Esquerra Republicana… de Catalunya?

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Hi va haver un temps que Esquerra Republicana de Catalunya es presentava com una alternativa a l’autonomisme, com una possibilitat d’esdevenir el partit dels independentistes. Malauradament, davant de l’ocasió de tocar poder, van preferir fer de Dr. Frankenstein i editar dos tripartits amb partits a favor de l’ocupació de Catalunya. Després van portar Oriol Junqueras per redreçar la situació, però sembla ser que ha sigut pitjor el remei que la malaltia.

ERC, ara Esquerra Republicana, ha deixat de ser a hores d’ara un partit nostre, ja no representa els patriotes catalans ni el poble català, sinó a una casta parasitària de trepes i vividors de la política que han fet de la descatalanització de Catalunya el seu modus vivendi. Fins a tal punt que, quan perceben, per mínim que sigui, qualsevol indici que es desviï un mínim del pensament únic que volen imposar —com la resta de partits— i que pugui qüestionar les seves posicions, recorren ràpidament a l’ús de paraules amb voluntat estigmatitzadora (nazi, feixista, extrema dreta, etc.).

Aquest ús incorrecte perjudica doblement el debat: per una banda, qualifica l’interlocutor amb uns conceptes satanitzats després de la segona guerra mundial i, per tant, sense possibilitat d’excusa, i per l’altra, confon i banalitza l’autèntic significat d’aquestes paraules, fent que l’extrema dreta pugui habitar entre nosaltres sense ser detectada.

Més que un partit, ER és en la pràctica un sindicat mafiós, els membres del qual es donen suport entre ells per repartir-se el botí, ni que siguin les molles que els llança l’Estat espanyol per premiar la seva traïció i la seva fidelitat canina. L’organització actual, monopolitzada per aquesta colla d’indesitjables, ja no té res a veure amb allò que fou al començament, ni amb els nobles anhels dels fundadors com Francesc Macià, i dels qui en mantingueren el caliu durant molts anys com Heribert Barrera, qui en vida ja va ser apartat i maltractat pels seus propis deixebles. Cada cop més són una mena de secta nefasta que sota el maquillatge vol ocultar tanta immundícia i amagar tones de rufianisme, en el sentit més literal del terme.

En definitiva, la seva manera de fer política és un veritable càncer per als objectius del nostre país, un mal dolent que caldria erradicar abans no sigui massa tard. El vaccí per la cura és dotar les institucions de Catalunya de nacionalisme en la dosi adequada, que ha de ser necessàriament potent, per tal de defensar el catalanisme, denunciar els casos d’endofòbia i catalanofòbia, defensar el mandat del Primer d’Octubre, defensar la unitat de la llengua i de la nació i desenvolupar una sèrie de polítiques per quan assolim un Estat Català independent.

Vull fer una crida a tots els patriotes que resten a Esquerra perquè abandonin aquesta formació i s’animin a allistar-se al Front Nacional de Catalunya, que és l’únic partit polític decidit a fer un front nacionalista per defensar Catalunya.

#FesFront per l’#EstatCatalà

Laia Vila
Militant del FNC

 

Col·laboreu amb el FNC