La normalització lingüística és tot un èxit (diuen) 

En els pròxims anys ens juguem la supervivència de la llengua 
Joaquim Rovira Xaubet 
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Estimats compatriotes, la normalització lingüística a Catalunya ha estat un èxit. Per tots és sabut, ves quina cosa, em direu. S’ha aconseguit el que no es va aconseguir durant el règim de Franco i predecessors. Evidentment parlem de la normalització lingüística del castellà, no ens enganyem. Avui dia, el castellà ja no sembla una llengua rància i imposada per una dictadura, sinó un idioma modern que a Catalunya és, amb diferència, el més parlat, el més transmès als fills i, a més a més, és la llengua d’acollida de qualsevol immigrant que vingui a viure de Catalunya i es vulgui integrar, tan sols cal que pareu l’orella pel carrer. De fet, els catalans ho tenim tan clar que els parlem a tots en castellà… 

La deixadesa de l’administració catalana (i paradoxalment catalanista des de fa quaranta anys) en la defensa de la llengua catalana es contraposa a l’esforç de molts catalans per mantenir-la viva. Ja n’hi ha prou de polítiques lingüístiques d’aparador que fan creure que la llengua catalana gaudeix de bona salut. Sovint tinc la sensació que els partits polítics catalanistes actuals han estat creats per tenir-nos entretinguts i enganyats, ja que no compleixen mai les expectatives. 

Ens venen una Catalunya irreal. En l’ideari col·lectiu, TV3 és en català, els Mossos d’Esquadra parlen en català, a l’escola tot és en català i a la Catalunya interior els nens subsaharians del carrer parlen i juguen sempre en català. Quin cofoisme ! 

La realitat és una altra i és cada cop més crua. El català va de cap a caiguda. S’ha comprovat que el descens és constant en el temps i, si tinguéssim prou perspectiva temporal, que malauradament l’esperança de vida no ens ho permet, ens sabria encara més greu. El govern no actua tot i ser coneixedor del drama lingüístic, i així es converteix en còmplice de la situació, tot donant falsos missatges de got mig ple que una població fanatitzada amb el procés, no solament compra sinó que se’ls creu sense posar-los en dubte. 

Dieu que exagero? Us convido a trucar a la Plataforma per la Llengua i us explicaran com la Generalitat no efectua inspeccions als centres educatius, per comprovar si de de es fa immersió en català. De fet, qualsevol queixa o denúncia és arxivada; feu-hi un truc, us explicaran com hi ha instituts de secundària que funcionen gairebé en la seva totalitat en castellà, així com comissaries dels mossos on passa el mateix, no es compleix la normativa lingüística, i si queda cap mosso catalanoparlant és anomenat el catalán, quan no el catalufo (sic). Al Departament de Salut passa si fa o no fa el mateix, no s’exigeix el nivell de català pertinent, es contracta personal foraster que no parla un borrall de la nostra llengua, es fan els ulls grossos i, en cas de discriminació lingüística, com va passar a Figueres amb un metge veneçolà que va insultar una pacient per parlar en català, s’arxiva i no se li dóna cap tipus d’importància. Com que els catalans som un poble sotmès, ja acotarem el cap, com sempre. 

Cal tenir en compte, em recordareu, que el veritable enemic és Espanya i la seva obsessió de fer-nos desaparèixer com a poble. Tanmateix, el govern català no pot convertir-se en un espectador passiu o, encara pitjor, en el braç executor d’aquest extermini promocionant un bilingüisme i una normalització del castellà, que converteix el català en una llengua subordinada, i els catalans, en ciutadans sotmesos als castellans.  

Som coneixedors d’una situació que fa que amb dades objectives a la mà, el català es trobi a sis punts d’entrar en perill d’extinció*, la reacció és a les nostres mans. No tan sols ens queda lluitar contra aquest fat, sinó que hem d’abandonar aquesta actitud conformista i de seguidisme incondicional als covards dels polítics que ens manen des de fa anys.  

Ens hi juguem el futur de la llengua. 

 

* Segons la UNESCO, quan una llengua baixa del llindar del 30% com a llengua d’ús social, entra en perill d’extinció. El català el trobem al 36% segons dades de la Direcció General de Política Lingüística i l’IDESCAT, a data de 07/08/ 2019. 

 

Joaquim Rovira Xaubet 

Sociolingüista