Només català: el model californià  

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Segons dades del 2005, 57’59 % dels residents de Califòrnia parlava anglès a casa, mentre que 28’21 % parlava hispà. Dades més recents donen 28’8 % d’hispanoparlants. A més, a Califòrnia, de dret són parlades més de 200 llengües diferents, de les quals 64 són llengües autòctones. De fet, però, la meitat de les llengües autòctones o indígenes ja no tenen parlants, i les que encara són parlades, estan molt amenaçades, per bé que es fan esforços per a reviscolar-les.

Tot i així, la sola llengua oficial de Califòrnia és l’anglès. Això és així d’ençà de l’aprovació de la Proposició 63, l’any 1986, un canvi legislatiu que va  ser molt criticat pels californians d’origen hispà i per les organitzacions defensores dels drets civils, que  van qualificar el canvi de xenòfob. Per contra, segons els promotors, amb l’anglès única llengua oficial es pretenia exactament el contrari a la xenofòbia: evitar la balcanització dels Estats Units, la consolidació i cronificació de dos pobles amb dues llengües diferents disputant-se un mateix territori.

La campanya California English feia part del moviment més ampli U. S. English, que maldava per fer de l’anglès la llengua oficial dels Estats Units, perquè a nivell federal —nacional— no hi ha estipulada cap llengua oficial; hi ha un buit legal (potser perquè els anglos que van redactar la Constitució mai no van imaginar el perill d’un sorpasso lingüístic de l’hispà). Cal tenir en compte que en tan sols 40 anys, els hispanoparlants, a nivell de tots els Estats Units, han passat de 5 % a 18 %. L’alarma que va donar origen al moviment U.S. English és, doncs, més que justificada. Tot i així, tàcitament l’anglès és la llengua nacional, perquè en anglès es van escriure la Constitució i tot l’ordenament legal.

Actualment, una trentena d’estats, fent ús de les seves atribucions legislatives, ja han oficialitzat l’anglès, i amb això s’ha frenat la incipient bilingüització oficial que algunes institucions i organismes, sobretot locals, ja havien començat a aplicar emparats en la secció 1632 del Codi Civil de Califòrnia, que reconeix l’idioma espanyol, i en una llei anomenada Dymally-Alatorre sobre serveis bilingües.

Per als partidaris de U. S. English, amb molta raó, l’oficialitat del castellà o hispà portaria una societat dividida i enfrontada, balcanitzada. “Durant 200 anys, la nostra llengua comuna, l’anglès, ha estat la nostra força unificadora“, va afirmar Stanley Diamond, president de la campanya California English. “Ara, l’anglès com a llengua comuna es veu amenaçat, particularment per les coalicions d’hispans i els funcionaris hispans. El seu  objectiu és una Califòrnia bilingüe i bicultural, i això ens porta al desastre“.

És exactament el cas del català, que fins fa relativament poc, malgrat la guerra legislativa en contra i l’ocupació de la nostra terra, funcionava com a llengua comuna de la societat catalana, i ara ja ha estat desplaçat d’aquesta funció pel castellà.

Tot això, per què ve a tomb? Ve a tomb davant la possibilitat de possibles escenaris futurs. Si en un eventual estat independent la comunitat internacional ens volgués forçar a la cooficialitat del castellà, la nostra resposta hauria de ser reivindicar per a Catalunya el model lingüístic de Califòrnia, una entitat jurídico-política impecablement democràtica on a ningú li passa pel cap que no es respectin els drets dels seus habitants. Amb dades actuals, i comptant els hispans no legalitzats, sembla que a Califòrnia hi podria haver 45 % d’habitants que en família parlen hispà, si fa no fa com a Catalunya. Tanmateix, la sola llengua oficial és l’anglès.

S’ha de tenir en compte que la categoria hispanoparlant —o castellanoparlant— no és absoluta, ni a Califòrnia ni a Catalunya. Ben bé 30 % dels hispanoparlants de Califòrnia són hàbils en anglès, i tècnicament no els representa cap problema que la societat funcioni solament en aquesta llengua. De la mateixa manera, ben bé 30 % dels castellanoparlants de Catalunya són hàbils en català, i tècnicament no els representa cap problema que la societat funcioni solament en aquesta llengua.

Del punt de vista simbòlic, que en el fons és el determinant —la mare dels ous, per entendre’ns—, el monolingüisme del català a Catalunya se sosté fins i tot molt millor que el monolingüisme de l’anglès a Califòrnia, perquè el concepte Catalunya naix amb el català, ambdós són indestriables; mentre el concepte Califòrnia és anterior a l’anglès, i l’hispà s’hi parlava abans que l’anglès, fet que no li ha servit de gaire a l’hora d’obtenir la cooficialitat.

 

Toni Babia Privat

Membre de l’Executiva del FNC

Col·laboreu amb el FNC