Opinió

Diumenge de Rams Tot comença amb el diumenge de Rams, dit així per recordar l’entrada de Jesús a Jerusalem. En l’antiguitat, les personalitats eren rebudes a l’entrada de les viles i ciutats enlairant palmes verdes

Tal dia com avui, el 27 de març de 1715, un dels més gloriosos herois nostrats, en Josep Moragues, general imperial, fou assassinat vilment i salvatge per l’àvol Borbó a Barcelona. En recordem la mort.

Aquests darrers anys som testimonis de com la llengua catalana recula en tots els àmbits. Recula, pel que fa el seu ús, al cinema, a la televisió, a l’administració de justícia, a les xarxes socials

Parlem de migracions, va. No hi ha res més sa per entendre què passa a Catalunya (del Cinca a l’Alguer i de Salses a Oriola) que parlar de migracions. Vet aquí un parell de dades:

Un dels protagonistes dels famosos fets del 6 d’octubre del 1934 fou el doctor Josep Dencàs i Puigdollers. Una figura incòmoda per a la majoria d’historiadors del nostre país, els quals, pràcticament tots ells, amb

Un cop escrutat el resultat electoral, podem afirmar que vénen uns quants anys en què es continuarà sense afrontar un dels problemes cada com més greus al nostre país. L’esquerra (o extrema esquerra) catalana, JuntsXCat,

Sóc nacionalista, sí. No concebo ser independentista sense ser nacionalista. Els partits processistes, d’ençà que en Carod-Rovira, fa més de quinze anys, va inventar-se aquell insòlit artefacte de l’independentisme no-nacionalista (un independentisme molt estrany que

Aquests dies la premsa s’ha fet ressò d’una agressió per part d’un grup nombrós de joves a una patrulla del cos de Mossos d’Esquadra a la població de Pallejà. Els joves estaven bevent i fent

Catalunya es troba sota ocupació militar borbònica i amb el seu Estat sotmès d’ençà del 1714. Els catalans som els únics hereus de la legitimitat d’aquest estat ocupat. Tenim, per tant, el deure ineludible d’alliberar-lo,

Tota nació, per a prosperar econòmicament, ha de menester fronteres segures: posar marc territorial a un mercat i concentrar-hi la força de treball. Contemporàniament, això se sap bàsicament del s. XIX ençà, amb la creació

Hi va haver un temps que Esquerra Republicana de Catalunya es presentava com una alternativa a l’autonomisme, com una possibilitat d’esdevenir el partit dels independentistes. Malauradament, davant de l’ocasió de tocar poder, van preferir fer

Sense cap mena de dubte, el president Francesc Macià, l’Avi, com era anomenat entranyablement pels seus correligionaris i per la gran majoria de catalans, amb una barreja de respecte i tendresa, és la figura més