Militar al FNC, la meva opció

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Malgrat que a casa meva sempre s’han incentivat la cultura, el sentit crític, l’estímul pel saber i la llengua catalana, pràcticament mai no havia sentit a parlar de política. Fou viatjant, a les beceroles de la meva pubertat, que vaig prendre consciència de la magnitud del que representa ser català, i a partir d’aquí es va iniciar un llarg període de lectures que desembocaven en inquietuds i preocupacions cap a la meva nació.

Quan va arribar el moment de militar per Catalunya, a casa em van dir allò tant nostrat de: “Nen, no t’emboliquis que hi ha coses més importants”. De bona fe, exposaven aquesta mentalitat d’esclau que ens domina com a poble, aquest tarannà inconscient que ens ha portat a aquest cul de sac, i que es ha impedit executar el mandat del Primer d’Octubre.

Nacionalisme, identitat, vincle amb la comunitat

El meu nacionalisme es defineix no tan sols per perseguir l’assoliment de l’Estat català, sinó en protegir-lo de la castellanització cada dia més evident.

Ara no s’està fent front a aquesta castellanització, ans al contrari, els partits processistes l’alimenten caient en el parany del discurs postmodern. L’esmentat relat està aconseguint acabar de forma global amb la legitimitat de la nostra cultura pública compartida i substituint-la per un gran buit d’incertesa. Aquesta confusió, i la paüra a patir en mans d’una opinió pública controlada pels guardians de la moral, provoca que no es facin polítiques públiques concretes per abordar alguns temes que s’han anat deixant sota la catifa.

S’ha demostrat que, a mesura que han anat passant els anys, aquests assumptes ens han desbordat: la inseguretat als nostres carrers, els fluxos migratoris als quals no sabem donar resposta i l’esllanguiment com a nació.

Els polítics d’avui dia es focalitzen exclusivament a donar respostes materials i subsidiàries als seus ciutadans, però obliden que vora aquestes necessitats n’hi ha d’altres relacionades amb el vincle afectiu de la persona amb la seva comunitat. Cal tenir en compte que l’ésser humà està aferrat sentimentalment a les coses que estima i les vol protegir contra la descomposició.

Militar al FNC: una opció de futur

Aquests pròxims deu anys seran importantíssims per la nostra pervivència com a nació. Està creixent una generació molt més castellanitzada, molt inconscient i entretinguda en bagatel·les.

Per això he decidit prendre partit i militar al FNC. Perquè fer-ho és militar per Catalunya. Perquè el Front Nacional de Catalunya recull totes aquestes inquietuds meves i de molts altres, un partit de patriotes catalans que no lluiten perquè tinguin alguna cosa que odien davant; lluiten perquè tenen quelcom que estimen darrere: Catalunya.

 

#FesFront per l’#EstatCatalà

Sergi Perramon i Subirana
Militant del FNC