Fronteres segures

Fronteres Segures
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Tota nació, per a prosperar econòmicament, ha de menester fronteres segures: posar marc territorial a un mercat i concentrar-hi la força de treball.

Contemporàniament, això se sap bàsicament del s. XIX ençà, amb la creació de molts dels Estats moderns, però essencialment, a partir dels que podríem anomenar com a principals ‘exemples reeixits’: els EUA i Alemanya.

Alemanya motor econòmic d’Europa

Dit de forma ràpida, els alemanys, vers la fi del s. XIX, deixen d’emigrar en massa cap a països com els EUA, superen la Gran Bretanya en productivitat al tombant del s. XX i esdevenen el motor econòmic d’Europa que són avui.

Aquest canvi radical es degué essencialment a quatre factors:

  1. La unificació dels diferents territoris alemanys sota un únic Estat (abolint impostos entre províncies, la famosa ‘Zollverein‘).
  2. La generació d’una massa territorial i de població crítiques suficientment grans com a mercat interior.
  3. La construcció de grans infraestructures per al transport de mercaderies.
  4. L’establiment del control del trànsit transfronterer de mercaderies i de persones.

La cultura del treball

El reeiximent econòmic alemany i d’altres països no és un fet fortuït. Molts països no tenen grans recursos naturals ni hereten grans imperis, però en canvi sí que tenen una determinada cultura, gestada durant els segles anteriors, que en permet l’emergència en qüestió.

Concretament, ens agrada pensar que el reeiximent que suara esmentàvem és conseqüència de la suma de les teories de grans filòsofs, com ara Johann G. Fichte, més l’aplicació pràctica (fronteres i xarxa ferroviària) per part d’intel·lectuals com Friedrich List (que podríem considerar com el pare de l’economia nacionalista), sobre una base de segles de ‘cultura del treball’, liderada en aquest cas en gran mesura per l’orde dels benedictins (‘Ora et Labora’).

Això, en essència, permet explicar com països veïns tenen de vegades nivells de progrés social tan diferents.

Una economia que alci el vol

Podem veure, doncs, entre altres factors, que comptar amb unes ‘Fronteres segures’ permet començar un camí cert vers el desenvolupament econòmic dels països.

Disposar-ne, certament, és protegir la pròpia població de la desestabilització davant la importació de béns a preu de saldo, que pot arruïnar els manufacturers locals, i també, per efecte de la disrupció del mercat laboral, de la possible arribada en massa de mà d’obra barata, que inevitablement empeny els sous a la baixa.

Amb això no es pretén fer un cant a l’autarquia ni oposar-se al comerç internacional, però certament, avisar sobre els riscos i usos emmetzinats de la paraula ‘llibertat’ quan s’aplica al món de l’economia.

Respecte pel bé comú

Cal saber que la mà d’obra és sempre en tot procés productiu un dels principals, si no el principal, cost econòmic. Reduir-ne el pes relatiu dins del còmput global dels costos de producció és, doncs, essencial per a incrementar el benefici econòmic final. No és cap secret, alhora, que qualsevol empresari, gran o petit, està interessat a maximitzar el benefici de tota transacció econòmica, per tal de poder-se enriquir (fet, en principi, ben legítim).

Resulta clar, també, seguint aquesta lògica, que si en el si de la societat no hi ha un predomini clar de la llei moral i el respecte pel bé comú, aquesta voluntat d’obtenir el màxim benefici es pot perseguir a qualsevol preu, i això pot portar al desastre: hom corre el risc, en efecte, que fàcilment s’arribi a casos d’abusos socials i laborals.

Certament, la reducció dels costos en mà d’obra no es pot fer per mitjà d’una simple reducció salarial, car això abocaria fàcilment un gran nombre de famílies a privacions i dificultats: coincidirem que no seria moral.

Globalisme, o maximitzar beneficis a qualsevol preu

Tanmateix, es pot observar de forma diària que l’oligarquia, com més amunt de la piràmide de poder, més interès té a obrir fronteres, precisament per a satisfer aquesta maximització del benefici a qualsevol preu. Són els famosos ‘globalistes’.

Sovint aquesta ‘liberalització’ de les fronteres es fa sota pretextos humanitaris i de compassió, o sota arguments de ‘llibertat comercial’ (en el cas de les mercaderies). Cal no enganyar-se, però: cap país pot prosperar realment si no té clars els límits del seu territori. La resta són beneficis individuals i socialització dels costos.

Ens hem de vendre el país pels beneficis econòmics d’uns quants?

El treball (humà) és la base del valor i l’edificació de riquesa en tota societat. En això, de Marx a Joan Pau II, passant per Locke, Hume o Adam Smith hi ha un consens molt ampli. En el que no hi ha entesa és sobre si de les hores de treball aplicat en un producte se’n pot deduir el preu (el greu error que cometen els marxistes al meu entendre), o si per contra cal que el mercat dicti aquest preu. En el que segur que coincidim la majoria és que el fet econòmic no es pot ni s’ha de separar del rerefons moral, si no es vol acabar en un pou sense fons com a societat.

Aquest és, en fi, un debat fonamental, que cal dur a terme amb urgència al nostre País.

 

Jaume Soler
Militant del FNC

 

Enllaços d’interès:
Criteris generals de política agrària
L’Estat independent que volem

Col·laboreu amb el FNC