França a votat una lei per las lengas regionalas

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Dijòus 8 de març, l’Assemblada Nacional francesa votèt (247 vòts per l’adopcion / 76 vòts contra / 19 abstencions) una lei de proteccion de las lengas minorizadas. Fasiá 70 ans que França aviá pas legiferat sus çò qu’anomena “las lengas regionalas”.

 

Aquesta lei, dicha Lei Molac, del nom del deputat Breton que la presentèt e defendèt, a per tòca d’afortir la posicion de las diferentas lengas non-oficialas de l’estat francés (breton, còrse, occitan, catalan, basco, alsacian + las lengas dels territòris oltramarins). Totas aquestas lengas malautejan e son en perilh d’extincion. Decènnis après decènnis, las familhas las an abandonadas davant lo prestigi del francés. Aürosament de braves militants associatius las defendan pertot, malgrat una oposicion mai o mens frontala per part de l’estat.

 

Un ensenhament existís, mai o mens desvolopat segon los territòris. Es fòrça estendut al País Basco. Per contra, la situacion es dificila per las lengas catalana e occitana. Solament 17% dels escolans del departament dels Pirenèus Orientals recebon un ensenhament de catalan (que pòt anar d’un ora per setmana fins a un ensenhament immersiu complet en tot passar per un ensenhament bilingue a paritat orari).

 

Per l’ensenhament de l’occitan, la situacion es pièger. Per una populacion de 18 milions d’abitants, sonque 62 000 mainatges occitans recebon un ensenhament en occitan (7300 en seccion bilingua o immersiva).

 

Que ditz la Lei Molac?

 

Aquesta nòva lei prepausa 4 aisses:

 

1/ La reconeissença de l’ensenhament immersiu. Fins ara, l’immersion lingüistica èra tolerada dins las escòlas associativas (Bressola pel catalan e Calandreta per l’occitan). Desenant, se poirà far d’ensenhament immersiu en lenga dins las escòlas publicas d’estat.

 

2/ Un melhorament del finançament municipal per las escòlas associativas.

 

3/ La legalizacion de la senhalizacion viària en lenga e l’acceptacion dels signes diacritics a l’estat civil (lo nom Martí amb accent agut sus la í s’acceptarà en catalan, coma lo nom Fañch en breton amb la ñ).

 

4/ La reconeissença de las lengas regionalas coma patrimòni linguistic de França.

 

L’ais 4 es una decoracion cosmetica e non aurà pas d’autra repercussion que retorica.

 

L’ais educatiu a levat d’ondas d’entosiame en França e defòra. Mas cal èsser prudent: la lei es pas coercitiva, mas sonque incitativa. Res non obliga pas las autoritats academicas a metre en plaça un ensenhament immersiu o a desvolopar lo que ja existís. Lo desvolopament de l’ensenhament de las lengas o en lenga es una question essencialament financiària. Sens budget de l’estat, res non se pòt far. E se l’estat non vòl pas far, la lei Molac i cambiarà pas res.

 

Al nivèl financièr, es una pichòta avançada: las escòlas associativas obtendràn un finançament de las comunas d’origina dels escolans e pas solament de la comuna d’implantacion de l’escòla. Es interessant financiarament, mas es pas tanpauc una revolucion.

 

Per l’ais de la senhalizacion e de l’estat civil, aquí tanpauc i a pas res de coercitiu. Las collectivitats publicas poiràn plantar de panèus en lenga, mas aquò serà pas obligatòri. La senhalizacion en occitan o en catalan dependrà del bon plaser de las autoritats estatalas o localas. Per l’estat civil e l’autorizacion d’utilizar los signes diacritics, cal comprene que non se legaliza pas la possibilitat de naturalizar los noms de familha dins las lengas, mas unicament los petits noms.

 

La Lei Molac es estat un combat dur e long. Los defenseires de las lengas an degut batalhar dur contra lo jacobinisme francés per i arribar. Aquesta lei es pas perfiècha. Es pas tròp audaciosa, mas al mens existís. Crea una seguretat legala que las lengas avián pas.

 

Mas França es encara luènh d’aver mes en plaça una politica linguistica que salvarà aquestas lengas en perilh. I a un encastre juridic qu’es plantat, mas es vuèg, e per lo remplir caldrà que i aja una demanda sociala fòrta. Es pas encara ganhat. Caldrà que bretons, còrses, occitans e catalans contunhen de se mobilizar contra un estat profondament monolingüe francés.

 

Yann Le Bras-Forner

Col·laboreu amb el FNC