El triple d’immigrants que als Estats Units i el doble que al Canadà   

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Parlem de migracions, va. No hi ha res més sa per entendre què passa a Catalunya (del Cinca a l’Alguer i de Salses a Oriola) que parlar de migracions. Vet aquí un parell de dades: 1907 és l’any que els Estats Units té registrada una entrada més gran d’immigrants, amb 1.200.000 persones. L’any 2019 a la CA de Catalunya van entrar 200.000 immigrants. Comparem:

Estats Units 9.380.000 km2, 1.200.000 immigrants

CA de Catalunya 33.000 km2, 200.000 immigrants

Si projectem aquestes dades sobre la superfície dels països en qüestió, tindrem que els 200.000 immigrants entrats a Catalunya el 2019 serien 60.000.000 als Estats Units, perquè els Estats Units són 300 vegades més grans en superfície. Del punt de vista territorial, doncs, 200.000 habitants a Catalunya en representen 60.000.000 als Estats Units. Això és així perquè a Catalunya la densitat de població per quilòmetre quadrat és de 242 habitants, mentre que als Estats Units és de 33. És a dir, a Catalunya estem set vegades més atapeïts que als Estats Units.

Densitat de població i prosperitat

La densitat de població és considerada un dels indicadors de qualitat de vida i prosperitat.

Incideix la densitat de població en la prosperitat? A priori hom diria que no necessàriament. Si donem per bones les dades de l’FMI sobre els vint-i-cinc estats més rics del món, veurem que entre ells hi ha densitats de 21.055 hab./km2 i densitats de 3 hab./km2.

Però anem al detall. La Catalunya Gran (els Països Catalans) té una densitat de 210 hab./km2, i la CA de Catalunya de 242 hab./km2. Per fer comparacions, establirem, doncs, la mitjana catalana en els 225 hab./km2. La Unió Europea té una densitat mitjana de 114 hab./km2. Per tant, nosaltres dupliquem la mitjana europea.

Dels vint-i-cinc estats amb més PIB per càpita del món (segons l’FMI), quins són més densos que Catalunya? Encapçala la llista Macau, amb 21.055 hab./km2, i el segueix Singapur amb 8.109. Com es pot veure, densitats descomunals, però són realitats molt concretes i semblants que no tenen res a veure amb Catalunya. No ens valen per comparar. El següent estat de la llista és Bahrain, amb 2.052 hab./km2. Una realitat també molt diferent. A partir d’aquí, les densitats cauen en picat.

I arribem ja al nostre grup, encapçalat pels Països Baixos amb 410 hab./km2, Bèlgica amb 361, Regne Unit amb 261, Qatar (petroli) amb 253, Luxemburg amb 245, Kuwait (petroli) amb 243, Alemanya amb 235 i Catalunya amb 225. És evident que Catalunya, econòmicament, no és com tots aquests estats i que la nostra puixança és molt lluny de la llur. Per tant, amb el ròssec espanyol que ens sagna, és una temeritat acostar-nos a densitats de població com les llurs.

Després de Catalunya, ve Suïssa, amb 211 hab./km2. És temerari que els catalans pensem que podem superar la seva densitat sense tenir una economia semblant. A continuació vénen els estats més prudents i raonables: Dinamarca, amb 135 hab./km2 (com podem pretendre ser la Dinamarca del sud si quasi dupliquem la seva densitat?), Emirats Àrabs Units (petroli) amb 120, França (potència nuclear) amb 115, Àustria amb 106, Brunei amb 77, Irlanda amb 71 (amb les seus de les multinacionals tributant-hi), Estats Units amb 36 (la primera potència del món ens dóna una pista de quina és la densitat desitjable), Suècia amb 23, Noruega i Oman (petroli) amb 17, Finlàndia amb 16, Aràbia Saudita (petroli) amb 16, Canadà amb 4 i Austràlia i Islàndia amb 3. Com veieu, tots tenen molt de marge, encara, per arribar al despropòsit demogràfic de Catalunya.

Per curiositat, vull afegir a la llista Eslovènia i Aotearoa (Nova Zelanda), dos models per a mi; el primer, model ètnic, i el segon, model civilitzatori. Eslovènia és el 36è estat amb més PIB per càpita del món i té 103 hab./km2. Aotearoa és el 30è amb més PIB per càpita i té 18 hab./km2. Sento sana enveja per tots dos (La CA de Catalunya estaria al 45è lloc de PIB per càpita, i la Catalunya Gran al 53è).

A banda dels vint-i-cinc estats amb més PIB per càpita i d’Eslovènia i Aotearoa, hi ha altres estats més rics que nosaltres i més densos? Sí. Ressenyem-los: Taiwan, Corea del Sud, Israel i el Japó. Podem comparar-nos-hi? Jo crec que no. Després hi ha Itàlia, amb un 25 % més PIB per càpita i 200 hab./km2, una mica menys que nosaltres. Tampoc crec que l’economia catalana es pugui comparar amb la italiana. Ni de bon tros. La resta d’estats amb la nostra densitat de població o són clarament més pobres que nosaltres (Líban, Sri Lanka, Pakistan, Nigèria) o infinitament més pobres (Nepal, Gàmbia, Ruanda i Haití). I els estats homologables en PIB per càpita o potència econòmica es mantenen en densitats molt més baixes i prudents: República Txeca136, Xipre 131, Polònia 121, Portugal 110, Hongria 104, Lituània 41, Letònia 29 i Estònia 29.

Per tant, alerta amb enfilar-nos en densitat de població, perquè només podria portar-nos empobriment. Al contrari, el més intel·ligent, en funció de la nostra economia, seria reduir tant com fos possible la densitat de població.

Immigració vs nombre d’habitants

Ara analitzem a partir del nombre d’habitants:

Els Estats Units tenen 330.000.000 d’habitants, i si l’any que van rebre més immigrants va ser el 1907, amb 1.200.000 milions, vol dir que ara no en reben tants anualment. Tot i així, aquesta dada no ve al cas. La dada que ve al cas és projectar els 200.000 arribats a la CA de Catalunya el 2019 sobre els seus 7.500.000 habitants i traslladar-la als 330.000.000 d’habitants dels Estats Units; llavors conclourem que els 200.000 immigrants anuals a la CA de Catalunya actualment són gairebé el 3 % dels seus habitants, que és com si als Estats Units l’any passat hi haguessin ingressat 10.000.000 d’immigrants (el 3 % de 330.000.000). Si als Estats Units l’any passat hi haguessin ingressat 10.000.000 d’habitants o immigrants, multiplicant gairebé per 10 la xifra anual màxima d’ingressos registrada (1.200.000), hi hauria hagut UNA GUERRA. A Catalunya, per contra, la dada esfereïdora dels 200.000 nous habitants no va merèixer cap comentari per part del govern colonial titella.

Índex d’immigració a Catalunya fora del normal

Més dades: a la república d’immigrants per antonomàsia, els Estats Units d’Amèrica, amb dades del 2020, el 13,7 % dels residents no hi ha nascut. Al Canadà, una altra meca mundial de la immigració, amb dades del 2019, els no-nascuts al país són el 21,3 %. Això no és res! A la CA de Catalunya, el 40 %!!! dels residents no hi ha nascut (segons dades del Instituto Nacional de Estadística del 2015), i caldria afegir-hi els immigrants arribats els darrers cinc anys. El triple que als Estats Units i el doble que al Canadà. És escandalós.

Trenquem tòpics, doncs: ni la immigració és inexorable, ni és a tot arreu igual quantitativament. El cas català és fora del comú, i no té parió a Europa Occidental. I això no és casual. És evident que el Regne d’Espanya, que gestiona les nostres fronteres, té per objectiu minoritzar els catalans. Ens roben Catalunya davant dels nostres ulls, davant de la passivitat i el silenci dels partits catalans, passivitat i silenci que s’han d’entendre com a còmplices, si no proactius. Catalunya no ens la roben els immigrants, sinó els immigracionistes i els globalistes, ocupants espanyols i catalans que es venen la nostra pàtria.

El FNC proposa una moratòria en immigració

Parlar d’immigració a Catalunya no és xenofòbia, ni racisme, ni exclusió. Parlar d’immigració a Catalunya és propi de persones normals i compromeses. Perquè el nostre país, la terra dels nostres ancestres, en aquest tema representa un cas extrem i és tractada com una no-man’s land. Els qui han de donar explicacions, en tot cas, són els qui no volen que se’n parli. El FNC en parla, i proposa una moratòria en immigració, perquè cap altre poble d’Europa, cap altra llengua i cultura, és sotmès a una minorització tan flagrant al seu territori secular. Per la identitat i per la prosperitat de Catalunya i dels seus fills, cal frenar la deriva cap a la insensatesa dels actuals dirigents colonials. Per això el FNC és la darrera esperança del poble mil·lenari que som.

 

Toni Babia Privat

Membre del secretariat del FNC

Col·laboreu amb el FNC