Els empresaris se senten abandonats pels polítics

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Vull donar les gràcies a Salvador de Can Tortós per rebre’ns a les seves instal·lacions i dedicar-me temps per a fer aquestes ratlles que ens han permès de recollir una opinió més del món empresarial. Ell és un empresari dedicat a la producció i venda de plantes ornamentals i arbustives de fa més de trenta anys. En el magnífic aspecte de la seva finca es veuen reflectides la voluntat de qualitat i l’experiència d’anys de treball.

En Salvador m’explica que encara espera alguna de les ajudes de la Generalitat o de l’Ajuntament per compensar el tancament del negoci provocat per la crisi sanitària. “Tot el que veieu és fruit de la meva feina. No entenc que un govern no es preocupi de qui genera feina o pot créixer més… He crescut tot sol i, per sort, el meu sector creix per la venda en línia, i potser la covid ho ha fet possible”.

L’abandonament de les administracions d’aquí contrasta amb el que passa a Holanda, on empreses com la seva reben ajudes per a tot: aigua, llum i serveis. “No entenc les nostres administracions, a les quals, per cert, pago molts impostos, tot i que vaig estar preparat per a no fer-ho”. La seva indignació és més que comprensible, igual que el fet que ja faci anys que no cregui en els polítics.

Un exemple: pel tema de la covid, va oferir la masia a l’administració per si havien de menester un lloc, i van instal·lar-hi uns quants sense sostre. Passat un temps, va demanar si ja havien trobat un lloc definitiu per viure per a aquesta gent, i li van dir que no. “Llavors, amb el cor trencat, vaig haver de dir-los jo que se n’anessin. No vull saber res més dels polítics”.

Sortosament, la tempesta Glòria, que tant de mal va fer a la zona, no el va perjudicar, perquè bon coneixedor del comportament de la Tordera, ja fa molts anys que va aixecar el terreny. Però molts pagesos i veïns perjudicats han vist que amb la covid s’han aturat totes les ajudes. “Fa trenta o quaranta anys que no netegen els sediments de les rieres; més la desforestació. Els rius porten aigua i, naturalment, llavors passa el que passa”.

Pel que fa a la contractació laboral, l’ha feta sempre a través de la PIMEC i la Unió de pagesos. “Ara hi tinc gent fixa, i no sé com va”. L’any 2003, per exemple, anaven a Colòmbia i feien contractes de treball en origen. Tenien sou, casa,  de 6 a 9 mesos de contracte i tornaven al seu país. Si eren correctes, els tornaven a cridar per un altre any. “Això funcionava molt bé”.  

Les administracions tampoc no fan viables les energies renovables, que són una oportunitat per a empresaris com en Salvador. L’Ajuntament de Tordera, per exemple,  ha suspès per unanimitat la producció d’energia renovable en sòl urbanístic i no urbanístic, amb el pretext d’estudiar-ne la regulació urbanística adient. “El problema són els anys d’estudis que calen per a fer-ho. És inviable. Quants anys es triga a recuperar la inversió? Qui ens assegura que funcionarà, si tot depèn de qui és a dalt? No vull res de moment”.

Conclusions:

  • Desafecció política:

Molts empresaris com jo mateixa, que he plegat, ja no creiem en els polítics. Ens trobem desemparats mentre impulsem un projecte, perquè la burocràcia massa sovint el fa inviable. Si tenim un negoci, quan venen temps dolents les administracions no tenen prou recursos per ajudar.

  • Cap ajuda:

Les ajudes per part de la Generalitat són minses, o ni tan sols podem esperar-ne. Molts empresaris, a banda d’aprofitar un ICO o crèdit, s’han de buscar la vida o plegar per la manca d’un suport, ja sigui local o estatal.

  • Falta reciclatge, formació o cursos per a empreses:

La tecnologia digital sembla un món invisible, l’empresari s’hi ha d’espavilar. L’Estat no promou cursos allà on calen: un projecte de futur per a desocupats. Si arriba, hi arriba tard, i sovint ni hi arriba.

  • Les ajudes per desastres naturals:

Davant dels desastres naturals i, en aquest cas, l’arribada de la covid, molts empresaris no han vist cap ajuda. Els polítics es fan la foto i fan veure que atendran el desastre i els afectats. Quan passa un temps i no es rep cap ajuda, millor espavilar-se tot sol.

  • Els polítics han contribuït a crear els problemes socials:

No s’afronta la situació real dels immigrants, tot per guanyar vots amb demagògia i afectant els mateixos catalans. Abans funcionava el contracte en origen de treballadors temporers, però l’afavoriment polític de l’entrada massiva i descontrolada d’immigrants ha portat inseguretat als carrers per manca de feina per a tots.

  • Les energies renovables són inviables per culpa de l’administració:

Potser per a un particular poden funcionar, però per a les petites i mitjanes empreses són inviables. Els ajuntaments poden aturar un projecte per fer-ne un estudi. De fet, al Maresme, un estudi per urbanitzar en una àrea rústica pot arribar a trigar fins a deu anys. Increïble com treballen les oficines públiques.

  • Sense estabilitat política ni de país no avançarem:

La burocràcia comporta que molts projectes no siguin viables. La desafecció política cada cop és més gran. Si tot això ens fa dependre d’Espanya i no fem res per alliberar Catalunya, per fer-la més europea, per transformar el sistema públic, podem preparar-nos per a viure temps de penúries i escassetat. 

 

Maria Bofí 

Col·laboreu amb el FNC