Demografia, el cas paradigmàtic d’Artesa

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

Quan en una vila com Artesa de Segre (la Noguera), amb 3.447 habitants censats, ens trobem que hi ha un 20 % de població estrangera —com en moltes altres poblacions catalanes—, vol dir que ens trobem davant d’un fenomen d’una extraordinària magnitud i transcendència, i que no el podem ignorar amagant el cap sota l’ala, com voldrien alguns polítics irresponsables.

A més, hem de pensar que aquests estrangers se sobreposen a molts immigrants peninsulars anteriors, força dels quals no integrats, i també que molts deixen de ser estrangers en adquirir la nacionalitat espanyola —especialment fàcil ho tenen els llatinoamericans—; això, sense comptar els fills, que en molts casos automàticament passen a ser “espanyols”, amb la qual cosa podem dir que si en una població es determina que hi ha 20 % de persones provinents de fora de l’Estat, pel cap baix, en la pràctica, per damunt consideracions legals, són 30 %.

Tornem a Artesa: 1.034 habitants, doncs, de procedència extraestatal, davant uns  2.413 habitants, si als  d’origen autòcton els afegim els membres  i descendents de la immigració peninsular de mitjans del segle XX. I no gaire lluny tenim Balaguer i Cervera, amb una gran quantitat d’immigració extraestatal, i, especialment, Guissona, amb un percentatge força més alt. I tot això, a les terres de Ponent, que algú suposa que fins fa poc hom tenia per una mena de reserva agrària i que, per tant, en ésser poc industrialitzades es podria pensar que no rebien tanta immigració; però no és així, atès que l’agricultura intensiva i la indústria agroalimentària han de menester força mà d’obra poc qualificada.

Em limito, simplement, a exposar la realitat, sovint amagada com si fos un tema del qual “no toqués” parlar-ne mai, per una mena de tabú implícit i no escrit, imposat des de posicions suposadament progressistes i catalanistes, amb la qual cosa s’impedeix un debat racional i serè de la qüestió. I d’això es tracta, d’encarar-nos a aquest fenomen amb seny i realisme; analitzar-ne les causes, com regular-lo, establir-ne límits i condicions, si cal; pensar, també, si són possibles alternatives, etcètera. El simple no fer res, a la llarga —i a la curta— es revela com a perjudicial per a tothom.

Aquí ho deixo, després d’haver aportat unes xifres insospitades, sorprenents i impactants d’una petita vila qualsevol de la Catalunya interior; xifres que es revelen com a absolutament paradigmàtiques d’un fenomen d’absoluta transcendència per als catalans i per a Catalunya com a nació i el seu esdevenidor.

 

Joaquim Torrent

 

PD: Adjunto la taula de població estrangera per municipis de l’IDESCAT

IDESCAT: població estrangera per municipis

https://www.google.com/search?q=idescat+poblaci%C3%B3+estrangera+per+municipis+taula&spell=1&sa=X&ved=0ahUKEwjA_Lzyqo3lAhUBx4UKHZ3zDOUQBQgsKAA

Col·laboreu amb el FNC