Independència sense nacionalisme?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Fa més de quinze anys Josep-Lluís Carod-Rovira ja va començar a teoritzar sobre un suposat independentisme no-nacionalista, com si una cosa fos possible sense l’altra. Com si es pogués fer una truita sense trencar cap ou. D’aleshores ençà, l’independentisme “oficial” català ha anat bandejant els seus elements doctrinals basats en la nació, en la cultura, en la identitat i, a voltes, fins i tot, en la llengua.

Volem un discurs independentista desarrelat?

Aquest independentisme oficial, l’independentisme dels grans partits, en el seu afany de sumar adeptes procedents de la immigració espanyola, ha decidit allunyar l’actual reivindicació independentista del discurs nacionalista i separatista català anterior a 1939, fortament culturalista —i que segons els cànons progres actuals seria tractat de xenòfob o essencialista— i arrelat a la història. Per contra, s’ha promogut un discurs (suposadament) independentista desarrelat, de tabula rasa, segons el qual podria semblar que Catalunya fins fa quatre dies era un territori deshabitat, sense història, al damunt del qual s’hi ha de construir un estat totalment nou de trinca, a l’estil dels Estats Units del 1776, nació gresol d’immigrants europeus de diverses procedències.

Aquest és el nefast discurs del “nou país” de l’ANC, un discurs que amaga que fins el 1714 Catalunya ja fou un estat independent i que el que cal és restituir aquest estat tot adaptant-lo al present.

No hem d’amagar la nostra història i la nostra cultura

L’adopció d’aquest discurs no ha fet altra cosa que continuar amagant a la majoria dels catalans la història de Catalunya i la història del nacionalisme català, que va aparèixer a mitjans del segle XIX al voltant de la Renaixença —moviment d’arrel eminentment culturalista, com no podria ser d’una altra manera— i que fou brutalment anorreat l’any 1939. El nacionalisme i els elements culturals i històrics de la reivindicació nacional són a la base de qualsevol moviment independentista mínimament seriós, són el ciment que uneix els maons que construeixen i donen solidesa a l’edifici de l’independentisme. Sense aquest ciment, l’edifici s’esfondra.

Per la restitució legítima de l’Estat català

Una altra de les conseqüències pernicioses d’aquest discurs desarrelat ha estat llevar legitimitat a la reivindicació catalana en l’àmbit internacional. Els estats poden entendre i poden arribar a respectar i a tenir en consideració —no dic a donar suport— la lluita d’una nació sense estat que denuncia que la seva llengua és bandejada, que la seva cultura és menystinguda i arraconada i que l’estat que els ocupa és això, és un estat ocupant i és il·legítim perquè és estranger. Però mai prendran seriosament un moviment que no reivindica la restitució de l’antic estat liquidat per la nació ocupant i que no té com a eix central la reivindicació de la seva cultura i dels seus símbols nacionals. Amb aquest discurs tou i asèptic de l’independentisme no-nacionalista, ens prenen com una “Padània” qualsevol.

En aquest sentit, en quin moment els polítics processistes catalans han denunciat internacionalment que Catalunya és una nació i un estat ocupat per Espanya i per França, estats que han fet tot el que han pogut per anorrear la llengua catalana i per destruir la nostra cultura? Mai.

Reivindiquem el nacionalisme català històric

Aquest és un dels motius pels quals el Front Nacional de Catalunya ha saltat a la palestra política, perquè som conscients que cap partit (suposadament) independentista ha fet seu el nacionalisme català històric. I quan diem nacionalista no ens referim, evidentment, a la versió estrafeta del nacionalisme que va representar durant més de tres dècades Convergència i Unió. El Front Nacional de Catalunya es declara hereu ideològic d’Àngel Guimerà, de Josep Puig i Cadafalch, de Domènec Martí i Julià, de Daniel Cardona, de Manuel Carrasco i Formiguera, de Josep Dencàs, dels germans Badia, de Jaume Martínez Vendrell…

El Front Nacional de Catalunya vol recuperar el nacionalisme d’aquells catalanistes radicals de fa cent anys per posar-lo al servei de la consecució de la Catalunya catalana que ells volien i de la restitució de l’estat català independent que ens fou arrabassat fa tres segles.

 

Fèlix Rabassa Martí

 

4 d’abril de 2021

 

Col·laboreu amb el FNC