En suport a la nostra policia

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Aquests dies la premsa s’ha fet ressò d’una agressió per part d’un grup nombrós de joves a una patrulla del cos de Mossos d’Esquadra a la població de Pallejà. Els joves estaven bevent i fent aldarulls, i quan els agents van intentar identificar-ne alguns aquests van començar a insultar-los i a llançar-los objectes contundents, i se’ls van llençar al damunt tot envoltant-los i colpejant el vehicle policial. Però, malgrat que la premsa no en parli, no ha sigut l’única agressió patida per cossos policials aquests dies: l’endemà, dos agents de la policia local de Matadepera van acabar a l’hospital després de ser agredits en una intervenció en una festa il·legal, i la setmana anterior havien rebut quatre agents de la Guàrdia Urbana de Badalona.

Podria anar posant més exemples, perquè malauradament aquest any passat els delictes d’atemptat contra els agents de l’autoritat han augmentat pràcticament un 50 % respecte a l’any anterior. Òbviament, aquest augment ha estat influït per les mesures restrictives adoptades pel govern català i per l’espanyol per fer front a la pandèmia de la Covid-19 que els agents han d’aplicar a la població. Ara bé, de la mateixa manera que no van dotar els metges de més mitjans per combatre mèdicament l’epidèmia tampoc ho han fet amb els policies dotant-los del que els caldria per a fer complir les diverses restriccions.

En ambdós casos, el govern català ha actuat amb negligència, i si bé és cert que els metges combaten l’epidèmia un cop les persones estan infectades, són els policies els qui, gràcies a la seva feina, eviten que ens infectem. I és que la seguretat activa és tant o més important que la passiva. Ja ho diu la dita catalana: val més prevenir que guarir. Tenim uns policies que s’estan literalment trencant la cara per salvar la població, que són agredits, molts s’han infectat, molts s’han aïllat per no infectar les seves famílies i, fins i tot, alguns han mort.

I, en lloc de ser recolzats per l’administració, es troben en primer lloc que la Generalitat tan sols ha cobrat el 5 % de les denúncies que van posar el març passat, amb la qual cosa ha tret importància i menystingut la feinada que van fer. A més, a l’hora de donar una prima als serveis d’emergència per la gestió de la Covid-19, el govern de Jxcat i ERC la volia donar a tothom excepte als policies, i això que, tret d’alguna policia local previsora, la majoria d’agents de les policies locals i del cos de Mossos d’Esquadra van haver-se de pagar de la seva butxaca els EPI per tal d’estar protegits i no infectar-se. Però el més greu de tot és que no s’ha fet cap mena de legislació per protegir els policies i continuem amb la vergonyosa normativa que estipula que agredir un policia són simplement 150 euros de multa.

Si de veritat volem ser un estat, hem de començar a creure’ns-ho, i un estat té quatre potes: la sanitat, l’educació, l’economia i la SEGURETAT. No sé quin estat volem ser si un grupet de txitxarel·los pot atacar una patrulla de la policia de Catalunya amb total impunitat. En uns moments de crisi sanitària com els actuals cal que els qui estiguin al capdavant de les institucions hi creguin i les defensin. Que els metges, els bombers, els mestres i els policies sàpiguen que tenen darrere seu uns dirigents que creuen en ells i que els recolzaran a les verdes i a les madures, perquè al cap i a la fi treballen pel bé de la ciutadania, un bé pel qual no sembla que treballi l’actual govern de la Generalitat.

És l’hora del canvi, és l’hora del FRONT NACIONAL DE CATALUNYA.

Jordi Casacuberta
Secretari General del FNC

Col·laboreu amb el FNC