Eivissa, vuit segles catalana

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Avui, 8 d’agost, diada d’Eivissa, recordem que fa vuit segles que l’illa és part de la Nació Catalana. La llengua dels eivissencs és la nostra llengua, la senyera d’Eivissa procedeix de la nostra bandera dels quatre pals, i la gran majoria de les tradicions eivissenques formen part del tronc comú de la Catalanitat.

Fa vuit segles el tremp expansiu de la Nació Catalana, encapçalat per l’Alt Rei En Jaume, després d’abandonar la seva política d’ampliació territorial cap a Occitània, va encaminar-se vers les terres al sud del Principat i vers la Mediterrània. El monarca català posà el seu esguard en les terres valencianes i en les illes Balears i Pitiüses, illes que feia cinc segles que eren sarraïnes.

Les Balears i les Pitiüses eren un niu de pirateria marítima, les falconades de la qual queien damunt les viles i ciutats costaneres catalanes i n’afectaven greument l’economia. Així, el 1229 començà la conquesta de les illes, una empresa que fou molt majoritàriament catalana, puix que als aragonesos no els interessava una expansió de la Corona vers la Mediterrània.

La primera illa a ser conquerida fou la més gran de totes, Mallorca.

Fins l’any 1235 no va començar l’empresa conqueridora d’Eivissa, que fou encapçalada per Guillem de Montgrí, bisbe de Tarragona, l’infant Pere de Portugal, que havia estat comte d’Urgell i Nunó Sanç, comte de Rosselló. Els catalans van assetjar Vila, cap i casal de l’illa, fins que va caure un dia 8 d’agost de 1235. Després partiren l’illa en quatre quartons (el de Balansat, el de les Salines, el de Portmany i el de Xarc), quatre divisions administratives per repartir-la entre els tres feudals i la Corona.

Eivissa fou repoblada amb catalans, que van portar amb ells els nostres llinatges, la nostra llengua i la nostra cultura. A Eivissa hi va restar un nombre de pobladors sarraïns molt important, descendents dels púnics nord-africans que s’hi establiren segles abans de Crist, convertits a l’islam, els quals es fusionaren amb els conqueridors catalans, tot adoptant-ne la llengua i bona part de la cultura. Sembla que alguns costums pre-catalans es van conservar i van tenir continuïtat en la cultura tradicional de l’Eivissa catalana.

Avui Eivissa és tan catalana com fa vuit segles, tot i l’ocupació espanyola, que també aixafa la major part de la nostra Nació, tot i el turisme massiu i despersonalitzador que ha canviat la fesomia cultural i paisatgística de l’illa.

Avui, com ahir, Eivissa és part de la Catalunya Gran.

 

Fèlix Rabassa
Historiador