Fem front pel català 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

El català és avui una llengua minoritària i minoritzada al seu territori.  

Qualsevol observador imparcial constatarà que el català arrossega una situació de precarietat. En època franquista, el català no era present a les institucions, però era viu al carrer; avui dia, és present a les principals institucions catalanes i oficialment és llengua vehicular a l’ensenyament, però al carrer és minoritari.

Adonem-nos de la terrible contradicció que representa tenir una llengua pròpia (com estableix l’Estatut) i que aquesta llengua tingui una presència migrada en la major part d’àmbits comunicatius de la societat, mentre que és el castellà la llengua hegemònica, la que coneix tothom i la més parlada. La condició de llengua omnipresent de què gaudeix el castellà a Catalunya hauria de correspondre, per justícia i normalitat, al català. 

Estem en situació d’emergència lingüística 

L’experiència científica ens demostra que les situacions d’anomenat bilingüisme social no han estat mai estables, sinó que sempre una llengua (la dominant) acaba imposant-se a l’altra fins a desplaçar la llengua subordinada. Se’n diu “conflicte lingüístic”. 

 Cal insistir-hi més?: quina és la llengua que adopten els estrangers establerts a les terres de parla catalana? En quina llengua majoritàriament ens hi adrecem? Quina llengua és la que triem davant de desconeguts? En quina llengua s’escriuen majoritàriament els contractes de lloguer de pis? Quina llengua es parla als patis de les escoles? En quina llengua s’imparteixen moltes hores de classe? Si exceptuem el teatre subvencionat, en quina llengua s’expressen l’oci, el cinema o els mitjans audiovisuals al nostre país? Quantes vegades renunciem a fer servir la nostra llengua per por de no ser entesos o atesos? 

El català ha de tornar a ser la llengua hegemònica a Catalunya. 

És urgent revertir la situació. Per això, si volem preservar la nostra llengua i la nostra cultura haurem de ser Estat independent i aplicar les mesures necessàries de restitució de la catalanitat: 

  • Reconèixer la llengua pròpia del país com a única llengua oficial. 
  • Instaurar com a requisit imprescindible el coneixement del català en l’àmbit laboral. 
  • Normalitzar l’ús actiu del català en totes aquelles feines i activitats que es desenvolupin de cara al públic (comerç, serveis, administració, ensenyament, ordre públic…). 
  • Catalanitzar l’administració de justícia. 
  • Regular la immigració en funció de la capacitat d’integració lingüística i cultural del país.

 

Clama al cel que sense la capacitat de decisió d’un estat propi no ens en sortirem, perquè cada dia som menys i més residuals. Mentrestant, hem de ser ferms i parlar en català amb orgull, a tot arreu, amb tothom i a tothora. 

El Front Nacional de Catalunya és l’únic partit que es compromet pel català 

Una situació d’emergència lingüística com la que pateix la llengua catalana exigiria una resposta contundent dels nostres governants i de la societat. No és el cas, preval el negacionisme. Sols algunes veus expertes adverteixen de l’esdevenidor que espera a la nostra llengua; tan sols un partit, el Front Nacional de Catalunya, alça la veu i es compromet a revertir la situació amb fermesa, fent que el català esdevingui llengua obligatòria, de prestigi i normal al nostre país. Com? Emparant totes les iniciatives que en fomentin l’ús i aplicant, com hem dit, una política de normalització lingüística sense concessions, que exigeixi el coneixement de la llengua per treballar al país, assegurant el català com a única llengua que el ciutadà té el dret de conèixer i el deure d’emprar. 

El processisme no vol afrontar la realitat per covardia i absència absoluta de responsabilitat nacional. Desenganyeu-vos-en i fem front comú per la llengua. 

 

Salvi Pardàs i Sunyer 

Llicenciat en Filologia i professor de llengua i literatura catalana 

Col·laboreu amb el FNC