El món serà català o talibà (Afganistan i la pseudoesquerra descol·locada)

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Amb motiu de la retirada de l’exèrcit dels Estats Units d’Afganistan vam assistir a l’espectacle deplorable del silenci dels partits d’esquerra. Sabien que expressar alegria per la retirada del “maligne etern” seria fer costat als ignominiosos talibans, i que, alhora, criticar-los suposaria haver d’enfrontar-se a gent que viu al nostre país amb exactament els mateixos ideals, a qui consideren clients de les seves polítiques.  

Abans de la Guerra del 1936-1939, les anomenades “esquerres” estaven especialment preocupades per culturitzar el proletariat, perquè sabien que només uns treballadors culturitzats tenen consciència de classe. Abundaven a casa nostra els casals i biblioteques populars. Per contra, l’esquerra actual prefereix un “precariat” com més adotzenat millor, per poder manipular-lo segons necessitat, i així mantenir tota la seva martingala d’espoliadors de la bossa del comú amb sous públics, subvencions a guinguetes de partit o altres menjadores.  

Consideren els residents musulmans com a possibles votants seus gràcies al fet que el control del sistema de prestacions els proporciona un vot captiu. Greu error, perquè quan una comunitat musulmana radical vegi possibilitat de treure regidors en una circumscripció electoral (districte, municipi, etc.), veurem l’aparició de partits “demòcrata-musulmans”, que un cop tinguin regidors sempre es decantaran per les posicions més dretanes.  

En l’àmbit mundial hi ha una estranya aliança entre el gran capital mundialista, el comunisme i l’islamisme radical, i en contra de la culturització de la ciutadania i dels esperits nacionals. És possible que assistim a les beceroles d’una tercera guerra mundial, potser sense exèrcits al camp de batalla, i que no cerca el control territorial sinó el control ideològic de tota la ciutadania mundial. Els primers passos d’aquesta guerra podrien ser la còvid-19, el blocatge del canal de Suez per un vaixell xinès, les guerres o els sabotatges informàtics a infraestructures de serveis, l’encariment desmesurat dels productes industrials auxiliars fabricats a la Xina, o la batalla per l’opi i minerals de l’Afganistan.  

En tot aquest context, veiem com els EUA han començat fa temps un replegament industrial i militar, fins i tot en el cas de l’Afganistan, fet a corre-cuita i deixant material militar en mans dels talibans, aliats ara de la Xina. Alhora, Europa fa el badoc, i en comptes de prendre precaucions i reindustrialitzar-se, o com a mal menor, de traslladar les seves fàbriques de baix valor afegit a llocs amb un gran percentatge d’atur com Andalusia o el Magrib, continua mantenint una dependència cega i suïcida de les fàbriques xineses.  

A casa nostra, la inconsistència de l’esquerra, que no és més que una colla de vividors a costa de l’erari públic, és molt més greu, per la seva tolerància envers la gent que pensa exactament igual que els talibans, i que causa infinitat de problemes a les dones, a la llibertat sexual, o ja directament per casos de robatoris amb violència extrema. I tot això, endemés, vivint a costa de les prestacions del sistema públic assistencial.  

Cal que les empreses catalanes amb fàbriques a la Xina siguin traslladades amb urgència a menys distància i, per tant, amb un cost de transport molt més baix. I si això serveix perquè immigrants que viuen al nostre país de les prestacions puguin tornar al seu país, amb un lloc de feina garantit, millor. I si serveix perquè els nostres joves amb estudis, però a l’atur en un 40 %, configurin els comandaments d’aquestes empreses subalternes, també. 

A Catalunya no podem permetre per més temps actituds talibanes: els imams salafistes han de ser expulsats urgentment, així com els delinqüents estrangers que amb les seves malifetes han traït la confiança que se’ls va donar en ser acollits. Cal protegir a tot preu les dones, la gent gran i el dret a viure la pròpia condició sexual. 

Com va dir Bill Clinton “el món serà català o talibà”. Siguem catalans, i no permetem MAI MÉS actituds talibanes a la nostra terra.

 

Pere de Queralt

Col·laboreu amb el FNC