Els Fets d’Octubre de 1934 i de 2017

Fets d'Octubre
Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Avui fa vuitanta-sis anys, en el que es recorda com els Fets d’Octubre de 1934, Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya, va proclamar, des del balcó del Palau de la Generalitat, l’Estat Català. No obstant, tal com ja havia passat l’any 1931 amb Francesc Macià, no es tractava d’una declaració d’independència, sinó d’un impuls al federalisme espanyol: es declarava l’Estat Català dins una República Federal Espanyola que encara no existia.

El 27 d’octubre de 2017, ara fa tres anys, en un context d’inestabilitat social, crisi econòmica i pèrdua de credibilitat d’Espanya a nivell internacional, Carles Puigdemont proclamava (suposadament) la independència de Catalunya. Vuit segons després, la declaració era deixada en suspens per iniciar un diàleg amb Espanya que, lògicament, no s’ha materialitzat. Tampoc en aquest cas es tractava d’una autèntica declaració d’independència, ja que només se’n va llegir la part declarativa.

Sense entrar a valorar els detalls d’ambdues declaracions d’independència, cosa que probablement requeriria més d’un article, és evident que ambdues van resultar fallides. I és evident que hi ha cert paral·lelisme entre ambdues pel que fa als errors que els seus impulsors van cometre.

Llegir el context, identificar l’enemic

Un dels primers errors que va cometre el govern Companys va ser no entendre el context.

Sí, el nou govern de la CEDA amenaçava les millores socials que s’havien assolit en els primers anys de la República. I sí, hi havia un clima d’inestabilitat social que podia ser que afavorís alguns canvis a nivell polític. Fins aquí Companys i els que li feien costat anaven ben encaminats.

Però van pressuposar un suport popular amb el qual en realitat no comptaven i, a més, van pensar que les organitzacions obreres estarien d’acord amb el que ells plantejaven. No van tenir en compte el pes de les diferències ideològiques entre el nacionalisme català representat per ERC i l’obrerisme, especialment el de la CNT. Les organitzacions obreres no es refiaven de la Generalitat, i van ignorar l’alçament.

Ignorar la mentalitat castellana

De fet, tant els protagonistes dels Fets d’Octubre de 1934 com els dels altres “fets d’octubre”, els de 2017, van demostrar desconèixer completament la mentalitat castellana: van esperar que l’Espanya republicana i d’esquerres es posés de la seva banda, ignorant que, per a un espanyol, Espanya va sempre primer. O això, o realment sabien que Espanya mai no ens deixaria marxar (ni tan sols a mitges), i ja els anava bé.

En ambdós casos els responsables de la “revolta” van mantenir-se dins del marc referencial espanyol. No tan sols això, sinó que es va pretendre deixar en mans d’Espanya el que només corresponia al poble català. Se’ls va donar l’última paraula sobre si podíem decidir la forma de governar-nos.

Tenint en compte que Espanya és un invent que només té sentit si es manté la ficció de la unitat, esperar que reaccionessin de forma diferent a com ho van fer era realment absurd. Ja ho era el 1934, després de l’experiència de 1931, i encara ho era més el 2017. Cal tenir present que llavors ja es podien recordar no un, sinó dos intents fallits i, a diferència dels fets de 1934, no es comptava amb el suport dels Mossos.

Manca de planificació

En ambdós casos, a més, es pot observar una completa manca de planificació. Sí, sí, ja sé que molts pensen que preparar l’1O va ser una gesta impressionant ateses les circumstàncies. I és cert que moure totes les urnes amb discreció, protegir els col·legis i aconseguir que el referèndum es fes va ser un gran què.

Però això va ser tot. Ni els responsables dels Fets d’Octubre de 1934 ni els dels “fets d’octubre” del 2017 tenien preparat l’endemà. En el cas del 34, no s’havia traçat un pla viable de defensa del territori en cas que Espanya no ho aprovés o no s’obtingués el suport popular desitjat. Hi va haver certa resistència, però no responia a cap estratègia definida. En el cas del 2017, no tan sols no s’havia pensat en com resistir, sinó que tampoc s’havien preparat les estructures promeses, sense les quals cap estat pot funcionar.

La raó d’aquesta manca de planificació va ser diferent en cada cas. El 1934 no es va planificar res perquè s’esperava que Espanya (una part del país, almenys) acceptés la nova situació.Però, per què no es va preparar res el 2017? Podria ser que, simplement, no confiessin en el poble de Catalunya, i que creguessin que el referèndum seria impossible per la pressió policial, o que, almenys, no anés prou gent a votar.

Diferències entre el Fets d’Octubre i la pseudoDUI de 2017

Encara que en cap dels dos casos es va poder culminar l’objectiu i malgrat que en ambdós casos es va confiar excessivament en Espanya, almenys els governants de 1934 van fer un intent seriós. El seu objectiu era molt més modest que el que els processistes han utilitzat durant anys per mantenir-se al poder, però també era més assolible. Només l’excés de fe en l’esquerra espanyola en va evitar l’assoliment.

En canvi, el Procés, a la fi del qual, sortosament, assistim ara mateix, no pretenia independitzar Catalunya. Per això, fins i tot comptant amb el suport de gran part de la població, no es va lluitar per assolir la independència. No s’esperaven la resistència del poble davant la repressió, no tenien res preparat, i es van apressar a donar pas a un diàleg inexistent.

Almenys, Lluís Companys i els seus van resistir unes hores. Va plantar cara. Van intentar fugir i, quan van ser empresonats, ho van ser després d’haver estat perseguits i arrestats. Els líders del Procés van fugir d’amagat o es van entregar a la justícia espanyola. Van confiar que els jutges espanyols serien comprensius, ja que la DUI no havia estat de veritat.

Companys i els seus van fracassar, però Puigdemont i els seus ni tan sols van intentar-ho. Hauria estat molt demanar que els governants que ens han tocat haguessin estat, almenys, conseqüents amb els objectius que proclamaven?

#FesFront per l’#EstatCatalà

 

Eva Pesquera Solé
Coordinadora de participació del FNC