El mal pregon de Catalunya

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

La independència no és impossible per una qüestió política, sinó per una mancança psicològica; fins que no enfortim la psicologia col·lectiva catalana, no hi ha res a fer. Posaré uns quants exemples de feblesa psicològica: 

– Creure que els castellans són un poble germà.  

– Creure que el castellà i la seva cultura enriqueixen la catalanitat. 

– Creure que hom eixamplarà la base a cop de cessió cultural catalana. 

– Creure que la immigració massiva i descontrolada és enriquidora. 

– Creure que el nacionalisme és nociu i que es pot ser independentista sense ser nacionalista. 

– Creure que hom pot salvar el món; no hi ha res més pedant. 

– Creure que els drets són quelcom previ a llur conquesta. 

– Creure que el pacifisme és no fer res: el pacifisme és la més violenta de les ideologies, que fa trontollar les bases del poder i de l’opressió; si no, no és pacifisme. 

– Creure que pel fet de tenir raó ens la donaran. 

– Creure que un país no ha de menester exèrcit; fins i tot en un règim del més càndid anarquisme en caldria! 

– Creure que Catalunya és bona per naturalesa, i que si no ho és, no mereix la independència.  

– Creure que la democràcia és prèvia a la conquesta de l’estat (el poder!). 

– Creure en la bondat de l’esquerra i la maldat de la dreta.  

– Creure que tot el que dic és d’extrema dreta i, per tant, malèvol. 

– Creure que “els oprimits” són bons per naturalesa, i, per tant, no han de menester l’esforç i no han de guanyar-se l’estima. 

Per tot això, i moltes coses que em deixo, Catalunya no és independent. 

 

Josep Maria Fusté de Balanzó 

Col·laboreu amb el FNC