Ja n’hi ha prou de recular

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Català que dius ‘volem acollir’ però fuges a una urbanització, un llogaret idíl·lic, que deixes la ciutat perquè és inhabitable: aviat no tindràs lloc on amagar-te.

Català que has fet bandera de la teva ideologia de la tolerància i del ‘no t’emboliquis’, de callar quan els talibans del discurs hegemònic deixaven anar en una conversa que el que tu penses és ser ‘retrògrad’, ‘intolerant’ o ‘carca’.

Tu que et refugies en les restes de les riqueses de la família, però saps que l’economia i la societat no van bé, que saps que s’estan aplicant polítiques per a eliminar la classe mitjana, i que per això no es tornarà a créixer ni a crear riquesa com es feia 20 anys enrere, i tot i així no hi fas res ni t’organitzes.

Català que has canviat de llengua mil voltes, que has cedit per no passar ‘una mala estona’, o el que hauria estat millor encara, que no has exigit mai que l’administració sigui qui et garanteixi els teus drets lingüístics.

Sí, tu, català. Disculpa’m si et desvetllo del dolç son de la comoditat i l’escapisme: no podràs fugir enlloc perquè el caos està arribant a tots els racons de la nostra estimada Catalunya.

Has callat quan calia dir NO a certes actituds i has cedit als convits a la inacció davant de la brutor, el vandalisme, la mentida o la censura.

Has abraçat el passotisme i el relativisme moral, has rigut les gracietes de la progressia i el materialisme, i has optat per la comoditat de no deixar anar un ‘NO’ quan calia. Has anat deixant que el mal i l’error s’estenguessin, no has dit les coses pel seu nom i no has tret l’espasa per a defensar la veritat: ara tindràs la guerra i, si perds, perdràs el País.

Esper, almenys, que en la batalla et redimeixis.

Joaquim Garrigós

Col·laboreu amb el FNC