La modernització del canal d’Urgell: riscos i condicions per a la pagesia

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

L’anunci de modernització dels regs del Canal d’Urgell pot ser, d’entrada, una notícia optimista i esperada, amb diversos beneficis. Ara bé, veure de qui ve el projecte i qui li dóna suport ens fa estar a l’aguait. I més, després del que hem vist aquests darrers anys amb la construcció del canal Segarra-Garrigues, que havia de donar vida a la pagesia de secà d’una colla de viles, aquelles que durant els anys daurats del pujolisme eren les “futures regants”, i a l’hora de la veritat no van poder assumir costos, van abandonar la pagesia i molts van malvendre les terres.

El primer escull reconegut per tothom és l’elevat cost del projecte, calculat en 1.350 M €.

Qui pagarà aquests 1.350 milions d’euros, aquests més de 7.000 euros per jornal? Tothom s’encomana a la UE, però la qüestió clau és quin abast, quin tant per cent del cost de l’obra cobrirà la UE i quin es carregarà als pagesos, perquè encara que només sigui un 25 %, ja és una quantitat inassumible per a la majoria de petits i mitjans pagesos, i correm el risc de repetir el que ja ha passat amb el Segarra-Garrigues.

De la informació que fins ara ha arribat als mitjans sobre el PERTE (Projecte Estratègic), destaca la possibilitat de “col·laboració” privada. Normalment, quan en un projecte s’amaga informació, és motiu per malpensar-hi. I en aquest cas, s’amaga, per començar, quina serà aquesta “col·laboració” privada que ha d’entrar al projecte. La nostra omnipresent i estimada Caixa?

Però ja crida més l’atenció quan la informació que s’amaga és positiva: una de les coses positives que tindrà aquesta modernització és un considerable estalvi d’aigua. Davant això, caldria posar dues qüestions incòmodes. En primer lloc, què es farà, amb l’aigua sobrant de l’Urgell? La resposta és molt simple: serà venuda a Barcelona per a ús de boca i industrial. La segona qüestió fa evidents moltes coses: el cabàs de milions que cada any es farà venent a Barcelona l’aigua sobrant de l’Urgell, qui se l’embutxacarà? ¿Els regants, com és lògic perquè l’aigua és seva? O la nostra omnipresent i estimada Caixa?

El FNC vetllarà aquests propers anys pels interessos dels pagesos de l’Urgell, no pels interessos dels grans terratinents, que ja tenen qui els fa la feina bruta: ERC i Junts o fins i tot Podemos, que ha firmat cegament el suport al projecte, o la CUP, que de la pagesia només li preocupen els drets dels temporers.

El FNC treballarà perquè aquesta modernització no acabi sent un cop de gràcia per a aquesta pagesia, demanant, en primer lloc, una concentració parcel·lària voluntària, i que el cent perc centdel cost de la modernització sigui assumit per les administracions o es pagui amb els beneficis que ha de portar la venda de l’aigua sobrant.

 

Josep Reñé Reñé

 

Col·laboreu amb el FNC