmar que al Front Nacional de Catalunya crèiem que la independència no s’ha de votar i que, en tot cas, mai

Amb tot el que ha passat d’ençà del 1659, del 1707, i sobretot del 2017, i cap dels tres partits processistes ha fet el pas de dir que som una nació ocupada… En comptes de

Avui fa vuitanta-sis anys, en el que es recorda com els Fets d’Octubre de 1934, Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya, va proclamar, des del balcó del Palau de la Generalitat, l’Estat Català.

És inevitable que algú que s’estimi la llengua i la història catalanes i que no hagi estat mai a l’Alguer caigui en la temptació de mitificar aquesta ciutat i tot el llegat cultural que l’envolta.

L’any 1976 es va publicar el llibre La immigració, problema i esperança de Catalunya, escrit al 1958 a la clandestinitat per Jordi Pujol i Soley. L’autor, que després seria president de la Generalitat de Catalunya,

La societat catalana és una societat d’emprenedors, amb un teixit empresarial basat, sobretot, en la petita i mitjana empresa i en l’autoocupació. Però, malgrat que a Catalunya hi ha més de mig milió d’autònoms, que

Fa 11 anys jo vivia a Vic i, en general, estava força desconnectada del moviment independentista. No és que hagués deixat de creure en la independència com a objectiu, però sí que era quelcom que,

El primer de novembre del 1700 moria sense descendència Carles II de Castella i de Catalunya i Aragó. El monarca havia fet testament a favor de Felip, duc d’Anjou, nét de Lluís XIV de França,

Un dels reptes de tot moviment polític, inclosos els moviments independentistes, és dotar-se de referents que aportin una base a les seves reivindicacions, les justifiquin i les sustentin. Aquests referents poden ser de tot tipus