La demagògia i el biaix del Sindicat de Llogateres

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Ja fa temps que diversos mitjans de comunicació fan propaganda encoberta d’algunes organitzacions que actuen en nom d’interessos ben legítims però que, si un grata una mica, pot comprovar que són simples instruments de l’extrema esquerra dogmàtica i que tan sols pretenen construir un relat on hi hagi uns “bons” i uns “dolents” i on, per descomptat, la superioritat moral és de la seva banda. 

El curiós és que, com és habitual, fan una barreja d’arguments sensats encarats a la solució del problema de l’habitatge però no ho expliquen tot ni, encara menys, busquen l’acord. De fet, utilitzen aquest problema ben real per fer les seves proclames i desqualificar qualsevol altra postura, ja sigui diametralment oposada o matisada. 

El mateix nom ja és equívoc. El seu objectiu, com es demostra cada dia, no és només defensar els drets dels llogaters sinó també atacar la propietat privada i estendre l’hegemonia cultural de les esquerres del s. XXI —que, tot digui dit, tenen ben poc a veure amb les reivindicacions obreres històriques— a tota la societat a través del dogmatisme, el populisme, la difamació i, no ho oblidem, les pràctiques delictives, com el suport a l’ocupació, l’impediment que es compleixin les resolucions judicials i el suport a la immigració il·legal. Els proposo un nom més escaient: Sindicat de Llogateres contra el capital i la propietat privada. 

Cal dir, però, que són molt hàbils: juguen amb el pòsit progressista dominant a Catalunya, combinant l’humanitarisme i el bonisme extrem dels catalans, barregen situacions molt diverses (una cosa és denunciar pràctiques il·legals del propietari i una altra afavorir l’ocupació contra propietaris legítims), fomenten les regularitzacions d’immigrants, quan és tot un altre tema, etc. 

No proposen solucions, només preveuen decrets per a limitar el dret de propietat (que ja és limitat per la seva funció social) i encabir els “pàries de la terra” (si pot ser immigrants de tot arreu millor). No pensen en la resta de veïns, ni en les limitacions econòmiques de les administracions (és a dir, dels contribuents), ni en la necessitat de mantenir cohesionada la societat sense desfigurar-la econòmicament i cultural. De fet, són els perfectes aliats dels grans tenidors que tant denuncien, l’altra part necessària de la pinça que estreny petits propietaris i classe mitjana del país. És clar que a molts d’ells, sobretot als capitostos, això no els interessa, ja que l’anticapitalisme populista importat directament de l’Amèrica Llatina no hi entén, ni vol entendre-hi, de treball, d’estalvi ni de nació estructurada. 

També saben centrar-se en el que els interessa: plantegen les evidents injustícies del sistema però mai es fan ressò de les ocupacions avortades, encara que sigui per simples delinqüents o màfies. Proposen topalls de preus que l’únic que provocarien seria l’amiguisme en els contractes, però sobretot la reducció del parc i, per tant, l’oferta de pisos de lloguer. Denuncien el “racisme institucional” al Parlament (!) i el “racisme immobiliari”, confonent termes i tergiversant conceptes, i sense tenir en compte el legítim dret del propietari a llogar a qui vulgui segons els seus criteris. 

Per què no consciencien dels deures dels llogaters per evitar que uns quants deixin malament a la resta? 

Per què no denuncien les ocupacions que creen malestar al veïnat? O és que volen fer-nos creure que només són provocades pels grans tenidors? 

Per què només reclamen lloguers socials que només poden contribuir a la retirada de pisos del mercat? 

Per què no reclamen i es feliciten de les cessions de pisos a les administracions per a lloguer social gràcies a la negociació? 

Per què no expliquen als seus associats i «beneficiaris» de les seves accions que el país s’ha construït a força de treball i no simplement parant la mà? 

A tall d’exemple podem esmentar el cas de l’ocupació d’11 pisos propietat del SAREB a Vilafranca del Penedès, el proppassat 7 de juliol. No serem nosaltres qui defensem l’anomenat “banc dolent” i les pràctiques il·legals que pugui realitzar, per això hi ha les administracions, per fer complir l’actual Llei 1/2022, del 3 de març, de modificació de la Llei 18/2007, la Llei 24/2015 i la Llei 4/2016 per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge. Ara bé, d’aquí a fomentar activitats delictives utilitzant un sentimentalisme i una demagògia escandalosa i obviar les conseqüències negatives que se’n deriven hi ha un bon tros. 

Podeu llegir al Twitter les argumentacions i justificacions del Sindicat: 

Fil de l’Assemblea feminista La ruda 

Fil del sindicat de Llogateres i Llogaters 

Curiosament, el proppassat 24 i 25 de juliol, també a Vilafranca del Penedès, la Policia Local i els veïns van evitar l’ocupació de dos immobles. D’aquest fet no se’n fan ressò, no devien ser de la seva “colla” o potser és que aquestes ocupacions eren “dolentes” i les seves no? 

Fil de l’Ajuntament de Vilafranca 

Les conseqüències dels actes del Sindicat de Llogateres i del seu discurs són a la vista de cada cop més catalans: 

Inseguretat jurídica dels petits propietaris davant les ocupacions, ja sigui des d’un primer moment o per finalització de contracte, destrosses un cop finalitzat el contracte o impagaments reiterats. 

Menys oferta de pisos de lloguer. Davant el perill de “picar-se els dits”, molts petits propietaris opten legítimament per tancar el pis o vendre’l. 

Degradació d’edificis i barris. Les ocupacions, ja siguin de màfies que relloguen els pisos o d’ocupacions “ideologitzades” com les que fomenta l’esmentat sindicat, contribueixen a la degradació i a la suspicàcia envers “qui no paga i usurpa”, i provoquen una fugida i pèrdua de valor, no tan sols econòmic sinó també social del barri. 

Desnacionalització del país. Casualment, la majoria d’ocupacions no allotgen famílies del país, amb la qual cosa fomenten una despersonalització i descatalanització accelerades. 

Inexactituds i biaix que podem trobar al web del sindicat: 

– “Hi ha milers de pisos buits (uns 430.000 només a Catalunya), molts d’ells en mans d’una banca rescatada amb diner públic, que es treuen del mercat per especular i fan pujar els preus artificialment.” 

S’obliden de dir que, segons el Pla Territorial Sectorial d’Habitatge de Catalunya (2021), 65 % d’aquests pisos no són accessibles per diversos problemes estructurals o d’humitats, i que no són habitables. Per tant, la xifra real són uns 150.000 pisos realment buits. Tampoc esmenten el temps que fa que són buits. La nova llei obliga els grans tenidors a llogar els pisos que fa més de 2 anys que són en aquesta situació, de manera que la xifra esmentada encara es redueix més. 

Viure a la ciutat on has nascut i has crescut, i ho van fer els teus pares, és un dret, sí. A quants quilòmetres has de viure d’on treballes, d’on van a escola els teus fills, d’on viuen els teus pares, a qui cuides o que cuiden de tu?” 

A qui dóna servei el sindicat? Als habitants de tota la vida o a nouvinguts que no tenen cap mena d’arrelament al nostre país? 

Parlar de regular els preus no vol dir que el propietari deixi de tenir rendibilitat.” 

Paral·lelament, per què no parlen de la protecció del propietari davant impagaments i destrosses per mantenir aquesta rendibilitat i que no retiri el pis del mercat? Segons sembla, consideren que ja estan prou protegits, quan tothom sap que això és fals. 

La gran majoria dels llogaters que impaguin ho fan per imperatiu de les circumstàncies: situacions d’atur, de pobresa, etc. 

I és el propietari qui se n’ha de fer càrrec? 

“Els mitjans emfatitzen la imatge del petit propietari que tem pel seu habitatge buit. Però quin percentatge real hi ha de cases en mans de famílies i petits propietaris?” 

Segons dades de la Generalitat, “només” 25 % de les ocupacions afecten petits propietaris. 

No tot és blanc o negre, algunes de les reivindicacions del sindicat són justes i poden ser assumides per gran part de la societat catalana. Ara bé, que no ens vulguin fer passar bou per bèstia grossa, la reivindicació dels drets legítims dels llogaters segons la llei no s’ha de fer servir per barrejar-hi altres temes i contribuir a la deslegitimació de la propietat privada, així com per fomentar una immigració desmesurada. Això sí, en nom de l’antiracisme i la lluita contra l’exclusió social, però sempre pagant els mateixos, els contribuents. 

Cal respectar drets i deures de propietaris i llogaters, donar seguretat jurídica i perseguir de veritat les pràctiques fraudulentes d’ambdues parts. 

Un catalanista del Penedès

Col·laboreu amb el FNC