Del procés a la lluita: Nacor Valenzuela, nou militant del FNC

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter

L’any 2019 vaig presentar-me a les eleccions municipals de Badia del Vallès com a candidat independent representant Junts per Catalunya.

He rebut insults i amenaces per part de veïns i veïnes del municipi on vaig presentar la meva candidatura, només pel fet de ser representant d’un partit “suposadament” independentista. Malgrat això, les meves conviccions segueixen intactes i encara més fortes. El meu sentiment nacional per Catalunya és cada dia més fort.

A partir de l’octubre del 2017 he pogut comprovar que els partits polítics independentistes amb representació al Parlament de Catalunya han rebaixat les meves esperances d’arribar a aconseguir una Catalunya independent. He vist que el veritable moviment independentista és al carrer, accionat per un motor que és el sentiment de país i nació d’aquest poble. I, sota el meu punt de vista, no és representat en la política catalana actual. El poble ha demostrat unitat, una unitat que finalment no s’ha materialitzat en el Parlament, amb uns partits polítics cada vegada més preocupats per les seves diferències i per les cadires a repartir.

Què han fet? Penjar cartells? Omplir Catalunya de llaços grocs? Ens deixem de victimisme i passem a l’acció d’una vegada? A ells no els interessa culminar el procés perquè si no, de què viurien després?

El senyor Artur Mas va fer un pas “al costat” obligat per deixar pas a Carles Puigdemont per a presidir la Generalitat de Catalunya.

Ningú nega que en un principi va haver-hi unitat i es van fer grans coses, sempre perquè el poble català era qui empenyia el carro. Però siguem sincers: quants de nosaltres ens hem sentit orfes de representació política a partir d’aquell moment? I cada vegada en som més.

Tenim un país, una nació ocupada fa moltíssims anys, massa anys i, com a bons imperialistes i colonitzadors, el que millor fan els ocupants és esclafar la cultura, les tradicions i les llengües dels territoris que conquereixen. Això s’ha d’acabar i, si no ens afanyem, d’aquí a dues generacions la nostra cultura haurà desaparegut.

De la mateixa manera que a la ciutat on em vaig presentar com a candidat a batlle, on la gran majoria de persones que hi viuen han donat totalment l’esquena a una integració i un respecte cap al país que els acull, ara estem patint el mateix problema amb els immigrants que arriben darrerament, això sense parlar del gran problema que patim pel que fa a la delinqüència. Estem instal·lats en un bonisme que no porta enlloc, tant pel que fa a la ocupació que patim per part d’Espanya com pel que fa a la manca de seguretat que estem vivint al nostre país.

Per sort hi ha un partit, el Front Nacional de Catalunya, que diu les coses tal com són, tal com la majoria de gent d’aquest país pensa però no s’atreveix a dir.

Deixem-nos de diàlegs estèrils que no porten enlloc. Després de l’intent de diàleg del 27 d’octubre de 2017 crec que ens ha quedat clar, si és que no ho sabíem, que aquesta va ser la darrera oportunitat de diàleg amb un estat que l’única cosa que vol es destruir-nos.

Com a persona jove que sóc m’agradaria adreçar-me a tot el jovent català: algú un dia va dir que som la generació que hem estat criats entre cotó fluix, la generació que ho té tot i que no sabem lluitar. No oblideu que les lluites que fem avui, per més dures que siguin, construiran el nostre futur de demà. Hem d’estar dempeus, lluitant pel nostre futur i pel futur dels que vindran.

Lluitem pel nostre país, per la nostra nació, perquè sense la nació no tindrem pas futur.

Fem Front?

#FesFront per l’#EstatCatalà

Nacor Valenzuela