Educar en la catalanitat

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Aquests darrers anys som testimonis de com la llengua catalana recula en tots els àmbits. Recula, pel que fa el seu ús, al cinema, a la televisió, a l’administració de justícia, a les xarxes socials i en una colla més d’àmbits. I veiem que és entre els joves on el català ho té més complicat per esdevenir la llengua de referència a Catalunya.

Davallada de l’ús del català entre el jovent catalanoparlant

Fa un temps vam conèixer una dada ben preocupant, apareguda a l’informe anual de 2018 de Plataforma per la Llengua: tan sols el 14,6 % de les converses entre joves a les àrees urbanes de la Catalunya sota administració espanyola són en català. 14,6 %! Aquesta dada hauria de fer saltar totes les alarmes pel que fa la salut de la llengua a qualsevol país normal. Però, en aquesta Catalunya autonòmica que mig gestiona el processisme, el Govern —format per JxC i ERC, partits polítics presumptament independentistes— no va fer ni tan sols esment de forma oficial, amb una compareixença pública, d’aquesta notícia tan funesta per a la nostra llengua.

Quines accions enèrgiques i efectives porta a terme el nostre Govern per fer del català la llengua socialment hegemònica a Catalunya? Cap ni una. L’abandonament del Govern de Catalunya pel que fa al foment de l’ús social del català és total i absolut. Ni fan declaracions per plànyer-se d’aquesta realitat tan preocupant ni accions per modificar-la. Silenci i inactivitat còmplices per part de la Generalitat i dels partits processistes amb relació al genocidi lingüístic silenciós que assola la llengua catalana.

Minorització de la població catalanoparlant

És evident que el català recula. Ho veiem arreu. I l’ús social que el jovent català i catalanoparlant fa de la llengua catalana és un altre d’aquests àmbits on la davallada és més palesa. La gran majoria dels joves de llengua materna catalana viuen en llocs del país on el català ja fa anys que és una llengua minoritzada i minoritària. El fet de viure en un ambient espanyolitzat, amb televisió, música, videojocs, xarxes socials i la majoria de companys de classe d’expressió castellana fa que el jovent catalanoparlant, que ja és ben minoritari a Catalunya, inevitablement es castellanitzi.

Predomini de l’ús del castellà al carrer i a les xarxes socials

Ho veig —tots ho veiem— cada dia en les converses que sento pel carrer i als transports públics. I què vol dir, això? Que els nostres joves assumeixen el castellà com a llengua també pròpia, una llengua que en molts moments de la seva vida adquireix una importància, fins i tot, molt superior a la de la seva llengua, el català.

No us heu fixat que els joves catalanoparlants s’expressen majoritàriament en castellà a les xarxes socials? No us heu fixat que, llevat d’unes quantes comarques interiors, força joves parlen un català molt castellanitzat, que fins fa pocs anys només se sentia a Barcelona i a la seva àrea metropolitana? El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme, el Vallès, la Selva de Marina, el Penedès, el Bages i bona part del Camp de Tarragona s’han ben castellanitzat. Força nois i noies catalanoparlants d’aquestes comarques no parlen gaire en català, i quan ho fan és amb un accent clarament acastellanat.

Eduquem els fills en la catalanitat

Cal dir que la responsabilitat dels pares en aquesta qüestió és cabdal. Per fer que el teu fill sigui català i mantingui la catalanitat no n’hi ha prou de posar-li de nom Arnau o Mireia. La majoria dels pares i mares catalanoparlants no han educat els seus fills en la catalanitat. I educar en la catalanitat no és tan sols parlar en català als infants, que també. Vol dir fer-los llegir llibres que siguin molt majoritàriament en català, que escoltin música en català —i no solament música per a criatures—, educar-los en els valors i les tradicions de la catalanitat, ensenyar-los la Història de Catalunya de ben petits. També vol dir que, quan entrin en l’adolescència, caldrà fer-los veure que han de fer servir el català en el seu dia a dia, en les relacions amb els seus companys i amics, amb les seves parelles, quan en tinguin, a les xarxes socials, arreu.

Caldrà que els pares, en aquesta etapa de la vida en què els joves s’obren a tot d’influències externes, la majoria de les quals, malauradament, no catalanes, no es relaxin a l’hora de vetllar pel manteniment de la catalanitat dels fills. Els pares hauran de fer de mestres i guies dels seus fills a l’hora d’impedir que es descatalanitzin lingüísticament i identitària. Si cal, hauran de vetllar per la catalanitat de l’escola on vagin els seus fills. Tot això també vol dir que els pares hauran d’allunyar tant com puguin els seus fills de la influència del castellà: de la música en castellà, dels llibres en castellà, de la televisió en castellà, de l’oci, al capdavall, en castellà.

Denunciem la negligència del Govern català

Malauradament, com que el Govern català ha abandonat les seves responsabilitats a l’hora de fer que el català sigui la llengua dominant en la societat catalana, si volem que la nostra llengua i la nostra identitat perdurin, haurem de ser els catalans els qui, individualment o organitzats en associacions de defensa de la nostra llengua i de la nostra cultura, haurem de suplir amb el nostre esforç i la nostra perseverança la feina que les administracions catalanes, governades per partits suposadament independentistes, no fan. Tanmateix, no hem pas de deixar d’exigir al nostre Govern que legisli i, sobretot, faci complir les lleis el compliment de les quals seria beneficiós per a la nostra llengua.

Fem front per la recuperació i la pervivència de la llengua i la cultura catalanes

Afiliant-nos al Front Nacional de Catalunya, l’únic partit polític català que expressa amb nitidesa que un dels seus principals objectius polítics és la recuperació de la l’hegemonia lingüística a Catalunya per al català, també contribuïm a la recatalanització del nostre país.

Així, haurem de maldar per evitar que el llegat identitari dels nostres avantpassats, de la gent que va viure en el passat en aquesta terra, que en va afaiçonar la cultura i en va delimitar les fronteres, es perdi sense remei. L’avenir de la nostra llengua i de la nostra identitat és a les nostres mans.

 

Fèlix Rabassa Martí

 

Col·laboreu amb el FNC